Distant Worlds, amb la pell de gallina.

Fa unes setmanes, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un emocionant concert que no m'esperava veure a la meva vida. És una sort estar a Seül, perquè en una ciutat així arriben coses com Distant Worlds: Music from Final Fantasy.

A few weeks ago, I had the chance to go to an amazing concert I never imagined I'd see in my life. I feel lucky living in Seoul, because in a city like this sometimes happen things like Distant Worlds: Music from Final Fantasy.

---

Sempre m'han agradat les bandes sonores, i especialment les de la saga de videojocs de Final Fantasy. Quantes hores m'hi vaig passar amb el VI, VIII, VIII i IX! Quan em vaig assabentar que existien concerts on una orquestra interpretava els temes de la banda sonora, vaig pensar que estaria molt bé assistir a algun, però aquestes coses difícilment arriben a Espanya.

I always liked music scores and soundtracks, specially from Final Fantasy series videogames. What a lot of hours I spent with VI, VII, VIII, and IX! When I've heard about that concerts where an orchestra performs the osundtrack, I thought it would be great to go to some of that concerts, but these things hardy come to Spain.

Quan vaig veure que Distant Worlds oferia dos únics concerts a Seül no m'ho vaig pensar dues vegades. Així que allà estava, al Seoul Arts Center Concert Hall, un auditori ideal per aquesta mena de concerts. El director Arnie Roth dirigia la Euro-Asian Philharmonic Orchestra amb les músiques compostes pel mític Nobuo Uematsu. El compositor japonès va fer una aparició sorpresa, unint-se al cor per a l'últim tema : One Winged Angel.

When I saw that Distant Worlds were performin only 2 concerts in Seoul, I didn't thought twice. So, there was me, at Seoul Arts Center Concert Hall, a great auditorium optimal for this kind of concerts. The maestro Arnie Roth was directing the Euro-Asian Philharmonic Orchestra with the music composed by legendary Nobuo Uematsu. The japanese composer made a surprise collaboration, joining the chorus for the last song: One Winged Angel.

La posta en escena no era massa espectacular, però s'ha d'agraïr el detall de l'apartat visual projectant imatges acord amb el tema interpretat. Fins i tot, hi havia lloc per algunes introduccions i emocionants escenes claus d'alguns dels capítols més de la saga, com la introducció de Don't Be Afraid de FF8. El concert va comptar amb col·laboracions especials de cantants i músics per temes específics.

The stage wasn't very spectacular, but we have to thank for the visuals, showing some movies according to the song performed. Even there was some introductions and key sequences from some of the chapters of the series, like the intro of Don't Be Afraid from FF8. The concert also had some special collaborations of musicians and singers for some songs.

---

Tot plegat, una experìencia que em va fer posar la pell de gallina incomptable vegades.

All together, it was a great experience that made me feel gooseflesh i don't know how many times.

Aquest va ser el repertori.

This was the tracklist.

Part 1:

Liberti Fatali (FFVIII)

Victory Theme (FF. Tot un detall d'uns pocs segons que el director no va voler deixar escapar pels fans. A nice short song that the director wanted to offer to us all fans)

To Zanarkand (FFX)

Dont Be Afraid (FFVIII)

Fisherman's Horizon (FFIII)

Swing de Chocobo (FF series)

Dear Friends (FFV)

Vamo' alla Flamenco (FFIX. Amb la col·laboració especial del guitarrista Kiyotsugu Amano. With special collaboration of guitarist Kiyotsugu Amano)

Love Grows (FFVIII. Una versió instrumental orquestral del popular tema Eyes On Me. An instrumental orchestral version of the popular Eyes On Me)

Memoro de la Stono-Distant Worlds (FFXI)

Man With A Machine Gun (FFVIII)

Part 2:

Opening-Bombing Mission (FFVII)

Suteki da ne (FFX. Amb la cantant Lee Soo Young. With singer Lee Soo Young)

New Music Medley (FFXIV, amb noves imatges exclusives del FFXIV. With exclusive new footage from FFXIV)

Aerith' Theme (FFVII)

J-E-N-O-V-A (FFVII)

Ronfaure (FFXI)

Theme Of Love (FFIV)

Opera "Maria and Draco" (FFV. Amb la col·laboració de 3 cantants d'òpera: tenor, baritenor i alto o mezzo-sporano. With the collaboration of 3 opera singers: tenor, barotenor and alto)

Terra's Theme (FFVI)

Bis/Encore: One Winged Angel (FFVII. Amb el compositor Nobuo Uematsu al cor. With composter Nobuo Uematsu joining the chorus).

