Burial - Untrue

Fa unes setmanes vaig llegir un article que parlava de Burial. Un artista anònim que ha publicat el seu segon disc: Untrue. Aquest tal Burial està envoltat de secretisme, ningú sap el seu nom real, ni quina cara té. Gairebé no concedeix entrevistes i molt menys es deixa fer fotos. Bé, tot això no deixa de ser imatge (o no-imatge?) el cas és que un cop llegit l'article vaig escoltar el disc i em vaig quedar satisfet, està prou bé.

No vaig escoltar el disc tornant de festa, o al capvespre, el vaig escoltar de camí a la uni, als ferrocarrils. I crec que també són un bon lloc per escoltar en solitari mentre veiem passar el paissatge. O sigui que també és molt apte per escoltar mentre et porten en transport públic. Ok, deixem-nos de flipades i anem al gra: El disc en general està prou bé, potser sona una mica monòton, però és tranquil i agradable d'escoltar: electrònica fresca que diria el meu amic McKeyhan. Em vaig endur una sorpresa a l'escoltar l'última pista del disc: Raver. Em va recordar aquell tros de tema d'Ananda Project.

El País ha publicat aquest article que parla de l'artista. O sigui que el Burial aquest ja comença a aparèixer en mitjans més de masses. No m'extranyaria gens que d'aqui uns mesos ja soni a alguna emissora de Prisa...

Si us ha picat la curiositat i voleu saber com sona aquest disc, Bits & Beats us el porta en exclusiva en pando (en realitat no és cap exclusiva, el podeu trobar arreu en torrent i tal, però mira, m'agrada cuidar als lectors). Gaudiu-lo! I no deixeu d'opinar aquí amb els vostres comentaris!

Ja m'he iniciat!

Aquesta setmana he estat trastejant amb un ordinador antic, el que mon germà va aparcar després de comprar-se l'iMac. Aprofitant que encara tenia prou disc dur com per descarregar material, he decidit iniciar-me en el món Linux. De fet no és que m'apassioni, ni hi entengui gaire, però un com s'és usuari de Mac OS X es fa qualsevol cosa per no tornar a Windows. Així doncs vaig estar buscant i remenant distribucions que m'havia descarregat, i em vaig decidir per Kubuntu (he fet bé?). He de dir que ja havia provat el sistema en mode CD autònom, sense instal·lar-lo, però el no poder configurar el wifi -usb, i el disposar ara de connexió ethernet ja em van acabar de fer-me decidir per instal·lar-lo per complet.

Dit i fet, els passos són senzills, i ell sol (no sé com) em va guadar la partició per arrancar des de Windows XP quan em vingui de gust. Després d'una estona provant, instal·lant programari necessari, ja estic descarregant Gb de material. M'anirà bé aquest ordinador per no tenir tantes hores encès l'iBook G4.

Encara se m'escapen algunes coses del Kubuntu, per exemple no he sabut instal·lar el Pando, a veure si remenant per fòrums trobo alguna ajuda...

Aquesta tarda m'en vaig de cap de setmana al Pirineu, així que no crec que escrigui, allà on vaig no abunden les xarxes wifi!

Bon cap de setmana!

The Chemical Brothers - We Are The Night

Avui, estrenant la darrera versió de Pando, he pogut obtenir el disc We Are The Night, l'últim de Ed Simmons i Tom Rowlands: The Chemical Brothers. El disc encara no s'ha publicat, de fet, segons la web oficial, per causes del disseny es veurà aplaçat el seu llençament fins al 2 de juliol. Tot i això, el primer single del disc, Do It Again, es publicarà el 18 de juny.

Després de poder escoltar-lo diverses vegades, aquí teniu una revisió dels temes del disc:

1. No Path To Follow
Una introducció de poc més d'un minut. Res de música, només sons i la introducció progressiva d'una veu que diu "there's no path to follow", una de les frases la pista 10.

