Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ipod. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ipod. Mostrar tots els missatges

16 de nov. 2008

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part VI)

Aquest article és la continuació d'aquest.
El viatge en Shinkansen fins a Tokyo (sí, ja sé que en català s'hauria d'escriure Tòquio, però odio les traduccions dels noms, i més si els originals molen tant com els noms japonesos!) crec va ser el trajecte en tren que se'm va fer més llarg de tot el viatge. Vam decidir dinar tard, però el bento que ens vam comprar ens el vam menjar tan tard que vam convertir-lo en el sopar. Entrant amb el tren a la gran metròpoli ja era tard. Crec que arrivàbem a Tokyo terminal al voltant de les deu de la nit.
Bento

Esperant al Shinkansen

Disposats a caminar una mica vam agafar metro fins a Kanda station, que segons alguns vianants que haviem preguntat pel carrer era fàcil trobar-hi llocs per dormir que fossin baratets. Sota grans gratacels i carreteres elevades, ens vam plantar al barri de Kanda. Té molta vidilla, i vam pensar que no seria difícil trobar algun manga cafe (locals tipu ciber-cafès, amb servei de biblioteca, ordinadors amb internet, i cabines individuals amb sillons molt còmodes) a bon preu per descansar i passar-hi la nit. En vam veure un, pero a la resta del grup no li acabava de convèncer, total que vam seguir buscant. Vam veure un parell d'hotels, que els quedaven només una o dues habitacions lliures, però ens van semblar massa cars. Amb ganes de trobar un lloc, ens va venir la gana i vam sopar una mica a un restaurant xinès, res de l'altre món, però va servir per agafar forces per continuar amb la cerca. En aquell moment en Xavi va decidir treure el comodín d'en Ricard, un amic seu que estava treballant a Tokyo durants uns dies, dormint en un bon hotel pagat per l'empresa (Sony). Segons en Xavi, no hi hauria problema per dormir tots 5 al terra l'habitació de l'hotel d'en Ricard, i perfecte perquè també hi cabrien les motxilles.
Dit i fet, vam anar cap a Shinagawa, una zona molt de negocis, i allà vam esperar al Ricard prop del gran Prince Hotel. Després d'unna llarga espera buscant alternatives per si la cosa fallava amb les nostres PSP, DS i iPod touch xupant de wifis de la zona, finalment vam arribar en Ricard quan l'esperàvem al Yahoo! Cafe, un bar cyber dins de l'hotel. Allà el plan ens va petar a la cara quan va veure que erem tants i tantes bosses. Finalment, sense pressionar, només s'hi va quedar en Xavi, i la resta vam marxar a la recerca d'un lloc on dormir, cosa cada vegada més difícil perquè ja deurien ser les 12 de la nit.
Sense ganes de complicar-nos més la vida, vam dir de tornar a Kanda i anar a un d'aquells hotels, o inclús al manga-cafe. Però preguntant a un taxista, s'ens va acudir la idea d'anar a l'hotel càpsula més proper. I allà ens vam plantar, no recordo el nom de l'hotel, però era baratet. No sabiem com funcionava exactament el tema dels hotels càpsula, però no és gens complicat. Com a molts dels allotjaments, toca descalçar-se només a l'entrar. Allà vam demanar 4 places al recepcionista, que ens va donar una clau per l'armari del bany (on hi ha raspall, yukata) i on s'indica el número d'habitació. Cal dir que aquell hotel (i molts altres capsula o business hotel) era només per a homes. Total que vam anar a deixar trastos a "l'habitació". No hi havia armaris, només els llits o nínxols, així que confiant en la seguretat del lloc i la bona fe, vam deixar les motxilles per allà al mig. El gran punt va ser el ofuro que hi havia a la planta baixa, on amb aixua ben calenta ens vam relaxar i dutxar per afrontar l'endemà. Abans d'anar a dormir va caure alguna cervesa per comentar les impressions i fer una mica de plans ara que ja teniem llit i sostre (almenys per una nit!). La capsula és còmode, i al contrari del que sembla, no dóna cap sensació de claustrofòbia. És prou ample i llarga com per dormir-hi còmodament. Com a prestacions, té televisió, ràdio, despertador, i llum regulada. El que cal per adormir-se i desperar-se. Ens vam posar en contacte amb en Xavi via mail perquè busqués algun allotjament per l'endemà i vam anar a dormir tranquils, pensant en que ja estàvem a la gran metròpoli i ens quedava infinit per veure i disfrutar.
Capsule Hotel prop de Shinagawa

Capsule Hotel prop de Shinagawa

L'endemà al matí haviem quedat amb en Xavi a Kanda, vam esmorzar i vam anar cap al barri d'Asakusa, on hi ha el Sakura Hostel, que forma part d'una cadena d'albergs i allotjaments. La llarga patejada i la pluja fins arribar ens va fer estar descansant i dinar uns fideus instantanis a l'hostal mateix. Vam aprofitar per buscar, trucar i reservar un nou allotjament més barat, i respirar tranquils de cara a l'endemà.
A la tarda vam anar a Akihabara (molta i bona info aquí), l'Electric Town, o el barri de l'electrònica. Allà es concentren el major nombre de botigues de gadgets, informàtica, foto, video, so, videojocs i manga del món. Vam estar pululant i alucinant amb tot. I vam entrar a un Taito Station per veure una mica les màquines arcade: Street Fighter IV (que per cert, vaig provar, i mentre guanyava un parell de combats contra la CPU, algún em va desafiar online i em va rebentar!), Tekken 6...i moltes més jocs i plataformes que mai veurem per les nostres terres (com el joc de cartes que el Juan va voler provar). Cap al tard, hi havia temptacions de comprar-nos alguna cosa, però no ens decidíem...càmera reflex? iPod dels nous?