'This Is It' està prou bé.

Després de l'emoció d'ahir d'assistir a l'estrena de la pel·lícula documental This Is It, he de dir que em va semblar una bona manera de veure com Michael Jackson preparava el seu esperat retorn als escenaris.

Per sort, en aquest documental no xerren gaire i es mostra més la part artística del show. Com en Michael, els músics, els ballarins i els tècnics assajen i organitzen un autèntic espectacle. Es mostra bona part d'actuacions gairebé senceres, durant sessions de gravació fetes en diversos dies. El documental recull imatge gravades durant els assajos de març a juny, just abans dels assajos de vestuari, per la qual cosa el veure a Jacko "vestit de carrer" (si és que se li pot dir així) i als ballarins sense la seva corresponent indumentària fa que quedi una mica descafeinar, però a la vegada realista. S'aprofiten les pauses entre cançons per introduïr membres de la banda i personal involucrat en coreografies, il·luminació, escenari, efectes visuals i tots els aspectes més importants de la gira.

El documental mostra assajos casi sencers de les cançons (i que ja són clàssics de les seves gires (osti Michael, perquè mai no et vas arrriscar amb nous temes o els no-tan-populars?):
Wanna Be Startin' Something, They Don't Care About Us, Thriller, Billie Jean, Beat It, Human Nature, el clàssic Jackson Five medley, Smooth Criminal, I Just Can't Stop Loving You, Jam, Black Or White, The Way You Make Me Feel, Earth Song, i Man In The Mirror.


Entre tema i tema s'ens mostra parts del càsting i assajos de ballarins, un interessantíssim making of dels videos de fons durant les actuacions (sensacional Smotth Criminal i Thriller en 3D), i alguns aspectes artístics i tècnics comentats per Kenny Ortega, director de la gira i del documental (entrevista aquí).

Tot plegant una bona manera d'acostar-nos al què Jacko ens tenia preparat com a comiat, demostrant que encara estava en plena forma per cantar i ballar (tot i que ja he sentit que el documental ha prescindit dels fragments on apareixia cansat o amb problemes...). Espero que serveixi d'inspiració peer altres artistes i gires, i es mantingui el llegat del Rey del Pop (i si pot ser, vagin sortint perles inèdites del gran catàleg de cançons...)

Mola anar a estrenes, i més si són de "pelis" especials com aquesta.

El retorn del Rei del Pop

Avui es posen a la pre-venda les entrades dels primers concerts que Michael Jackson va anunciar la setmana passada en una brevíssima roda de premsa (de fet no se li pot dir ni així) el seu retorn als escenaris. Tres paraules: This Is It. Una mena de "això és tot" que inclina a pensar que seràn els seus últims concerts. This Is It no es pot dir que sigui una gira, ja que no es mou de l'O2 Arena de Londres.  Tot i que ja es rumoregen més dates i ciutats (a Ticketmaster ja hi ha algunes dates noves).

Interessant muntatge de vídeo amb les espectaculars actuacions de la seva bona època... Comença el hype!

Madonna a Barcelona

 

Després de la decepció de l'any passat en què la gira Sticky & Sweet de Madonna va passar només per Sevilla i València, des de Madonna.com s'han anunciat oficialment noves dates per a una extensió del tour durant aquest estiu 2009.

Aquesta extensió de la gira, que se suposa que aportarà algunes novetats respecte a la de 2008 serà només per ciutats europees, i comptarà amb actuacions del DJ Paul Oakenfold com a teloner/artista convidat.

Heus aquí la llista:

04 July - London, United Kingdom - The 02 London - On sale Feb. 06
07 July - Manchester, United Kingdom - MEN Arena - On sale Feb. 06
11 July - Werchter, Belgium - Festivalpark - On sale Feb. 07
14 July - Milan, Italy - San Siro - On sale Feb. 06
21 July - Barcelona, Spain - Olympic Stadium
23 July - Madrid, Spain - Vicente Calderon
28 July - Hamburg, Germany - Trab-Arena Hamburg Bahrenfeld
30 July - Oslo, Norwary - Vallehovin - On sale Feb. 09
04 Aug - Tallinn, Estonia - Tallinn Song Festival Ground
06 Aug - Helsinki, Finland - West Harbour - On sale Feb. 09
09 Aug - Gothenburg, Sweden - Ullevi - On sale Feb. 09
11 Aug - Copenhagen, Denmark - Parken - On sale Feb. 09
13 Aug - Prague, Czech Republic - Chodov Natural Amphitheatre
15 Aug - Warsaw, Poland - Bemowo Airport
18 Aug - Munich, Germany - Olympic Stadium
20 Aug - Ljubljana, Slovenia - Hippodrome


Alegria! El S&S Tour passarà per Barcelona el 21 de juliol. A veure si aquesta vegada no m'el perdo com al setembre, que havia d'anar a Sevilla però vaig acabar a Japó!

