Coldplay viu la vida

Avui es publica el nou àlbum (que ja fa dies que corre per internet) de Coldplay: Viva la vida or death and all his friends. El grup és avui a Barcelona per presentar el disc en un concert exclusiu gratuït amb invitació (que no he guanyat en cap sorteig dels que he participat) a l'Espacio Movistar.

És curiós però avui mateix m'he trobat amb un video on el cantant del grup Creaky Boards diu que el segon single de la banda de Chris Martin, Viva la vida s'assembla molt o massa a un tema seu. El tio ha fet un video i tot i l'ha penjat a youtube.



Jo crec que s'hi assemblen, de fet, estic segur que els Coldplay s'hi van inspirar, però no sé si se li'n pot dir plagi. Els temps (i algun jutge, si toca) ho dirà.

Independentment si és plagi o no, l'anunci que apareix al final del video, on s'anuncia la iTunes Store m'encanta. Espero que el videoclip oficial tingui una estètica similar (fa temps que Coldplay no es curra un bon videoclip).

Per si fos poc, a youtube també hi ha qui diu que el mateix tema, s'assembla sospitosament a J'en ai marre de l'Alizee (si, aquella franceseta que cantava Lolita), de fet, em penso que són els mateixos acords.



Què hi dieu? Qui s'ha inspirat en qui? Us cauen Coldplay als peus? A mi em sap una mica de greu que una de les poques bones cançons del seu nou disc sigui 'poc original' per dir-ho d'alguna manera. Diràn alguna cosa al concert d'avui?

Finals que arriben massa aviat

Fa un parell de setmanes vam quedar amb la colla per veure la Season Finale de Lost. El final de la quarta temporada prometia, i tal com vam fer amb el final de la tercera, vam quedar a casa per veure-ho en projector i crispetes.

-Si no has vist la quarta temporada...et recomano que en comptes de seguir llegint comencis a veure-la ara mateix-

La quarta temporada de Lost va tenir un punt important per al desenvolupament de les seves trames: Només tindria 16 capítols (això estava plantejat així inicialment, després, degut a la vaga de guionistes es va retallar a 12, però finalment van ser 14 capítols). La narrativa audiovisual en aquesta temporada ha variat força de les anteriors: No només hi ha flashback, ara també hi ha flashforwards, i no dedicats a un sol personatge. Els flashbacks del 4x02, on es presentaven els 4 nouvinguts va sorprendre a tothom. I en els últims 2 capítols, el flashforward era compartit entre els Oceanic 6. El més sorprenent és que els guionistes han encaminat la trama cap a un "perquè" i no el "què" que buscàvem inicialment: "Perquè" han de tornar els Oceanic 6 a l'illa? Quines coses tan terribles han passat? Fins ara, buscàvem: "Què" és aquesta illa? "Què" és Dharma?" i moltes coses més referents a l'illa (el peu d'estàtua de 4 dits, que ja no ens l'han ensenyat més, què li van fer a Walt, què volen dir realment els números...).

En aquesta temporada s'han centrat en la lluita per l'illa i els Oceanic 6: Els mercenaris de Widmore contra Ben i els 'others' ha estat el toc d'acció. No hi hagut lloc per a capítols de farciment, gairebé tots els capítols feien avançar la trama de l'illa. Ens van presentar uns personatges interessant que no han explotat gaire (espero que ho facin en properes temporades). I el capítol final ens va revelar una cosa que més o menys ja ens ensumàvem, però que tampoc es revel·la el que volem saber de l'illa.

S'han escrit milers de teories sobre Lost, però la que més quadra és la Time Loop Theory. Mireu-vos-la i en parlem.

No tindrem Lost fins al gener/febrer de l'any que ve. Això queda molt lluny! Després d'aquesta curta i intensa temporada...els fans estem desesperats!

Algunes dades personales sobre aquesta 4a temporada:

Millor capítol: The Constant: Tot i no fer avançar la trama de l'illa, els viatges temporals de Desmond, la connexió amb Faraday, i la història d'amor amb la Penelope fan que aquest capítol sigui el meu preferit d'aquesta 4a temporada.

Millor personatge: Locke, des de sempre ha estat el meu preferit, però en aquesta temporada ha patinat una mica, segueix sent el rei, però ha perdut l'encant que tenia. Juliet, tot i no tenir gaire pes en aquesta temporada segueix sent la millor dona de Lost, espero que tingui més pes en la propera temporada.

