Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prince. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prince. Mostrar tots els missatges

16 de nov. 2008

Nihon: cròniques del viatge a Japó (part VI)

Aquest article és la continuació d'aquest.
El viatge en Shinkansen fins a Tokyo (sí, ja sé que en català s'hauria d'escriure Tòquio, però odio les traduccions dels noms, i més si els originals molen tant com els noms japonesos!) crec va ser el trajecte en tren que se'm va fer més llarg de tot el viatge. Vam decidir dinar tard, però el bento que ens vam comprar ens el vam menjar tan tard que vam convertir-lo en el sopar. Entrant amb el tren a la gran metròpoli ja era tard. Crec que arrivàbem a Tokyo terminal al voltant de les deu de la nit.
Bento

Esperant al Shinkansen

Disposats a caminar una mica vam agafar metro fins a Kanda station, que segons alguns vianants que haviem preguntat pel carrer era fàcil trobar-hi llocs per dormir que fossin baratets. Sota grans gratacels i carreteres elevades, ens vam plantar al barri de Kanda. Té molta vidilla, i vam pensar que no seria difícil trobar algun manga cafe (locals tipu ciber-cafès, amb servei de biblioteca, ordinadors amb internet, i cabines individuals amb sillons molt còmodes) a bon preu per descansar i passar-hi la nit. En vam veure un, pero a la resta del grup no li acabava de convèncer, total que vam seguir buscant. Vam veure un parell d'hotels, que els quedaven només una o dues habitacions lliures, però ens van semblar massa cars. Amb ganes de trobar un lloc, ens va venir la gana i vam sopar una mica a un restaurant xinès, res de l'altre món, però va servir per agafar forces per continuar amb la cerca. En aquell moment en Xavi va decidir treure el comodín d'en Ricard, un amic seu que estava treballant a Tokyo durants uns dies, dormint en un bon hotel pagat per l'empresa (Sony). Segons en Xavi, no hi hauria problema per dormir tots 5 al terra l'habitació de l'hotel d'en Ricard, i perfecte perquè també hi cabrien les motxilles.
Dit i fet, vam anar cap a Shinagawa, una zona molt de negocis, i allà vam esperar al Ricard prop del gran Prince Hotel. Després d'unna llarga espera buscant alternatives per si la cosa fallava amb les nostres PSP, DS i iPod touch xupant de wifis de la zona, finalment vam arribar en Ricard quan l'esperàvem al Yahoo! Cafe, un bar cyber dins de l'hotel. Allà el plan ens va petar a la cara quan va veure que erem tants i tantes bosses. Finalment, sense pressionar, només s'hi va quedar en Xavi, i la resta vam marxar a la recerca d'un lloc on dormir, cosa cada vegada més difícil perquè ja deurien ser les 12 de la nit.
Sense ganes de complicar-nos més la vida, vam dir de tornar a Kanda i anar a un d'aquells hotels, o inclús al manga-cafe. Però preguntant a un taxista, s'ens va acudir la idea d'anar a l'hotel càpsula més proper. I allà ens vam plantar, no recordo el nom de l'hotel, però era baratet. No sabiem com funcionava exactament el tema dels hotels càpsula, però no és gens complicat. Com a molts dels allotjaments, toca descalçar-se només a l'entrar. Allà vam demanar 4 places al recepcionista, que ens va donar una clau per l'armari del bany (on hi ha raspall, yukata) i on s'indica el número d'habitació. Cal dir que aquell hotel (i molts altres capsula o business hotel) era només per a homes. Total que vam anar a deixar trastos a "l'habitació". No hi havia armaris, només els llits o nínxols, així que confiant en la seguretat del lloc i la bona fe, vam deixar les motxilles per allà al mig. El gran punt va ser el ofuro que hi havia a la planta baixa, on amb aixua ben calenta ens vam relaxar i dutxar per afrontar l'endemà. Abans d'anar a dormir va caure alguna cervesa per comentar les impressions i fer una mica de plans ara que ja teniem llit i sostre (almenys per una nit!). La capsula és còmode, i al contrari del que sembla, no dóna cap sensació de claustrofòbia. És prou ample i llarga com per dormir-hi còmodament. Com a prestacions, té televisió, ràdio, despertador, i llum regulada. El que cal per adormir-se i desperar-se. Ens vam posar en contacte amb en Xavi via mail perquè busqués algun allotjament per l'endemà i vam anar a dormir tranquils, pensant en que ja estàvem a la gran metròpoli i ens quedava infinit per veure i disfrutar.
Capsule Hotel prop de Shinagawa

Capsule Hotel prop de Shinagawa

L'endemà al matí haviem quedat amb en Xavi a Kanda, vam esmorzar i vam anar cap al barri d'Asakusa, on hi ha el Sakura Hostel, que forma part d'una cadena d'albergs i allotjaments. La llarga patejada i la pluja fins arribar ens va fer estar descansant i dinar uns fideus instantanis a l'hostal mateix. Vam aprofitar per buscar, trucar i reservar un nou allotjament més barat, i respirar tranquils de cara a l'endemà.
A la tarda vam anar a Akihabara (molta i bona info aquí), l'Electric Town, o el barri de l'electrònica. Allà es concentren el major nombre de botigues de gadgets, informàtica, foto, video, so, videojocs i manga del món. Vam estar pululant i alucinant amb tot. I vam entrar a un Taito Station per veure una mica les màquines arcade: Street Fighter IV (que per cert, vaig provar, i mentre guanyava un parell de combats contra la CPU, algún em va desafiar online i em va rebentar!), Tekken 6...i moltes més jocs i plataformes que mai veurem per les nostres terres (com el joc de cartes que el Juan va voler provar). Cap al tard, hi havia temptacions de comprar-nos alguna cosa, però no ens decidíem...càmera reflex? iPod dels nous?