Abans no comenci la gira, però, està previst durant el mes de març es publiqui el DVD del concert gravat a Buenos Aires. Entre DVD i gira, sens dubte, serà una bona promoció per tots dos productes.

Silent Scream a la KMK

Diumenge passat els Silent Scream van oferir un concert en motiu de la KMK (Kustom Matinal Kastefa), una trobada-festa de moteros. L'ambient era d'allò més agradable. Activitats per a tots els públics, mercadillo motero, bar, molt de sol, motos espectaculars, i l'escenari on Silent Scream van impressionar al públic.

Després d'una estona d'espera, els Silent van irrompre a l'escenari amb la seva nova intro (que ja van estrenar a l'anterior concert a Gavà): Germinator, una versió metalera del tema principal de la banda sonora de Terminator. Els tres següents temes: Delirios, Gritos i Tu Final eren poc habituals, doncs formen part del nou àlbum que tenen en procés de gravació. Tot i que Tu Final es va filtrar uns mesos com a primer single del disc i és un gran tema, va ser corejat pels seus seguidors. Cal dir que la posta en escena de Gritos va ser espectacular, després que el cantant Daniel es traiés el barret i la gabardina (vestuari cuidat per entrar a escena amb Delirios) va agafar una llança-estandart i la va onejar mentre emulava als espartans.

Com a sorpresa, la banda tenia preparades un parell de versions per mostrar al públic motero: Enter Sandman de Metallica, i Born To Be Wild de Steppenwolf. Després va arribar el ja conegut Victoria o Derrota on Xavi va donar-ho tot no només al baix sinó també als coros. I tot seguit va arribar la Guitar Battle entre en Dani i en Chus, com sempre espectacular. En Louiska va continuar l'espectacle amb el seu solo de bateria, que va deixar als presents bocabadats. La cosa va continuar amb una altra versió: Breaking the Law dels Judas Priest. El següent tema va ser Noche y niebla, un clàssic d'El Preludio la seva primera maqueta. I per acabar, el que s'està convertint ja en el tema per acabar els concerts: Sin Destino, amb un ending espectacular.

El públic no va parar de demanar més canya, però els horaris s'han de complir i hi havia un altre grup esperant a tocar. Els Silent Scream, després d'haver-ho donat tot a ple sol, es van acomiadar del públic agraïnt la seva presència i esperant veure'ls en la propera cita.

Després, alguns de la colla de fans vam anar a fer un mos a la platja, que quedava al costat. Inclús alguns ens vam banya aprofitant el bon temps que feia. Possiblement va ser l'últim bany del 2008.

Amb aquest concert, els Silent Scream ja consoliden el seu potencial a l'escenari, ara toca esperar a rebre el seu material d'estudi. No trigueu Silents!!

P.D: Podeu veure algunes fotos de la KMK aquí i del concert aquí (by Amonratore)

11 de Juliol, torna Silent Scream

Aquest blog sempre s'ha declarat fan número 1 de la banda Silent Scream, i és una gran notícia anunciar el seu retorn als escenaris.

El proper divendres 11 de juliol, Silent Scream oferirà un concert gratuït en motiu del 20è aniversari de l'agrupament escolta i guia La Formiga. El concert serà a l'Auditori Marc Grau, a Gavà a partir de les 21:00. Teniu info de com arribar-hi aquí.


Silent Scream es troba en ple procés de gravació del seu primer disc d'estudi, els temes del qual es presentaran en el concert, juntament amb algun tema de la seva primera maqueta, alguna versió, i algunes sorpresas. Jo no m'ho penso perdre.

Per saber les últimes novetats, no deixeu de visitar la pàgina web oficial, el myspace, el facebook i el recentment estrenat blog de Silent Scream.

Recentment, gràcies a l'assignatura de ràdio de la carrera, el meu company Joan i jo vam poder entrevistar els germans Xavi i Lluís Cano (guitarrista i bateria, respectivament), que expliquen alguns secrets de la banda, el seu pas per l'estudi, i els seus plans més immediats:

Bon Jovi VS Triumph

Diumenge Bon Jovi van fer el seu únic concert a Espanya. L'Estadi Olímpic es va omplir amb més de 50.000 espectadors. Jo no hi vaig ser (altres despeses tinc...) però m'hagués encantat veure un reportatge com el del gos Triumph.