Millor cliffhanger: N'hi ha en tots els capítols, però sempre hi ha aquell que ens sorpren a tots i ens deixa estabornits: Descarto la revelació de que Locke és el mort del taút al capítol final per destacar el gran moment en el vaixell on un Kevin Johnson a l'ombra es mostra davant Sayid i Desmond com... Michael!
Gran moment també en el capítol dedicat a Sayid, on al final, veiem que col·labora amb Ben, revelant-nos que aquest també és fora de l'illa. Per acabar, en el 4x09 el gran moment on Ben visita a Charles Widmore i li declara la guerra. Genial!

Millor flashback: El gran capítol de Locke, on veiem des del seu naixement, on ja intervé un 'jove'? Richard Alpert fins a Abaddon empenyant la cadira de rodes...

Millor flashforward: Sense cap mena de dubte, els 4x12 i 4x3-14. Els Oceanic 6 sortint de l'avió, donant la roda de premsa, i sobretot a l'enterrament del pare d'en Jack, en el qual la mare de la Claire li revela a Jack que era sa germana.

Quins han estat els vostres millors d'aquesta temporada?

Telefonica, Apple, i la tonyina

Amb la febre iPhone 3G, els redactors de notes de premsa de Telefonica deurien estar pensant "quanta tonyina que ens ve a sobre". Perquè de ben segur que l'iPhone farà que hi hagi molta gent que es passi a Movistar, noves altes, canvis de contracte i tarifes...

Fins i tot, a la nota de premsa (descarregable des de la web oficial) on anuncien que portaran l'iPhone a Espanya el proper 11 de juliol, se'ls ha escapat això:


Ho haveu vist? ATUNES! La tienda online atunes! Segur que tal com està l'economia, la benzina i els aliments...Apple es dedicarà a vendre productes alimentaris, no seria la primera vegada!

Si això és una pífia...no serà poca la gent que la vegi. Que la rectifiquin abans no sigui massa tard! Si es tracta d'un error fet expressament...olé pel redactor! Cal tenir sentit de l'humor inclús en operacions que mouen milions d'euros!

La nova imatge de la ràdio i tv pública

Fa uns dies, es va presentar a Televisió Espanyola el que serà la nova imatge corporativa de RTVE a partir del proper setembre. A mi em xoca una mica que una corporació sovint tan carca faci un disseny tan modern i fresc. Serà que realment l'entitat pública està canviant i s'adapta als nous temps? Hi tindrà alguna cosa a veure Muchachada Nui?

A mi personalment m'agrada: el rotllo minúscules, colors vius...estètica web 2.0 total. Ara només falta que l'ànima de rtve sigui igual que la imatge corporativa.

L'iPhone que tothom esperava

L'avorrida keynote d'avui de Steve Jobs a la WWDC 2008 ha sabut donar el cop d'efecte just al final, havent-nos d'empassar totes les poc interessants novetats de software, SDK, etc.

El nou iPhone 3G compta amb connexió 3G, GPS! millores de software i alguns petits canvis en la carcassa i un preu d'escàndol: 199$ (preus d'Apple: 199€) en la versió de 8 GB!


No s'ha dit res de la càmera de fotos integrada, així que no crec que n'hagin augmentat els megapíxels.

De totes maneres un iPhone 3G de 8 Gb per 199€ està mooolt bé. Jo ja espero que arribi el dia 11 de juliol, data de llançament mundial. Ara li toca moure fitxa a Telefonica i currar-s'ho amb un bon preu i pla de tarifes. Tot i que sempre el podrem adquirir directament d'EEUU i desbloquejar-lo...

Estic pensant com deuen estar ara els responsables de Nokia, Sony Ericsson, Rim i altres fabricants de mòbils...

Bon Jovi VS Triumph

Diumenge Bon Jovi van fer el seu únic concert a Espanya. L'Estadi Olímpic es va omplir amb més de 50.000 espectadors. Jo no hi vaig ser (altres despeses tinc...) però m'hagués encantat veure un reportatge com el del gos Triumph.

Pesatboy Slim

Una vegada més, gràcies a ritmes.cat, vaig guanyar una entrada per anar a veure a Fatboy Slim a l'Espacio Movistar. No és que sigui un fan del DJ, però em venia molt de gust anar de concert, i si és de ballaruca, millor. Ara que he acabat classes i vaig més relaxat (tot i que d'aquí res tinc els examens) no podia deixar escapar l'oportunitat de veure'l. I a l'Espacio Movistar, que mola molt.