L'home iPod nano

Street Fighter IV

Tekken 6





Beatmania

Guitar freaks & Drummania
Anunciant un maid cafe


Camí a l'hostal, vam buscar algun lloc on sopar tranquils. Passant dels restaurants a peu de carrer, ens vam ficar en un petit local escales avall que va resultar ser un dels punt més recordats del viatge. Amb el clàssic impediment de l'idioma, vam comunicar-nos amb les simpàtiques cuineres demanant una recomanació que va resultar ser un assortit de pinxos. Genial per combinar amb les Go biru que ja havíem demanat. Al cap de poca estona, quan unes clientes van marxar, les cuineres ens van demanar si podiem canviar de lloc, entenent que la taula on érem estava reservada per un grup gran de persones que havien d'arribar d'un moment a l'altre. Cap problema, a la taula nova vam votar per beure i menjar alguna cosa més, i ho vam expressar intentant dir que voliem una cosa semblant, però la dona no semblava entendren's...fins que vam acabar dient el ja clàssic: "Repeat all. Everything again. But a little difeferent". Allò va semblar posar contenta a la cuinera, que de seguida es va posar a fer una altra ronda de pinxos. Entre birus i una ampolleta de sake que vam demanar, vam tenir una bona estona d'entreteniment i Silenci's...Fins que el compte ens va fer veure que ens haviem flipat una mica, de totes maneres, el preu era més car que a la resta de llocs on haviem menjat, però no deixava de ser barat comparat amb Barcelona i comptant la gran quantitat de teca que haviem consumit.
-"Repeat all. Everything again. But a little difeferent"
 Gran memorable assortit de pinxos

Finalment quan ja anàvem a l'hostal, vam trobar-nos amb tot un personatge, un home de negocis, amb una borratxera molt alegre que ens va dir que li encantava Espanya i l'espanyol i s'ens va posar a cantar el Cuando calienta el sol i Bésame mucho. El tio tenia bona veu, però no vam poder parar de riure mentre el gravàvem en vídeo amb la càmara d'en Xavi. Finalment vam fer una última biru pels voltants de l'hostal i vam anar a dormir...
Kaos lumínico

Més fotos i videos de Tokyo aquí.

28 de maig 2008

Jo no vull un iPod, el que jo vull és fer les paus!

L'iPod, aquest desitjat gadget d'Apple que tanta gent té, i més gent vol, ha baixat unes posicions en el meu rànkig de desitjos (materials, s'entén). El motiu s'anomena Pacemaker i és ni més ni menys que un reproductor d'mp3 (i d'altres formats, clar) amb funcions de mescla, és a dir, permet reproduir dues cançons a la vegada, ajustar-ne el pitch, el tempo, fer loops, afegir-hi efectes i tot el que se li pot demanar a un equip de dj. Amb unes dimensions superiors a un iPod, el Pacemaker té una capacitat de 120 gb, gens malament comptant que és només per a música (recordeu que és un equip de dj portàtil: qui vol vídeo o podcasts quan pots mesclar a qualsevol lloc?).

Ja fa temps que Pacemaker s'anunciava per internet, però amb alguns retards no s'ha comercialitzat fins el passat mes de març. No obstant, la forta promoció va fer que des del principi hi hagués molta demanda, i la gent de Tonium (l'empresa sueca que fabrica el Pacemaker) ha sabut acollir els seus clients creant una comunitat online d'usuaris (dj's) on tothom penja les seves mescles fetes amb el Pacemaker, escolteu-ne algunes i flipareu amb el que pot fer l'aparell!




Una de les coses que més em crida l'atenció (a banda de totes les eines per mesclar) és que les 'sessions' es guarden, per després poder-les passar a l'ordinador, pujar-les a internet, conservant el tracklist original (si reproduiu algunes de les mescles de la web, veureu com en el tracklist queda marcat el tema que està sonant), i després es pot editar amb l'aplicació descarregable tant per Mac OS X com per PC. Teniu més info i un llistat complet de les característiques aquí.

És interessant també els videos a mode de tutorial que el propi equip del Pacemaker penja a youtube. Veureu les possibilitats que té.

De moment el preu és força elevat: 520 €, cosa que fa tirar-me enrera. Qui sap si amb el temps, potser treuen noves versions i ajusten el preu (i si no, doncs a estalviar!).