Pesatboy Slim

Una vegada més, gràcies a ritmes.cat, vaig guanyar una entrada per anar a veure a Fatboy Slim a l'Espacio Movistar. No és que sigui un fan del DJ, però em venia molt de gust anar de concert, i si és de ballaruca, millor. Ara que he acabat classes i vaig més relaxat (tot i que d'aquí res tinc els examens) no podia deixar escapar l'oportunitat de veure'l. I a l'Espacio Movistar, que mola molt.

Amb el temps just vam arribar al recinte, hi havia cua, molta més que quan vam anar a veure a The Chemical Brothers, però clar, aquell dia hi vam anar amb temps. A l'entrar, cua a les barres, i la pista força plena, ens vam situar bastant endavant. Quan va acabar el DJ teloner, el públic ja cridava. L'arribada de Fatboy Slim va ser triomfal. Amb l'inici de Praise You va engegar els primers beats de la sessió. Tothom motivadíssim, i el divo Slim aplaudint(-se). Ja se sap el què es va a veure a un concert de Fatboy Slim: música (més o menys coneguda), espectacle de llum i color i vídeo, i un DJ que és tot un showman. El problema és que en aquesta sessió va pecar més de showman que de DJ, i els temes que va seleccionar no eren pas massa bons. Sí que van sonar imprescindibles com Star 69, Right Here Right Now, i va deixar anar alguns samplers xulus com Fatboy Slim is Fuckin in Heaven. Però en comptes d'apartar-se dels plats i passejar-se per l'escenari mentre la gent l'aclama, podria haver-se entretingut més a punxar temes interessants.

Fatboy Slim @ Espacio Movistar - Barcelona from sunxez on Vimeo.

Quan estavem cansats de tanta tralla sense sentit (i pocs 'subidons') vam anar a buscar alguna cosa per beure, cerveseta ben freda era la clau, i quedar-se lluny de la multitud també. Vam gaudir més el concert cap al final, quan va punxar algun clàssic com Love Is In The Air i teníem més espai per ballar. Finalment la cosa va acabar com molt de cop. Ni bisos, ni sortir a rebre aplaudiments, un comiat ràpid i fora.


Fatboy Slim - Right Here Right Now from sunxez on Vimeo.



No és que m'ho passés malament, la festa va estar prou bé. Però si hagués hagut de pagar, me n'hauria penedit.

De futurs concerts

Avui m'he llevat (millor dit, m'ha despertat la curiosa aplicació Aurora amb una cançó de la meva biblioteca d'iTunes) i he vist a El Periódico una molt bona notícia: Madonna a Barcelona el 18 de setembre. Precisament ahir miràvem preus d'entrades, vols, busos, trens i albergs a llocs com Cardiff o Niça, perquè si la diva no confirma data a Espanya, la muntanya haurà d'anar a Madonna. No m'acabo de creure això d'El Periódico, ja que el dia abans, los40.com publicava que només hi hauria una única data espanyola i que seria a Alacant. En què quedem? Jo de moment esperaré a veure si es confirma una data espanyola i tenir-ne les entrades, sino, si que tocarà fer unes visites a atrapalo.com (per dir-ne alguna).

El que sí que està confirmat és el concert gratuït de Coldplay el 17 de juny a l'Espacio Movistar. Des de la seva web oficial donaràn els detalls de com aconseguir les entrades (crec que faràn una cosa similar a com quan van posar el primer single Violet Hill disponible per descarregar, és a dir, premiaran la fidelitat dels internautes).

Per cert, curiós videoclip de Violet Hill alternatiu a l'original. Aquest segueix sent oficial, i de ben segur que se'n parlarà...

El Liceu dels Antònia Font

Ja fa unes setmanes, la gent de ritmes.cat em van sorprendre amb un correu electrònic en el qual deien que havia guanyat una entrada per anar a veure als Antònia Font al Liceu. Em va fer molta il·lusió al principi, però després, al veure que es tractava d'una entrada individual em va saber greu no poder anar-hi amb la Di, i finalment hi vaig anar sol. Sol al Liceu!

El disc que presenten en l'actual gira és Coser y Cantar, un doble CD que no és un recopilatori, però sí que agafa els seus grans èxits i els versiona acompanyats d'una orquestra, donant un resultat espectacular (sempre m'han agradat les barreges de música pop, o rock o el que sigui amb tocs orquestrals).