Amb el temps just vam arribar al recinte, hi havia cua, molta més que quan vam anar a veure a The Chemical Brothers, però clar, aquell dia hi vam anar amb temps. A l'entrar, cua a les barres, i la pista força plena, ens vam situar bastant endavant. Quan va acabar el DJ teloner, el públic ja cridava. L'arribada de Fatboy Slim va ser triomfal. Amb l'inici de Praise You va engegar els primers beats de la sessió. Tothom motivadíssim, i el divo Slim aplaudint(-se). Ja se sap el què es va a veure a un concert de Fatboy Slim: música (més o menys coneguda), espectacle de llum i color i vídeo, i un DJ que és tot un showman. El problema és que en aquesta sessió va pecar més de showman que de DJ, i els temes que va seleccionar no eren pas massa bons. Sí que van sonar imprescindibles com Star 69, Right Here Right Now, i va deixar anar alguns samplers xulus com Fatboy Slim is Fuckin in Heaven. Però en comptes d'apartar-se dels plats i passejar-se per l'escenari mentre la gent l'aclama, podria haver-se entretingut més a punxar temes interessants.

Fatboy Slim @ Espacio Movistar - Barcelona from sunxez on Vimeo.

Quan estavem cansats de tanta tralla sense sentit (i pocs 'subidons') vam anar a buscar alguna cosa per beure, cerveseta ben freda era la clau, i quedar-se lluny de la multitud també. Vam gaudir més el concert cap al final, quan va punxar algun clàssic com Love Is In The Air i teníem més espai per ballar. Finalment la cosa va acabar com molt de cop. Ni bisos, ni sortir a rebre aplaudiments, un comiat ràpid i fora.


Fatboy Slim - Right Here Right Now from sunxez on Vimeo.



No és que m'ho passés malament, la festa va estar prou bé. Però si hagués hagut de pagar, me n'hauria penedit.

Facebook ja parla català!

Només han passat 5 mesos des que Facebook va començar a estar disponible en castellà. Gràcies la gran quantitat d'usuaris catalans, i grups com 'Volem Facebook en català', ara la traducció està feta i ja podem utilitzar la xarxa social en la nostra llengua. Espero que aquest pas endavant serveixi perquè s'hi afegeixi molta més gent catalana, tot i que actualment, no som pocs!

Fringe, la nova sèrie de J.J.Abrams

El creador de Lost (i Alias) i la resta de l'equip creatiu de Mission Impossible III i Star Trek (Roberto Orci i Alex Kurtzman) tenen preparada una nova sèrie de cara a la temporada que ve, la temporada normal, la que comença al setembre-octubre (i no la putada que ens fan amb Lost o amb Battlestar Galactica que tornaran al febrer de l'any que ve).


Fringe és el nom d'aquest nou projecte que presenta una agent de l'FBI que es fica en uns misteriosos casos amb difícil explicació científica. Es diu que la sèrie barreja ciència-ficció i mitologia (com ens té acostumats J.J.Abrams), i serà una mena de barreja entre X-Files i The Twilight Zone. Tot i que veient el tràiler, això de que primer aparegui un avió fa pensar en Lost...

Mireu-vos el tràiler, en parlem, i el 26 d'agost a veure el pilot!

Jo no vull un iPod, el que jo vull és fer les paus!

L'iPod, aquest desitjat gadget d'Apple que tanta gent té, i més gent vol, ha baixat unes posicions en el meu rànkig de desitjos (materials, s'entén). El motiu s'anomena Pacemaker i és ni més ni menys que un reproductor d'mp3 (i d'altres formats, clar) amb funcions de mescla, és a dir, permet reproduir dues cançons a la vegada, ajustar-ne el pitch, el tempo, fer loops, afegir-hi efectes i tot el que se li pot demanar a un equip de dj. Amb unes dimensions superiors a un iPod, el Pacemaker té una capacitat de 120 gb, gens malament comptant que és només per a música (recordeu que és un equip de dj portàtil: qui vol vídeo o podcasts quan pots mesclar a qualsevol lloc?).

