Una vegada més, gràcies a ritmes.cat, vaig guanyar una entrada per anar a veure a Fatboy Slim a l'Espacio Movistar. No és que sigui un fan del DJ, però em venia molt de gust anar de concert, i si és de ballaruca, millor. Ara que he acabat classes i vaig més relaxat (tot i que d'aquí res tinc els examens) no podia deixar escapar l'oportunitat de veure'l. I a l'Espacio Movistar, que mola molt.
Amb el temps just vam arribar al recinte, hi havia cua, molta més que quan vam anar a veure a TheChemicalBrothers, però clar, aquell dia hi vam anar amb temps. A l'entrar, cua a les barres, i la pista força plena, ens vam situar bastant endavant. Quan va acabar el DJ teloner, el públic ja cridava. L'arribada de Fatboy Slim va ser triomfal. Amb l'inici de Praise You va engegar els primers beats de la sessió. Tothom motivadíssim, i el divo Slim aplaudint(-se). Ja se sap el què es va a veure a un concert de Fatboy Slim: música (més o menys coneguda), espectacle de llum i color i vídeo, i un DJ que és tot un showman. El problema és que en aquesta sessió va pecar més de showman que de DJ, i els temes que va seleccionar no eren pas massa bons. Sí que van sonar imprescindibles com Star 69, Right Here Right Now, i va deixar anar alguns samplers xulus com Fatboy Slim is Fuckin in Heaven. Però en comptes d'apartar-se dels plats i passejar-se per l'escenari mentre la gent l'aclama, podria haver-se entretingut més a punxar temes interessants.
Quan estavem cansats de tanta tralla sense sentit (i pocs 'subidons') vam anar a buscar alguna cosa per beure, cerveseta ben freda era la clau, i quedar-se lluny de la multitud també. Vam gaudir més el concert cap al final, quan va punxar algun clàssic com Love Is In The Air i teníem més espai per ballar. Finalment la cosa va acabar com molt de cop. Ni bisos, ni sortir a rebre aplaudiments, un comiat ràpid i fora.
Avui m'he llevat (millor dit, m'ha despertat la curiosa aplicació Aurora amb una cançó de la meva biblioteca d'iTunes) i he vist a El Periódico una molt bona notícia: Madonna a Barcelona el 18 de setembre. Precisament ahir miràvem preus d'entrades, vols, busos, trens i albergs a llocs com Cardiff o Niça, perquè si la diva no confirma data a Espanya, la muntanya haurà d'anar a Madonna. No m'acabo de creure això d'El Periódico, ja que el dia abans, los40.com publicava que només hi hauria una única data espanyola i que seria a Alacant. En què quedem? Jo de moment esperaré a veure si es confirma una data espanyola i tenir-ne les entrades, sino, si que tocarà fer unes visites a atrapalo.com (per dir-ne alguna).
El que sí que està confirmat és el concert gratuït de Coldplay el 17 de juny a l'Espacio Movistar. Des de la seva web oficial donaràn els detalls de com aconseguir les entrades (crec que faràn una cosa similar a com quan van posar el primer single Violet Hill disponible per descarregar, és a dir, premiaran la fidelitat dels internautes).
Per cert, curiós videoclip de Violet Hill alternatiu a l'original. Aquest segueix sent oficial, i de ben segur que se'n parlarà...
Ja fa unes setmanes, la gent de ritmes.cat em van sorprendre amb un correu electrònic en el qual deien que havia guanyat una entrada per anar a veure als Antònia Font al Liceu. Em va fer molta il·lusió al principi, però després, al veure que es tractava d'una entrada individual em va saber greu no poder anar-hi amb la Di, i finalment hi vaig anar sol. Sol al Liceu!
El disc que presenten en l'actual gira és Coser y Cantar, un doble CD que no és un recopilatori, però sí que agafa els seus grans èxits i els versiona acompanyats d'una orquestra, donant un resultat espectacular (sempre m'han agradat les barreges de música pop, o rock o el que sigui amb tocs orquestrals).