Diumenge 30 a la tarda, hi havia cua per entrar al Liceu de Barcelona. Jo mai hi havia anat, i no sabia si s'hi havia d'anar mudat o què, però pensant en el tipus de públic que pot ajuntar Antònia Font, vaig anar amb roba normal, i bambes. Mentre esperava per entrar vaig quedar-me tranquil veient que la gent anava vestida d'allò més normal, i llavors va arribar la sorpresa: "3er pis" em va dir un dels acomodadors. Sí que té pisos! Vaig pensar, i allà on em vaig quedar jo encara hi havia escales que anaven més amunt. Al sortir al 'balcó' vaig flipar. Sabia que el Liceu era un lloc especial, però és d'aquelles coses que fins que no hi ets no te n'acabes de fer una idea (així que per molt que us descrigui, crec que hi heu d'anar alguna vegada a la vida, i si ja hi heu anat, enhorabona!).

Mentre esperava a l'inici del concert observava la grandària del teatre, i buscava elements d'escenografia, pensant que un grup tan indie o pop (jaj les etiquetes són la peste!) es curraria una bona il·luminació. Per sorpresa meva, el concert no entrava pels ulls, però no calia perquè la música sonava molt i molt bé (però una mica més de tema visual, crec que no haués molestat a ningú i haugés donat una mica de vidilla a l'espectacle).

Els Antònia Font van començar a tocar acompanyats de l'Orquestra ("nosequè") Cuatro Quesos, i si no recordo malament, van seguir bastant fidelment l'ordre de les cançons de l'àlbum. A destacar especialment els temes que van animar al públic a aplaudir i aixecar-se de les butques (quines butaques les del Liceu, amb recolzapeus i tot!): Alegria, Alpinistes Samurais, i l'esperat Wa Yeah! El més interessant van ser els bisos (que no crec que estiguéssin gaire previstos) on van repetir temes i van regalar al públic un espectacular Astronauta Rimador que va deixar-nos estabornits a tots.

No porten tants watts com els U2, ni falta que els fa!

A destacar com guanyen en directe tots els temes però sobretot Batiscafo Katiuskas, Bamboo o Vos estim a tots igual. Molt agraïts i semblant que no s'hoacabàven de creure, els grup i l'orquestra es va acomiadar amb un públic que corejava/taral·lejava les notes de Wa Yeah! I l'acústica del Liceu seguia sent espectacular, pell de gallina.

Tonight...We Are The Night

Per fi, aquesta nit vaig a veure a The Chemical Brothers a l'Espacio Movistar. Serà una bona oportunitat per escoltar en directe els temes del nou àlbum We Are The Night, tot i que també espero que sonin vells himnes del Surrender o del Come With Us. També serà interessant veure el nou Espacio Movistar (tot i que no vaig tenir ocasió de veure l'antic), i tot el que allà s'hi cou...

Here We Go!!



Això és de dissabte passat a París.

Espero poder fer bones fotos i vídeos per penjar-los aquí!

Fent deures endarrerits: material del concert de The Police

Ara fa una setmana tot just em recuperava de l'espectacular concert de The Police, i com vaig anunciar, aquí teniu algunes fotos al meu Flickr i vídeos al meu YouTube, tots ells fets per mi, com podreu comprovar amb la distància que em separava de l'escenari...

The Chemical Brothers al Espacio Movistar

Ja tinc l'entrada pel proper concert de The Chemical Brothers el 30 de novembre a l'Espacio Movistar. La carpa de Movistar s'ha traslladat del Parc del Fòrum a la zona universitària de Barcelona, prop del Camp Nou. Per cert, ja ha passat un any des que va obrir les portes aquest espai, ho recordeu?

El duet presenta el seu últim disc We Are The Night, que també va sonar al Summercase.

Policia, llums i projectes buits

Dijous va ser el gran dia. The Police va tocar a l'estadi olímpic. Un concert que feia mesos (o anys!) que esperava i que finalment ja he viscut. El concert en si no va estar malament, el trio va tocar tots els seus èxits, sense excepció. Però ho van fer d'una manera que no va acabar de connectar amb el tot el públic. L'elecció de l'ordre dels temes no tenia ni cap ni peus: combinant grans himnes moguts amb temes lents, on el públic no acaba d'arrencar del seient. El tema d'obertura sí que va ser encertat, els potents acords de Message In A Bottle van fer motivar a tot l'estadi. La resta de temes més corejats, gaudits i aplaudits pel públic van ser Roxanne, De Do Do Do..., So Lonely, Everylittle Thing She Does Is Magic.