Ja fa temps que Pacemaker s'anunciava per internet, però amb alguns retards no s'ha comercialitzat fins el passat mes de març. No obstant, la forta promoció va fer que des del principi hi hagués molta demanda, i la gent de Tonium (l'empresa sueca que fabrica el Pacemaker) ha sabut acollir els seus clients creant una comunitat online d'usuaris (dj's) on tothom penja les seves mescles fetes amb el Pacemaker, escolteu-ne algunes i flipareu amb el que pot fer l'aparell!

Una de les coses que més em crida l'atenció (a banda de totes les eines per mesclar) és que les 'sessions' es guarden, per després poder-les passar a l'ordinador, pujar-les a internet, conservant el tracklist original (si reproduiu algunes de les mescles de la web, veureu com en el tracklist queda marcat el tema que està sonant), i després es pot editar amb l'aplicació descarregable tant per Mac OS X com per PC. Teniu més info i un llistat complet de les característiques aquí.

És interessant també els videos a mode de tutorial que el propi equip del Pacemaker penja a youtube. Veureu les possibilitats que té.

De moment el preu és força elevat: 520 €, cosa que fa tirar-me enrera. Qui sap si amb el temps, potser treuen noves versions i ajusten el preu (i si no, doncs a estalviar!).

Lost, s'acaba la quarta...

Al final resultarà que la vaga de guionistes ha acabat afavorint la qualitat de les sèries. Ho dic més que res perquè el fet que Lost hagi vist escurçada la temporada de 16 a 13/14 capítols (tampoc són tants) ha fet que els guionistes se centrin en la trama principal i vagin de cara a barraca, és a dir, s'han acabat els capítols de farciment, fora la palla, el que ens interessa és l'illa (tot i que he de reconèixer que la trama dels viatges temporals d'en Desmond m'encanta i el capítol The Constant ha estat un dels meus preferits d'aquesta quarta temporada.).

Aquesta setmana no hi ha capítol, però divendres que ve (dijous s'emet "allà") podrem veure el 4x12 amb algunes escenes eliminades, i la season finale (m'encanta com ho pronuncien en les promos) de dues hores.

Amb aquesta cara, en Jack ja té un motiu per tornar a l'illa...

Està clar que els Oceanic 6 tenen un pes important (i crec que encara en tindran més a la propera temporada) i segurament seran la clau per acabar de rematar la relació entre Linus i Widmore. De l'últim capítol, que com tots els previs a final de temporada, no passa gran cosa i ho deixa tot preparat per esclatar (jaj! mai millor dit!), però torna un dels personatges misteriosos: Richard Alpert, aquest tio té moltes coses a explicar, i espero que com a mínim a la season finale deixi anar alguna perla...

De futurs concerts

Avui m'he llevat (millor dit, m'ha despertat la curiosa aplicació Aurora amb una cançó de la meva biblioteca d'iTunes) i he vist a El Periódico una molt bona notícia: Madonna a Barcelona el 18 de setembre. Precisament ahir miràvem preus d'entrades, vols, busos, trens i albergs a llocs com Cardiff o Niça, perquè si la diva no confirma data a Espanya, la muntanya haurà d'anar a Madonna. No m'acabo de creure això d'El Periódico, ja que el dia abans, los40.com publicava que només hi hauria una única data espanyola i que seria a Alacant. En què quedem? Jo de moment esperaré a veure si es confirma una data espanyola i tenir-ne les entrades, sino, si que tocarà fer unes visites a atrapalo.com (per dir-ne alguna).

El que sí que està confirmat és el concert gratuït de Coldplay el 17 de juny a l'Espacio Movistar. Des de la seva web oficial donaràn els detalls de com aconseguir les entrades (crec que faràn una cosa similar a com quan van posar el primer single Violet Hill disponible per descarregar, és a dir, premiaran la fidelitat dels internautes).

Per cert, curiós videoclip de Violet Hill alternatiu a l'original. Aquest segueix sent oficial, i de ben segur que se'n parlarà...

Em falta temps!

No he abandonat el blog (encara). Però em penso que aquesta és l'actualització que més he trigat a fer. La darrera va ser ja fa un parell de setmanes, per Sant Jordi. Des de llavors no és que hagi estat fora ni molt ocupat, però no he trobat el moment de posar-me davant l'ordinador i escriure tranquil com m'agrada fer:

Heus ací un petit resum del que ha passat aquestes dies, que espero poder ampliar en articles posteriors (almenys els temes més interessants)

- Durant la setmana de Sant Jordi vaig estar treballant en la il·luminació d'una sessió fotogràfica per fer el proper catàleg de moda de Caramelo.