2. We Are The Night
Com els bons temes dels Chems, comença de forma suau, per anar introduint cada vegada més sons al ritme. Algun petit 'subidón' i unes veus que ens van repetint "we are the night". Possible single, tot i que s'hauria de fer un radio edit ja que dura 6:33

3. All Rights Reserved Ft. The Klaxons
Com van fent cada vegada més, un tema cantat on predomina més les veus que el ritme o la melodia. No té res d'especial, tot i que pel fet que hi haparegui The Klaxons el pot fer single.

4. Saturate
Arribem al que podria ser el millor tema del disc. Un beat constant fa de base per una melodia que es va repetint amb diferents instruments. No és uns cançó molt 'trallera' però té alguns 'subidons' que conviden a ballar-la. Em recorda en certa manera a Surface To Air del Push The Button.

5. Do It Again Ft. Ali Love
A aquestes alçades ja el deveu haver escoltat, o vist. Un tema força enganxós, una mica repetitiu. No és ni el millor ni el pitjor del disc.

6. Das Spiegel
Un tema instrumental, començant amb uns pocs sons als quals es va afegint una línia de baix i finalment una melodia alegre. Li falta una mica de canya per arribar a ser ballable, però de totes maneres és agradable d'escoltar.

7. The Salmon Dance Ft. Fatlip
Un tema d'allò més estrany. En Fatlip es presenta i a base d'una bona parrafada introdueix una mena de ball. Musicalment no és gran cosa, però no m'extranyaria que fos single. El tema rap es porta molt encara, i els chems ja ho van introduir en el seu anterior disc.

8. Burst Generator
Un altre dels grans temes del disc. Un ritme ballable va donant pas a petits 'subidons' i mescles de sons i melodies. Després de més de 6 minuts el ritme varia i introdueix la base del seguent tema. Aquesta és l'única transició entre pistes del disc.

9. A Modern Midnight Conversation
Un tema que sona una mica dels vuitanta. Excepte per alguns sons 'made in chemicals'. Una veu dolça va dient listen to your heart... No és un tema especialment interessant.

10. Battle Scars. Ft Willy Mason
Aquest tema comença amb el 'there's no path to follow' de la introducció del disc. El pes de la cançó recau totalment en la veu de Willy Mason. El ritme i la melodia estan al servei de la cançó excepte passada la primera meitat, on els sons es tornen més interessants. Tot i així, no supera la mitjana del disc.

11. Harpoons
Amb només dos minuts i mig de durada, aquest tema ens transporta a una altra dimensió. Experimentació amb sons, i un final suau que deixa pas a l'últim tema del disc.

12. The Pills Won’t Help You Now Ft. Midlake.
Amb un inici relativament lent, que recorda la genial The State We're In del Come With Us, o inclús el The Sunshine Underground del Surrender, acaba decebent per mantenir aquest ritme, sense accelerar-lo ni introduir-hi gaires instruments. Tot i així, és un bon tema per acabar amb el disc.

M'atreveixo a dir que des del Come With Us, The Chemical Brothers no m'acaben de convèncer. El Push The Button tenia bons temes (alguns boníssim com Hold Tight London, o Surface To Air), però aquest darrer We Are The Night no sembla que s'hagi de guanyar gaires elogis. Sí que hi ha bons temes, que a base d'escoltar-los poden acabar encantant-nos, però almenys no és el que es percep a les primeres escoltes del disc.

I com que Bits & Beats està sempre a la última, tal com us vaig oferir l'exclusiva mundial del primer single (gràcies a la Radio 1 de la BBC), aquí teniu el disc sencer (més d'un mes abans que es publiqui), per jutjar vosaltres mateixos.

Nova versió de Pando, ara compatible amb BitTorrent

Aquesta interessant aplicació per enviar i rebre arxius pesats (màxim 1 GB) arriba a la versió 1.6.