Pel que fa escenografia, l'escenari era poc espectacular, la banda i els instruments, sense cap element més destacable a l'escenari, només un conjunt d'il·luminació força habitual. Per anar a mida amb l'estadi s'acompanyava de dues grans pantalles de led's laterals unides per la part superior de l'escenari, on es projectaven visuals i imatges en directe. La resta, focus potents a dalt i a baix de l'escenari i a les dues torres entremig del públic. Està clar que la gent anava a escoltar els seus temes en directe, però crec que pel preu que costaven les entrades es podria haver invertit més en la part audiovisual. Sense dubte no està a l'altura de monstres dels escenaris com U2, o l'última gira de George Michael.

L'endemà del concert vaig estar treballant per Montjuic muntant la il·luminació d'un tros de casament que riute'n dels més espectaculars que hagis vist. Tot el pavelló Mies van der Rohe per ells solets, el Poble Espanyol, i una carpa pel sopar.

Divendres nit em vaig deixar caure per l'Inusual Project on es feia la festa presentació de Void Projects, més que una revista online (a la qual espero col·laborari aviat amb algun contingut interessant...) creada pel meu amic McKeyhan a.k.a. Steam Man i en Bouman. A la festa vaig poder gaudir d'una bona estona amb amics que feia mil anys que no veia, tot escoltant música de de la F Comm Party.

Dissabte més feina, acabar el muntatge, cel·lebració fugaç d'un parell d'aniversaris a Rubí, i a la nit a desmuntar. Total, que estic rebentant, però content.

Demà començo altra vegada la uni, em fa una mica de mandra, però en part també tinc ganes d'anar per feina amb la carrera.

P.D: Aviat posaré algunes fotos i vídeos del concert de The Police.
EDITAT: Ja podeu veure fotos i videos en aquest post.

FutureSex/LoveShow

Comencem bé la setmana, avui la HBO emet un especial: FutureSex/LoveShow, un concert de Justin Timberlake especialment gravat per a la HBO a l'emblemàtic Madison Square Garden. Com sempre, la cadena se'ls gasta i hi posa un gran desplegament de mitjans, en aquest cas un rècord en un concert: 43 càmeres de televisió.



Espero que poguem gaudir en bona qualitat ben aviat a través de la xarxa d'aquest tros d'espectacle.

Disco Inferno

Aquest cap de setmana vaig tenir l'oportunitat de veure una actuació del grup Disco Inferno. Una banda amb alguns components de la Fundación Tony Manero que es dediquen a tocar versions molt fidels de clàssics de la música funky, disco i tot això tan ballable. El motiu del concert era una actuació per una festa privada (un casament), en la qual hi vaig estar treballant en la il·luminació. La ubicació era en una esplanada al costat del castell de Clasquerri, a Castellar del Vallès.

Mai havia escoltat ni vist en directe aquest grup, de fet, sabia que alguns membres de la FTM tenien projectes paral·lels, però mai havia tingut l'ocasió de veure'ls. He de dir que toquen molt bé, i ofereixen un bon espectacle recordant els clàssics amb versions molt ben trobades. Thriller, September, Celebrate, It's Raining Men, Disco Inferno, són alguns dels temes del seu repertori.

Disco Inferno és un tema dels The Trammps inclòs en la banda sonora de la pel·lícula Saturday Night Fever (Fiebre del sábado noche). Madonna el va utilitzar com a base del seu èxit Music en l'última gira: Confessions Tour.

Podeu veure més fotos de l'actuació i del muntatge aquí.

Demà, el Live Earth

Ja fa uns mesos vaig parlar del Live Earth, un concert 'benèfic' per conscienciar a la població mundial sobre el canvi climàtic. A hores d'ara ja està tot preparat, i ja estan confirmats les aliniacions de cada concert. Podeu conèixer tota la informació a la web oficial.

Finalment no es farà el concert de Brasil, el qual ha estat cancel·lat per un jutge al no comptar amb suficients autoritats policials per controlar l'esdeveniment (curiosament l'únic dels concerts que havia de ser gratuït). Més info aquí.