- Vaig anar al teatre (cosa poc habitual en mi) aprofitant uns descomptes de Telentrada. Vaig veure Germanes i Soterrani. Obres molt diferents entre si, però que em van agradar totes dues. Ja en parlaré més endavant, però d'entrada ja us les recomano totes dues (Germanes per riure i distreure's, tot i que en el fons és un dramón. I Soterrani sobretot pel text, que és d'aquells que deixa coses a l'aire on l'espectador ha d'interpretar el que vulgui).

- Com es nota que ja fa bon temps, he estat fora els 2 darrers caps de setmana. Primer a Girona, cel·lebrant l'aniversari de ma germana i alguna cosa més... I aquest passat cap de setmana a Masarbonès en companyia d'en Joan, que un curt seu havia estat seleccionat pel Fic-Cat, un festival de curts que promet. L'any que ve repetirem. Com a curiositat, vam gaudir d'un concert d'en Gerard Quintana que era l'actuació que tancava el festival. Per cert, el nou iPod d'en Joan 'allthewayfromtheusa' m'ha fet venir ganes de nou de comprar-me'n un...de moment el factor economia domèstica farà que m'esperi uns mesos més.

- Em va morir el disc dur del meu iBook. Ja té 3 anys i uns mesos, i no negaré que li he fotut bastanta canya. Tement el pitjor (època d'examens i treballs, sense ordinador) vaig espabilar-me i vaig comprar un disc dur nou(i una mica de ram, de passada). Gràcies als precisos i detallats manuals d'iFixit, vaig poder obrir les entranyes del portàtil per canviar el difunt de 60gb per un nou Samsung de 120gb. Instal·lant de nou el sistema operatiu (i recordant els útlims dies de llargues arranquades i penjades del sistema) és com si tingués un ordinador nou.

- Tinc un munt de fotos per penjar a Flickr, i uns quants articles pendents (entre ells el concert de Pastora al Palau de la Música -fotos aquí-). Espero tenir internet a casa (no la wifi-caca del veí) ben aviat i tornar amb el ritme de sempre d'actualitzacions.

- D'actualitat musical: Madonna està en plena promoció del seu nou disc Hard Candy. Ja ha fet un parell de concerts promocionals i ja es van sabent dates de la gira que ja té títol: Sticky & Sweet Tour. Estiguem al tanto per saber quan es posen a la venda les entrades per Madrid (tot els rumors indiquen que passarà per la capital espanyola i no per la catalana).

Feliç Sant Jordi

Avui és un dia bonic. Sant Jordi és el dia de la rosa, el llibre i els enamorats a Catalunya. És maco veure com els carrers s'omplen de paradetesamb roses i llibres, el bon temps acompanya i ve de gust passejar amb la parella.

Jo encara no he regalat la rosa a la meva estimada, i no crec que rebi llibre, encara pendents d'acabar els dos anteriors... farem cultura d'una altra manera. Aquesta nit al teatre, a veure Germanes, aprofitant els descomptes de la Setmana Sant Jordi a Telentrada.

El Liceu dels Antònia Font

Ja fa unes setmanes, la gent de ritmes.cat em van sorprendre amb un correu electrònic en el qual deien que havia guanyat una entrada per anar a veure als Antònia Font al Liceu. Em va fer molta il·lusió al principi, però després, al veure que es tractava d'una entrada individual em va saber greu no poder anar-hi amb la Di, i finalment hi vaig anar sol. Sol al Liceu!

El disc que presenten en l'actual gira és Coser y Cantar, un doble CD que no és un recopilatori, però sí que agafa els seus grans èxits i els versiona acompanyats d'una orquestra, donant un resultat espectacular (sempre m'han agradat les barreges de música pop, o rock o el que sigui amb tocs orquestrals).