L'home iPod nano

Street Fighter IV

Tekken 6





Beatmania

Guitar freaks & Drummania
Anunciant un maid cafe


Camí a l'hostal, vam buscar algun lloc on sopar tranquils. Passant dels restaurants a peu de carrer, ens vam ficar en un petit local escales avall que va resultar ser un dels punt més recordats del viatge. Amb el clàssic impediment de l'idioma, vam comunicar-nos amb les simpàtiques cuineres demanant una recomanació que va resultar ser un assortit de pinxos. Genial per combinar amb les Go biru que ja havíem demanat. Al cap de poca estona, quan unes clientes van marxar, les cuineres ens van demanar si podiem canviar de lloc, entenent que la taula on érem estava reservada per un grup gran de persones que havien d'arribar d'un moment a l'altre. Cap problema, a la taula nova vam votar per beure i menjar alguna cosa més, i ho vam expressar intentant dir que voliem una cosa semblant, però la dona no semblava entendren's...fins que vam acabar dient el ja clàssic: "Repeat all. Everything again. But a little difeferent". Allò va semblar posar contenta a la cuinera, que de seguida es va posar a fer una altra ronda de pinxos. Entre birus i una ampolleta de sake que vam demanar, vam tenir una bona estona d'entreteniment i Silenci's...Fins que el compte ens va fer veure que ens haviem flipat una mica, de totes maneres, el preu era més car que a la resta de llocs on haviem menjat, però no deixava de ser barat comparat amb Barcelona i comptant la gran quantitat de teca que haviem consumit.
-"Repeat all. Everything again. But a little difeferent"
 Gran memorable assortit de pinxos

Finalment quan ja anàvem a l'hostal, vam trobar-nos amb tot un personatge, un home de negocis, amb una borratxera molt alegre que ens va dir que li encantava Espanya i l'espanyol i s'ens va posar a cantar el Cuando calienta el sol i Bésame mucho. El tio tenia bona veu, però no vam poder parar de riure mentre el gravàvem en vídeo amb la càmara d'en Xavi. Finalment vam fer una última biru pels voltants de l'hostal i vam anar a dormir...
Kaos lumínico

Més fotos i videos de Tokyo aquí.

13 de jul. 2007

El Príncep que no para de currar-s'ho


Prince torna amb un nou àlbum: Planet Earth. El disc es publicarà el proper 15 de juliol, però no es vendrà a les botigues del Regne Unit. Es regalarà amb el diari Daily Mail en la seva edició dominical: The Mail On Sunday. Com vaig comentar fa un parell de mesos, Prince va de gira. Però em vaig equivocar amb una dada. El disc que es regalarà amb l'entrada dels concerts no és el 3121, sinó aquest nou Planet Earth.


El single de presentació de Planet Earth és guitar. Un tema amb molta força, amb un inconfusible estil Prince. L'operadora de telefonia Verizon Wireless ofereix gratuitament el single a canvi de gastar alguns cèntims 'caçant' la cançó.

Aquí teniu el vídeo de la promoció.



També podeu escoltar un altre bon tema del disc, Chelsea Rodgers:




I com que Bits & Beats sempre cuida als seus lectors, aquí podeu descarregar l'àlgum sencer. Tot i que si esteu diumenge al Regne Unit, seria millor que us compreu el Mail On Sunday...

Visca Prince i les seves iniciatives anti-especulació de la indústria discogràfica!

Pando Package

10 de maig 2007

El Príncep que s'ho curra


Prince, el famós cantant que ha canviat de nom varies vegades anuncia una gira de 21 concerts, tots a Londres. El motiu? Li encanta Londres. I la resta de ciutats europees ens hem de quedar sense veure'l? Doncs sembla que sí.

Bé, el més original no és que faci 21 concerts, en referència al títol del seu darrer àlbum 3121 (publicat ja fa més d'un any), sinó que el preu de totes les entrades serà de 31.21 £. Un preu força assequible, que el propi Prince creu que dóna l'oportunitat a tothom d'anar-lo a veure. I per si fós poc, el preu de l'entrada inclou una còpia del seu disc 3121. Tot un gest per la seva part, que afirma no voler col·laborar amb l'especulació del negoci discogràfic.

El 7 primers concerts seràn a principis d'agost al The O2, conegut també com Millenium Dome. La resta d'actuacions seràn en llocs més petits. Prince ha anunciat que cada show serà diferent, animant així a que el públic repeteixi i pugui gaudir d'algunes de les 150 cançons que ha preparat per interpretar.

M'encanta els criteris que segueix Prince, i trobo que molts altres s'haurien de fixar en ell a l'hora de promocionar-se. Això si, si fan concerts, que passin per Barcelona! Alguns diuen que aquesta pot ser l'última gira que faci Prince abans de retirar-se de la música, tot i que ell no ho ha confirmat. Seria bo anar-lo a veure, no?




7 de febr. 2007

Prince, el showman de la Superbowl

Com cada any, la final de la Superbowl esdevé un gran espectacle televisiu. No només pel partit en si, sinó per l'espectacle musical que es fa durant el descans. Aquest any, l'encarregat ha estat Prince, amb una espectacular posta en escena sota la pluja, i un públic entregadíssim. Sense cap dubte, a la Superbowl només hi actuen els grans artistes.




L'àudio està una mica desfasat, però teniu més videos aquí.