I aquí teniu el setlist complet del concert de Londres (extret de NME.com)

Chris Moyles introduces Genesis
Set: 'Turn It On Again'/'No Sun Of Mine'/'Land Of Confusion'

Anna Friel introduces a film

Catherine Tate introduces Razorlight
Set: 'Before I Fall To Pieces'/'America'

Chris Moyles introduces a film

Danny Dyer introduces Snow Patrol
Set: 'Open Your Eyes'/'Shut Your Eyes'/'Chasing Cars'

Boris Becker introduces Damien Rice & David Gray
Set: 'Babylon' (Gray)/ 'The Blower's Daughter'(Rice)/ 'Que Sera Sera' (duet)

Gerard Butler introduces Kasabian
Set: 'Empire'/'Club Foot'/'ID'

Pierce Brosnan introduces a film

Thandie Newton introduces Al Gore from Washington, followed by Paolo Nutini
Set: 'Wonderful World'/'Last Request'/'New Shoes'/'Jenny Don't Be Hasty'

June Sarpong introduces Black Eyed Peas
Set: 'Let's Get It Started'/'Pump It'/'Don't Phunk With My Heart'/'Big Girls Don't Cry'/'Where Is The Love?'

Chris Moyles introduces John Legend
Set: 'Ordinary People'

Rupert Everett introduces Duran Duran
Set: 'Planet Earth'/'Ordinary World'/'Night Runner'/'Falling Down'

Chris Rock introduces Red Hot Chili Peppers
Set: 'Can't Stop'/'Dani California'/'So Much I'/'By The Way'

Ben Affleck introduces a film

Eddie Izzard introduces Bloc Party
Set: 'Hunting For Witches'/'Banquet'/'So Here We Are'/'The Prayer'

Kyle MacLachlan introduces Corinne Bailey Rae
Set: 'I'd Like To'/'Mercy Mercy Me'/'Put Your Records On'

Ioan Gruffudd introduces Keane
Set: 'Everybody's Changing'/'Somewhere Only We Know'/'Is It Any Wonder'

Russell Brand introduces a film

Chris Rock introduces Metallica
Set: 'Enter Sandman'/'Nothing Else Matters'/'Sad But True'/'For Whom The Bell Tolls'

Ricky Gervais introduces a film

Rob Reiner introduces Spinal Tap
Set: 'Stonehenge'/'Warmer Than Hell'/'Big Bottom'

Penelope Cruz introduces James Blunt
Set: 'Same Mistakes'/'Wiseman'

Leonardo DiCaprio introduces Al Gore from New York, followed by Keith Urban and Alicia Keys
Set: 'Gimme Shelter'

Russell Brand introduces the Beastie Boys
Set: 'Sabotage'/'So What'cha Want'/'Sure Shot'/'Intergalatic'/'Off The Grid'

David Tennant introduces the Pussycat Dolls
Set: 'Buttons'/'I Don't Need A Man'/'Feelin' Good'/'Don't Cha'

Russell Brand introduces Foo Fighters
Set: 'Best Of You'/'All My Life'/'My Hero'/'Everlong'

"Moment of Darkness" followed by Madonna
Set: 'Hey You'/'Ray Of Light'/La Isla Bonita'/'Hung Up'

Em sembla perfecte que Genesis acabi amb el Land Of confusion, un tema ideal per a l'ocasió. Com els Black Eyed Peas amb el Where Is The Love?. També és interessant la col·laboració de Justin Timberlake amb els Duran Duran. I està molt bé que el James Blunt no toqui You're Beautiful. I tot i que Ray Of Light i Hung Up de Madonna ja cansen, almenys inclou La Isla Bonita!

Jo trobo que no està malament, tot i que també m'agradaria veure els de les altres ciutats. Què us sembla?

El Príncep que s'ho curra

Prince, el famós cantant que ha canviat de nom varies vegades anuncia una gira de 21 concerts, tots a Londres. El motiu? Li encanta Londres. I la resta de ciutats europees ens hem de quedar sense veure'l? Doncs sembla que sí.

Bé, el més original no és que faci 21 concerts, en referència al títol del seu darrer àlbum 3121 (publicat ja fa més d'un any), sinó que el preu de totes les entrades serà de 31.21 £. Un preu força assequible, que el propi Prince creu que dóna l'oportunitat a tothom d'anar-lo a veure. I per si fós poc, el preu de l'entrada inclou una còpia del seu disc 3121. Tot un gest per la seva part, que afirma no voler col·laborar amb l'especulació del negoci discogràfic.

El 7 primers concerts seràn a principis d'agost al The O2, conegut també com Millenium Dome. La resta d'actuacions seràn en llocs més petits. Prince ha anunciat que cada show serà diferent, animant així a que el públic repeteixi i pugui gaudir d'algunes de les 150 cançons que ha preparat per interpretar.

M'encanta els criteris que segueix Prince, i trobo que molts altres s'haurien de fixar en ell a l'hora de promocionar-se. Això si, si fan concerts, que passin per Barcelona! Alguns diuen que aquesta pot ser l'última gira que faci Prince abans de retirar-se de la música, tot i que ell no ho ha confirmat. Seria bo anar-lo a veure, no?