Diumenge 30 a la tarda, hi havia cua per entrar al Liceu de Barcelona. Jo mai hi havia anat, i no sabia si s'hi havia d'anar mudat o què, però pensant en el tipus de públic que pot ajuntar Antònia Font, vaig anar amb roba normal, i bambes. Mentre esperava per entrar vaig quedar-me tranquil veient que la gent anava vestida d'allò més normal, i llavors va arribar la sorpresa: "3er pis" em va dir un dels acomodadors. Sí que té pisos! Vaig pensar, i allà on em vaig quedar jo encara hi havia escales que anaven més amunt. Al sortir al 'balcó' vaig flipar. Sabia que el Liceu era un lloc especial, però és d'aquelles coses que fins que no hi ets no te n'acabes de fer una idea (així que per molt que us descrigui, crec que hi heu d'anar alguna vegada a la vida, i si ja hi heu anat, enhorabona!).

Mentre esperava a l'inici del concert observava la grandària del teatre, i buscava elements d'escenografia, pensant que un grup tan indie o pop (jaj les etiquetes són la peste!) es curraria una bona il·luminació. Per sorpresa meva, el concert no entrava pels ulls, però no calia perquè la música sonava molt i molt bé (però una mica més de tema visual, crec que no haués molestat a ningú i haugés donat una mica de vidilla a l'espectacle).

Els Antònia Font van començar a tocar acompanyats de l'Orquestra ("nosequè") Cuatro Quesos, i si no recordo malament, van seguir bastant fidelment l'ordre de les cançons de l'àlbum. A destacar especialment els temes que van animar al públic a aplaudir i aixecar-se de les butques (quines butaques les del Liceu, amb recolzapeus i tot!): Alegria, Alpinistes Samurais, i l'esperat Wa Yeah! El més interessant van ser els bisos (que no crec que estiguéssin gaire previstos) on van repetir temes i van regalar al públic un espectacular Astronauta Rimador que va deixar-nos estabornits a tots.

No porten tants watts com els U2, ni falta que els fa!

A destacar com guanyen en directe tots els temes però sobretot Batiscafo Katiuskas, Bamboo o Vos estim a tots igual. Molt agraïts i semblant que no s'hoacabàven de creure, els grup i l'orquestra es va acomiadar amb un públic que corejava/taral·lejava les notes de Wa Yeah! I l'acústica del Liceu seguia sent espectacular, pell de gallina.

Una mica de caramel dur

Per fi, com en anteriors discos, una setmana abans de la seva publicació, ja s'ha filtrat el nou àlbum de la gran M. Com ja és habitual, els engranatges d'internet i algun executiu de la Warner una mica malparit han permès que el gran públic gaudeixi de l'esperat nou disc d'estudi de la diva de Detroit.

Jo el vaig baixar ahir a la nit d'aquí. L'arxiu en zip no conté tots els temes del disc, en deuen faltar uns 4 si no recordo malament: Dance 2night, Devil wouldn't recognize you, Spanish Lesson i Voices. No us queixeu que amb la gran She's Not Me la cosa queda molt compensada. De moment baixeu-lo, i jo faré una petita revisió tema per tema... De moment la primera impressió és positiva totalment, i no és tant timbaland com pensava, més aviat és so Neptunes (Pharrel Williams).

Ara que ja tinc el disc...només falta esperar la gira!!

Googolopoly, el joc de Monopoly de Google (i més)

Des de Bitelia llegeixo que ha aparegut una versió de Monopoly dedicat al món de les empreses d'internet: el Googolopoly. En aquesta versió els carrers esdevenen empreses, les cases programadors i els hotels servidors. Els calers s'anomenen Google Shares.

Podeu baixar-vos el pdf (que inclou el tauler, les tarjes, els diners...tot) des d'aquí.

És ideal per conèixer una mica més el món de les empreses d'internet. Tot i que trobo que al tauler podrien haver utilitzat els logotips de cada empresa, i no lletres normals.

Arriben a Espanya els ultraportàtils low cost

El proper 15 d'abril el fabricant Airis posarà a la venda la sèrie de portàtils Kira. El precedent d'aquesta moda en portàtils és el model EEE Pc d'Asus: Un model que ronda els 900 grams de pes, té una pantalla de 7 polzades i una memòria més pròpia de telèfon mòbil o reproductor mp3 que no pas d'ordinador.

Aquesta nova sèrie anomenada Kira comptarà amb ordinadors amb processador VIA, 512 MB de ram, tarja de xarxa, wifi, webcam i la memòria interna variarà depenent del model, podent escollir entre memòiria flash nand de 2 o 4 GB o bé disc dur d'1,8 polzades i 40 GB. L'avantatge d'aquests ultraportàtils és el preu, que no arriba als 300 euros. L'estalvi en la despesa en la maquinària ve donada per la situació actual, en la qual es tendeix a cada vegada utilitzar més els serveis a internet com processadors de textos online, etc. En un món on a la xarxa podem trobar-hi tota mena de software, cada vegada es necessita menys capacitat d'emmagatzemantge en disc.