Diumenge 30 a la tarda, hi havia cua per entrar al Liceu de Barcelona. Jo mai hi havia anat, i no sabia si s'hi havia d'anar mudat o què, però pensant en el tipus de públic que pot ajuntar Antònia Font, vaig anar amb roba normal, i bambes. Mentre esperava per entrar vaig quedar-me tranquil veient que la gent anava vestida d'allò més normal, i llavors va arribar la sorpresa: "3er pis" em va dir un dels acomodadors. Sí que té pisos! Vaig pensar, i allà on em vaig quedar jo encara hi havia escales que anaven més amunt. Al sortir al 'balcó' vaig flipar. Sabia que el Liceu era un lloc especial, però és d'aquelles coses que fins que no hi ets no te n'acabes de fer una idea (així que per molt que us descrigui, crec que hi heu d'anar alguna vegada a la vida, i si ja hi heu anat, enhorabona!).
Mentre esperava a l'inici del concert observava la grandària del teatre, i buscava elements d'escenografia, pensant que un grup tan indie o pop (jaj les etiquetes són la peste!) es curraria una bona il·luminació. Per sorpresa meva, el concert no entrava pels ulls, però no calia perquè la música sonava molt i molt bé (però una mica més de tema visual, crec que no haués molestat a ningú i haugés donat una mica de vidilla a l'espectacle).
Els Antònia Font van començar a tocar acompanyats de l'Orquestra ("nosequè") Cuatro Quesos, i si no recordo malament, van seguir bastant fidelment l'ordre de les cançons de l'àlbum. A destacar especialment els temes que van animar al públic a aplaudir i aixecar-se de les butques (quines butaques les del Liceu, amb recolzapeus i tot!): Alegria, Alpinistes Samurais, i l'esperat Wa Yeah! El més interessant van ser els bisos (que no crec que estiguéssin gaire previstos) on van repetir temes i van regalar al públic un espectacular Astronauta Rimador que va deixar-nos estabornits a tots.
No porten tants watts com els U2, ni falta que els fa!
A destacar com guanyen en directe tots els temes però sobretot Batiscafo Katiuskas, Bamboo o Vos estim a tots igual. Molt agraïts i semblant que no s'hoacabàven de creure, els grup i l'orquestra es va acomiadar amb un públic que corejava/taral·lejava les notes de Wa Yeah! I l'acústica del Liceu seguia sent espectacular, pell de gallina.
Per fi, aquesta nit vaig a veure a The Chemical Brothers a l'Espacio Movistar. Serà una bona oportunitat per escoltar en directe els temes del nou àlbum We Are The Night, tot i que també espero que sonin vells himnes del Surrender o del Come With Us. També serà interessant veure el nou Espacio Movistar (tot i que no vaig tenir ocasió de veure l'antic), i tot el que allà s'hi cou...
Here We Go!!
Això és de dissabte passat a París.
Espero poder fer bones fotos i vídeos per penjar-los aquí!
Dijous va ser el gran dia. The Police va tocar a l'estadi olímpic. Un concert que feia mesos (o anys!) que esperava i que finalment ja he viscut. El concert en si no va estar malament, el trio va tocar tots els seus èxits, sense excepció. Però ho van fer d'una manera que no va acabar de connectar amb el tot el públic. L'elecció de l'ordre dels temes no tenia ni cap ni peus: combinant grans himnes moguts amb temes lents, on el públic no acaba d'arrencar del seient. El tema d'obertura sí que va ser encertat, els potents acords de Message In A Bottle van fer motivar a tot l'estadi. La resta de temes més corejats, gaudits i aplaudits pel públic van ser Roxanne, De Do Do Do..., So Lonely, Everylittle Thing She Does Is Magic.
Pel que fa escenografia, l'escenari era poc espectacular, la banda i els instruments, sense cap element més destacable a l'escenari, només un conjunt d'il·luminació força habitual. Per anar a mida amb l'estadi s'acompanyava de dues grans pantalles de led's laterals unides per la part superior de l'escenari, on es projectaven visuals i imatges en directe. La resta, focus potents a dalt i a baix de l'escenari i a les dues torres entremig del públic. Està clar que la gent anava a escoltar els seus temes en directe, però crec que pel preu que costaven les entrades es podria haver invertit més en la part audiovisual. Sense dubte no està a l'altura de monstres dels escenaris com U2, o l'última gira de George Michael.
L'endemà del concert vaig estar treballant per Montjuic muntant la il·luminació d'un tros de casament que riute'n dels més espectaculars que hagis vist. Tot el pavelló Mies van der Rohe per ells solets, el Poble Espanyol, i una carpa pel sopar.