Live Earth, el concert per aturar el canvi climàtic

Fa dos anys es va celebrar el Live 8, una sèrie de concerts organitzats per Bob Geldof per conscienciar els ciutadans per ajudar contra la pobresa.

Aquest any li toca al Live Earth, una mena d'esdeveniment semblant, amb diferents concerts simultanis arreu del món, i amb l'objectiu de combatre el perill del canvi climàtic des de la fundació S.O.S. (fundada per Kevin Wall, el productor executiu del Live 8) amb el clar missatge S.O.S (Save Our Selves, salvem-nos). Al Gore és un dels noms importants que dónen suport a la iniciativa i MSN ja s'encarrega de promocionar-ho per internet, i el vídeo que mostren en portada és la seva carta de presentació.

El dia 7-07-07 hi haurà 7 concerts en 7 ciutats dels 5 continents. Nova York, Rio de Janeiro, Londres, Johannesgurb, Xangai, Tòquio i Sidney. Encara falten artistes per afegir-se a la llista, però de moment ja hi ha uns quants noms importants:

Nova York:
AFI
AKON
ALICIA KEYS
BON JOVI
DAVE MATTHEWS BAND
FALL OUT BOY
JOHN MAYER
KANYE WEST
KELLY CLARKSON
KT TUNSTALL
LUDACRIS
MELISSA ETHERIDGE
RIHANNA
ROGER WATERS
SHERYL CROW
SMASHING PUMPKINS
THE POLICE

Londres:
BEASTIE BOYS
BLACK EYED PEAS
BLOC PARTY
CORINNE BAILEY RAE
DAMIEN RICE
DAVID GRAY
DURAN DURAN
FOO FIGHTERS
GENESIS
JAMES BLUNT
JOHN LEGEND
KEANE
MADONNA
PAOLO NUTINI
RAZORLIGHT
RED HOT CHILI PEPPERS
SNOW PATROL

Les entrades ja són a la venda, i els preus oscil·len entre 50 i 350 dòlars.

La Madonna, que sempre s'apunta a aquestes coses, ja ho diu: 'Music makes the people come together' i per si no us queda clar ho repeteix incomptables vegades.

Silent Scream, 3rd strike

El passat dissabte 24 els Silent Scream van oferir un concert emmarcat dins el tercer aniversari del programa de ràdio Metal Survivor, de Ràdio Ciutat Vella. L'aniversari del programa va comptar també amb l'actuació dels grups Remains i Amadeüs.

El concert va començar amb l'habitual introducció El Preludio, en la qual els components del grup van entrant a escena i es preparen per començar a tocar amb força la ja coneguda Noche y Niebla, amb un públic totalment entregat. El següent tema va fer que tothom corejés a la vegada que el Xavi i el Dani la lletra de Victoria o Derrota.

En Daniel va dir unes paraules d'agraïment, i va passar a presentar el següent tema, un cover dels Iron Maiden, el clàssic Fear Of The Dark, el qual li van dedicar a en Sunxez (qui escriu aquest blog) que encara té la pell de gallina per la gran interpretació que en van fer. Sin Destino va fer tremolar La Rulot amb els 'Transformar!" del Daniel.

A continuació van desaparèixer els components del grup deixant només a en Chus i a en Dani preparats pel seu enfrontament que m'atreveixo a batejar com la Guitar Battle, un clàssic que el públic va agraïr i aplaudir en tot moment fins enllaçar aquests solos amb l'inici de Muerte Súbita, on la veu d'ultratomba d'en Xavi ens va paralitzar a tots. El solo de bateria del Lluís no es va fer esperar, i el públic no parava de demanar-ne més. El Daniel va aprofitar per presentar un medley d'alguns dels nous temes del proper disc, que la veritat és que sonen força bé, sobretot un d'ells anomenat Delirios de Grandeza.

Per acabar, es van presentar un a un, i van acabar l'actuació amb el Hallowed be thy Name dels Iron Maiden, amb la ja clàssica mini coreografia de la secció de cordes: El Chus, el Xavi i el Dani. Un cop acabat el concert el públic demanava a crits de "Fúria" la cançó Odio Eterno, que el Daniel va calmar les nostres ànsies al cantar la tornada acapella. Esperem que el proper concert sigui ben aviat i aquestes 5 bèsties del metal ens segueixin sorprenent amb les seves actuacions.

Si voleu veure una bona col·lacció de fotos aneu aquí.

No deixeu de visitar el myspace dels Silent Scream per estar el dia de tots les novetats! www.myspace.com/silentscreamspain