6 de set. 2007

Ja tenim iPod Touch! (l'iPhone sense telèfon)

Acabada la keynote d'aquesta tarda, ja s'ha renovat tota la gamma iPod. Aquestes són les novetats:

- iPod Shuffle: Desapareix el color taronja i apareix el (product) RED. Mateix preu i mateixa capacitat.

-iPod Nano: Nova interfície, coverflow, videos, jocs. 4 i 8 gb. 150$ i 200$.



-nou iPod Classic. Igual que l'anterior però metàlic. 80 gb i 160 gb. 250$ i 350$

- NOU iPod Touch: Pantalla tàctil, video, etc. i WIFI! És a dir, un iPhone sense telèfon. Navegador Safari, YoutTube... 8 gb i 16 gb. 300$ i 400$. Llançament mundial a finals de setembre.


- Nova iTunes Wifi Store. Per comprar cançons amb el iPod Touch vía Wifi.

-Associació amb Starbucks. Wifi als establiments per poder navegar per la iTunes Wifi Store i comprar les cançons que sonen a l'esabliment.

- La iTunes Store posa a la venda tons per a l'iPhone. I possibilitat de seleccionar 30 segons de les cançons comprades a la iTunes Store.

Més info a www.apple.com/itunes/

Opinió personal: Per fi tenim l'esperat iPod de pantalla tàctil! Però el que no m'agrada (tal com hem comentat amb el Tomàs de mossegalapoma.cat mentre seguíem la keynote via skype) és que tingui un tamany de 16 gb, i no de 160 gb com es deia en els rumors. 16 gb és poc espai per a vídeos...però segurament és una raó de màrketing. Si aquest iPode Touch tingués molta més capacitat que l'iPhone, Apple perdria vendes de l'iPhone... Tot i això dels 16 Gb...no és el gadget definitiu, però crec que serà el meu primer iPod...

5 de set. 2007

Apple hi torna


Demà 5 de setembre Apple té previst un esdeveniment dels seus. En la keynote, s'espera que Steve Jobs presenti els nous iPod, possiblement un nou iPod amb pantalla tàctil, amb sistema Mac OS X... També s'espera novetats entorn a la iTunes Store, i en general de l'apartat musical d'Apple. Podeu veure un possible guió de la presentació aquí. El que és segur és que les sorpreses estan garantides, i més amb el RTF de Jobs. Si finalment s'acaben presentant els iPods que els fans esperem, crec que serà el moment de comprar-me'n un...

El seguiment en directe (a les 19:00) el podeu fer des de diverses pàgines, xats i Twitters: Apple Weblog Applesfera. Apple Gazette, Engadget, Gizmodo, TUAW

El nou iPod Nano?


Si aquest és veritat, m'en faig amb un i a prendre pel sac l'iPhone

10 de gen. 2007

Apple presenta l'iPhone

Els macaires o 'maqueros' esperàvem amb ganes la MacWorld Expo 2007 a San Francisco, la presentació (o keynote) anual on Steve Jobs presenta nous productes d'Apple. Feia temps que els rumors apuntaven que s'hi presentaria un telèfon mòbil, o un ipod de nova generació, però ningú tenia clar què seria el que finalment s'ha presentat.

Amb un desplegament espectacular per part dels mitjans, sobretot blogs dedicats a tecnologia, i un seguiment minut a minut de la presentació, finalment ha vist la llum l'esperat iPhone.

L'iPhone és un producte que uneix les característiques d'un iPod, un telèfon mòbil, i una PDA o ordinador de butxaca. Aquí teniu les seves característiques:

- Quatribanda GSM/EDGE
- Pantalla tàctil de 3,5" i 160 ppp de resolució
- 11,6 mm de gruix, amb un botó frontal
- Sensor de proximitat, a l'apropar-lo a l'orella per parar, s'apaga la pantalla i s'atura la música
- Conector d'iPod i minijack de 3,5 mm per auriculars
- Càmera de 2 megapíxels
- Agenda, contactes, música, fotos, vídeo, widgets...tot sota Mac OS X!
- Correo IMAP i POP
- Navegador safari
- WiFi
- Bluetooth 2.0
- Autonomia de 5 hores en conversa i 16 com a reproductor
- Models de 8 Gb (599$) i 4 Gb (499$)
- Disponible al juny a EEUU, a finals d'any a Europa, i al 2008 a Àsia.

Realment és un dels millors productes que ha presentat Apple en els darrers anys.

Apart de l'iPhone, Steve Jobs també ha presentat com a AppleTV el que anteriorment va anomenar iTV. Bàsicament es tracta d'un disc dur que es sincronitza amb les compres del iTS (música, pel·lícules, sèries) i mostra el seu contingut en un televisor a través de diverses sortides de vídeo de HD a 720p. També s'ha presentat el nou Airport Extreme, un model nou de la base per a les xarxes WiFi 802.11n (el pas següent a l'estàndard 802.11g).

Per saber com ha anat la presentació, la gent d'Applesfera han covert l'esdeveniment minut a minut. I a Flickr podeu trobar un bon grapat de fotos.

Aspecte actual de la web d'Apple.