Un altre dels avantatges és que l'usuari pot escollir el sistema operatiu entre una distribució de Linux (Mandriva) amb totes les eines habituals preinstalades i el ja conegut de Microsoft, Windows XP. Asus ha sabut aprofitar que al mercat espanyol encara no hi ha cap model en circulació i els experts auguren un bon futur per a aquesta nova línia de productes de l'empresa.

El primer model en aparèixer serà el Kira 100 de color negre, amb un preu ridícul si es contracta juntament amb el Duo a 3 Mb de Telefónica: 99 euros. La resta de models i colors arribaran al maig. Airis ja està treballant amb nous models amb 3G inclòs, pantalles més grans i processadors Intel.

Flickr ja té video!

Sí amics, finalment el popular servei d'allotjament i galeria de fotos online ha ampliat horitzons d'imatges estàtiques ha passat a permetre allotjar i visualitzar imatges en moviment, o sigui, videos.

Ja feia temps que corria el rumor, i ara, anunciat al propi blog de Flickr, ja és una realitat (de moment només poden pujar video els usuaris amb compte pro, els que tene compte gratuït només poden veure videos, no pujar-ne). No es tracta d'allotjar videos de llarga durada com podrien fer Google Video o Vimeo. La duració està limitada a 90 segons i el tamany a 150 mb. Sí, sembla ben poc, però l'excusa o el motiu que exposen a Flickr és simple: La idea és comptar amb fotos extenses, si la gent puja a Flickr petites imatges de la seva vida, ara podrà pujar-hi petits fragments. Més info aquí.


Jo de moment estic intentant pujar un petit video del concert d'Antònia Font al Liceu (del qual tinc pendent pujar-ne unes quantes fotos i videos, i per descomptat parlar-ne en aquest blog) però sembla que no hi ha manera (deu ser la poca senyal de la WiFi que agafo del veí...)

Estrena videoclip 4 Minutes!

Fa unes hores que ja corre el videoclip del nou single de Madonna: 4 minutes. Un duet amb Justin Timberlake i la col·laboració (i producció) de Timbaland. El tema, que ja sona a les ràdios del nostre país i ja arribat al número 1 de llistes (entre elles el single més venut a iTunes Store d'Espanya -parlant de la iTS: el disc ja va en 6è lloc en els discos més venuts, i això que encara no ha sortit a la venda, només és una comanda anticipada-).

No us explicaré el videoclip, és millor que el veieu, i després comentem (afanyeu-vos a veure'l perquè la Warner estan fent treure tots els videos que es van penjant a YouTube):



-M'agrada que Madonna no surti al principi, sempre va de reina, però està bé que cedeixi protagonisme als col·laboradors del disc (en això el Timbaland hi està més que acostumat...)
-M'agrada l'efecte aquest de l'ona polièdrica que es va mengant l'escenari.
-M'agrada la complicitat que sembla que hi ha entre M i Justin.
-La introducció, amb Timbo i ensenyant als protagonistes de la cançó mola.
-El look de M la fa semblar jove, sobretot quan es posen a saltar pels cotxes.
-Interessant el lluïment de tots sobre la cinta transportadora del súper al més pur estil Nobody Knows Me del Re-Invention Tour.
-És una llàstima que no s'hagin aprofitat més els 2 ballarins japonesos, són uns cracks!
-Per fi Madonna fa un vídeo més currat, els últims vídeos (sobretot els del Confessions) no tenien gaire suc.
-El video acaba molt de sobte, tindrà una continuació.

Els directors del videoclip Jonas & François són també els responsables del D.A.N.C.E. de Justice. Si ja tenien certa popularitat, treballar amb Madonna crec ja els acabarà d'obrir totes les portes.

El vídeo s'estrena teòricament avui (dia 4) a les 4:44 (no sé d'on, suposo de d'EUA) a tick-tock.tv

Us agrada el video? Opineu el contrari que jo? Heu vist detalls que val la pena comentar? Què en penseu del 4 Minutes? Espero els vostres comentaris!