Divendres nit em vaig deixar caure per l'Inusual Project on es feia la festa presentació de Void Projects, més que una revista online (a la qual espero col·laborari aviat amb algun contingut interessant...) creada pel meu amic McKeyhan a.k.a. Steam Man i en Bouman. A la festa vaig poder gaudir d'una bona estona amb amics que feia mil anys que no veia, tot escoltant música de de la F Comm Party.
Dissabte més feina, acabar el muntatge, cel·lebració fugaç d'un parell d'aniversaris a Rubí, i a la nit a desmuntar. Total, que estic rebentant, però content.
Demà començo altra vegada la uni, em fa una mica de mandra, però en part també tinc ganes d'anar per feina amb la carrera.
P.D: Aviat posaré algunes fotos i vídeos del concert de The Police. EDITAT: Ja podeu veure fotos i videos en aquest post.
Comencem bé la setmana, avui la HBO emet un especial: FutureSex/LoveShow, un concert de Justin Timberlake especialment gravat per a la HBO a l'emblemàtic Madison Square Garden. Com sempre, la cadena se'ls gasta i hi posa un gran desplegament de mitjans, en aquest cas un rècord en un concert: 43 càmeres de televisió.
Espero que poguem gaudir en bona qualitat ben aviat a través de la xarxa d'aquest tros d'espectacle.
Prince, el famós cantant que ha canviat de nom varies vegades anuncia una gira de 21 concerts, tots a Londres. El motiu? Li encanta Londres. I la resta de ciutats europees ens hem de quedar sense veure'l? Doncs sembla que sí.
Bé, el més original no és que faci 21 concerts, en referència al títol del seu darrer àlbum 3121 (publicat ja fa més d'un any), sinó que el preu de totes les entrades serà de 31.21 £. Un preu força assequible, que el propi Prince creu que dóna l'oportunitat a tothom d'anar-lo a veure. I per si fós poc, el preu de l'entrada inclou una còpia del seu disc 3121. Tot un gest per la seva part, que afirma no voler col·laborar amb l'especulació del negoci discogràfic.
El 7 primers concerts seràn a principis d'agost al The O2, conegut també com Millenium Dome. La resta d'actuacions seràn en llocs més petits. Prince ha anunciat que cada show serà diferent, animant així a que el públic repeteixi i pugui gaudir d'algunes de les 150 cançons que ha preparat per interpretar.
M'encanta els criteris que segueix Prince, i trobo que molts altres s'haurien de fixar en ell a l'hora de promocionar-se. Això si, si fan concerts, que passin per Barcelona! Alguns diuen que aquesta pot ser l'última gira que faci Prince abans de retirar-se de la música, tot i que ell no ho ha confirmat. Seria bo anar-lo a veure, no?
Els incondicionals del trio britànic The Police estem d'enhorabona. La banda ha anunciat avui a la seva pàgina web oficial que tocarà el proper 27 de setembre a Barcelona durant la gira Europea que començarà el 29 d'agost a Esctocolm.
La promotora de la gira, Gay Mercader, no ha informat encara dels preus ni la data en què es posaràn a la venda les entrades per al concert que serà a l'Estadi Olímpic Lluís Companys. Barcelona serà l'única ciutat espanyola de les 13 europees on el grup té previst actuar.
Demà marxo cap a Berlín, no de vacances. Vaig com a tècnic d'il·luminació per dur a terme el muntatge de la festa que farà Shakira després del concert de divendres al Max-Schmeling-Halle de Berlín.
Crec que serà una bona experiència, ja que com a tècnic, el que més m'agrada és el tema d'espectacles musicals i concerts. I la Shakira porta sempre un bon muntatge audiovisual amb ella.
La gira europea de Fijación oral - Oral fixation està patrocinada per Seat, el qual són els encarregats de la festa vip que es farà després del concert.
Espero poder informar de tota mena de detalls un cop torni. Mentre estigui allà, no sé si podré escriure al blog, ja que crec que estaré treballant força, tot i que si en tinc l'oportunitat, escriuré!
Aquesta setmana vaig molt enfeinat, molts treballs de la uni, i poc temps per fer-los. Només us vull recomanar el nou disc de la Kylie Minogue al qual estic força enganxat: Showgirl Homecoming Live, un doble CD en directe de la seva gira després de superar els seus problemes de salut.
Aquesta cançó que us poso aquí és nova i no paro d'escoltar-la: White Diamond, escrita pels Scissor Sistersexpressament per la Kylie.