Si les últimes actualitzacions es caracteritzaven bàsicament en arreglar errors i millorar l'estabilitat del programa (tot i que jo crec que sempre n'ha tingut) i introduir els canals de subscripció, aquesta nova versió de Pando aporta el suport d'arxius BitTorrent. Una gran novetat que crec que ens ha satisfet a més d'un. De moment ja l'estic provant i no va pas malament (clar que els torrents sempre depenen del nombre d'usuaris que comparteixin l'arxiu).

També s'ha millorat algunes característiques d'usabilitat, simplificant botons i facilitant el compartir arxius amb un sol botó que permet enviar per e-mail, enviar via messenger, o via web. També s'ha incorporat l'opció d'obtenir el codi per enllaçar en fòrums BBCode.

Si ja utilitzeu Pando no dubteu en actualitzar a aquesta darrera versió. Si encara no l'heu provat mai, és un bon moment per començar, no us decepcionarà. Pando és gratuit i està disponible tant per Windows com per Mac OS X.

Si voleu trobar un bon grapat d'arxius en Pando per començar a descarregar, us aconsello pandopuntokualda.com, uns fòrums on cada dia hi ha novetats de tot tipus, això si, cal que us registreu.

Prison Break acaba la segona temporada

Fa menys d'un any començava a veure la interessant sèrie Prison Break. Amb un parell de capítols em va convèncer per descarregar tota la la primera temporada i devorar-la en pocs dies. Al mes d'agost va començar la segona temporada a la Fox d'EEUU, i al setembre es va estrenar la primera a la Fox Espanya i LaSexta.

Cartell promocional de la segona temporada

Des d'agost he anat seguint setmana a setmana les aventures de Scofield i Burrows i companyia. Al principi he de reconèixer que no li veia possibilitats a aquesta segona temporada, però ha anat millorant, sobretot gràcies al personatge d'Alex Mahone (interpretat per William Fichtner) que ha sabut estar a l'altura.

Després de 22 capítols, alguns morts, i algunes trames resoltes, Prison Break ha acabat la seva segona temporada amb un bon final. Un final que, com en la primera temporada, ens farà esperar amb neguit a que arribi la tercera temporada (ja confirmada per la Fox).

Aquells que penseu que ja ho estan estirant massa, que s'hauria d'haver acabat a la primera temporada, i que ja no saben què fer, prepareu-vos a veure aquest últim capítol, i estareu esperant com jo a que arribin els nous episodis.

Què li espera a l'Scofield darrera d'aquesta porta?

Actualment podeu veure en versió doblada (tot i que us recomano la v.o.s.e., que la podeu trobar tant en torrent, com pando, com descàrrega directa) a LaSexta i Fox Espanya la segona temporada.

El retorn de la Thorn

Tracey Thorn, la cantant d'Everything But The Girl (sabeu la història del nom d'aquest grup?) ha publicat recentment un disc en solitari: Out of the woods, el seu segon disc en solitari després del seu debut l'any 1982 amb 'Distant Shore'. Després del debut en solitari es va ajuntar amb la seva actual parella sentimental Ben Watt per formar el duet Everything But The Girl.

EBTG va triomfar durant els 90 amb temes com Missing o Walking Wounded. Thorn també va col·laborar amb Massive Attack amb el conegut tema Protection. I també amb Deep Dish amb Future of the future. Després d'uns quants discos (uns 14 entre recopilatoris i àlbums de remescles) la parella EBTG ha continuat els seus projectes musicals per separat. En Ben segueix com a productor, i DJ, i la Tracey publica aquest Out of the woods, que us recomano.

El single de presentació del disc és It's all true, un del temes mogudets que ja compta amb algun remix, com el de Kris Menace que he adquirit avui a l'iTunes Store.



Podeu escoltar el tema Grand Canyon, i si us fa el pes, baixar-vos el disc sencer en Pando.


share your files at box.net

Michael's Bike Trip

Tota feina dóna el seu fruit. Després de la caiguda que va patir el meu amic McKeyhan, em va arribar el seu regal de nadal per Pando.

El seu nou projecte audiovisual Michael's Bike Trip:



Si el voleu en alta qualitat, m'ho podeu fer saber i us l'envio en Pando.