Després de la decepció de l'any passat en què la gira Sticky & Sweet de Madonna va passar només per Sevilla i València, des de Madonna.com s'han anunciat oficialment noves dates per a una extensió del tour durant aquest estiu 2009.
Aquesta extensió de la gira, que se suposa que aportarà algunes novetats respecte a la de 2008 serà només per ciutats europees, i comptarà amb actuacions del DJ Paul Oakenfold com a teloner/artista convidat.
Heus aquí la llista:
04 July - London, United Kingdom - The 02 London - On sale Feb. 06
07 July - Manchester, United Kingdom - MEN Arena - On sale Feb. 06
11 July - Werchter, Belgium - Festivalpark - On sale Feb. 07
14 July - Milan, Italy - San Siro - On sale Feb. 06
21 July - Barcelona, Spain - Olympic Stadium
23 July - Madrid, Spain - Vicente Calderon
28 July - Hamburg, Germany - Trab-Arena Hamburg Bahrenfeld
30 July - Oslo, Norwary - Vallehovin - On sale Feb. 09
04 Aug - Tallinn, Estonia - Tallinn Song Festival Ground
06 Aug - Helsinki, Finland - West Harbour - On sale Feb. 09
09 Aug - Gothenburg, Sweden - Ullevi - On sale Feb. 09
11 Aug - Copenhagen, Denmark - Parken - On sale Feb. 09
13 Aug - Prague, Czech Republic - Chodov Natural Amphitheatre
15 Aug - Warsaw, Poland - Bemowo Airport
18 Aug - Munich, Germany - Olympic Stadium
20 Aug - Ljubljana, Slovenia - Hippodrome
Alegria! El S&S Tour passarà per Barcelona el 21 de juliol. A veure si aquesta vegada no m'el perdo com al setembre, que havia d'anar a Sevilla però vaig acabar a Japó!
Abans no comenci la gira, però, està previst durant el mes de març es publiqui el DVD del concert gravat a Buenos Aires. Entre DVD i gira, sens dubte, serà una bona promoció per tots dos productes.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barcelona. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barcelona. Mostrar tots els missatges
31 de gen. 2009
11 d’oct. 2008
Nihon: cròniques del viatge a Japó (part I)
Havent matinat, ens vam plantar a El Prat on l'incompetent de Finnair ens assegurava que les motxilles que en Biel i en Xavi havien deixat a la cinta transportadora anirien cap a Nagoya també. Durant el vol ens en vam oblidar, i vam gaudir de l'arros amb pollastre al curri que ens van donar per...esmorzar? dinar? Arribada a Helsinki ben puntual. Fora l'aeroport plovia, i l'espera pel vol de Nagoya es va fer llarga, sobretot per la gana que teníem. Ens vam plantejar d'agafar trossos de pizza que sobraven als plats de la gent que havia marxat del restaurant, però en Juan ens va regalar unes gambetes de la seva pizzaca de mil euros. Davant la porta per embarcar ja es respirava un ambient diferent. Molts japonesos i japoneses ens miraven com dient "vosaltres heu de venir al nostre país?"... ja s'ho faran!
L'avió era un pedazo d'airbus on hi havia unes pantalles tàctils individuals a cada seient. Però fins ben enlairats no vam poder veure els continguts: pel·lícules (en molts idiomes i subtitols), capítols de sèries de tv, música, videojocs, documentals...en fi, una passada per passar les més de 8 hores de vol. Dormir en aquests vols no em resulta fàcil, així que entre pelis i sèries, amb en Juan vam fer una excursioneta fins la Business class, on no hi havia ningú, i per tant, era cantat que havíem de catar aquells comodíssims seients per dormir una estoneta. Al cap de poc, una hostessa japonesa va passar i es va quedar flipant al veure'ns allà. La nostra explicació intentant colar que no sabiem de què anava, i que ens voliem relaxar perquè feia molt de soroll, no li va servir i ens va fer tornar al nostre lloc.
L'arribada a Nagoya és d'allò més agraida. Havent dormit ben poc a l'avió, arribem de bon matí a un aeroport on per sort hem de fer poca cua perquè ens revisin el passaport, ens agafin les empremptes dactilars, i ens facin una foto. L'espera es va fer amena tot contemplant una funcionària joveneta que feia guàrdia davant d'una porta, i s'estava adormint dreta per moments. Per combatre la son s'anava mossegant al braç, i movent una mica les cames...però que professional!!
Sorpresa desagradable al passar tots els controls: Les motxilles d'en Biel i d'en Xavi no han arribat! Per sort, l'amable Minagawa-san (a.k.a. pluma man) ofereix fer la paperassa i possibles solucions.
Sortint de l'aeroport i anant a buscar el tren cap a l'estació central de tren de Nagoya vam conèixer un home, ja gran, que parlava espanyol. Li agradava la llengua espanyola perquè sonava "romántica", "fuerte", "rrrr, rrrr". Sort d'ell, que ens va ajudar a comprar el bitllet i ens va indicar la via correcta. En el fons tampoc era tan complicat, preguntant als japonesos es pot arribar a trobar tot. No ens entenem en res, però la seva paciència i cordialitat els fa insistir fins que trobem el lloc.
A l'estació central de Nagoya localitzem l'oficina de la JR (Japan Railway, la principal empresa ferroviària d'allà) on bescanviem el cupó pel JR Pass, que ens permetrà agafar tots els trens que volguem durant 21 dies. Ja podem anar a buscar el Shinkansen (tren bala) cap a Kobe!
L'avió era un pedazo d'airbus on hi havia unes pantalles tàctils individuals a cada seient. Però fins ben enlairats no vam poder veure els continguts: pel·lícules (en molts idiomes i subtitols), capítols de sèries de tv, música, videojocs, documentals...en fi, una passada per passar les més de 8 hores de vol. Dormir en aquests vols no em resulta fàcil, així que entre pelis i sèries, amb en Juan vam fer una excursioneta fins la Business class, on no hi havia ningú, i per tant, era cantat que havíem de catar aquells comodíssims seients per dormir una estoneta. Al cap de poc, una hostessa japonesa va passar i es va quedar flipant al veure'ns allà. La nostra explicació intentant colar que no sabiem de què anava, i que ens voliem relaxar perquè feia molt de soroll, no li va servir i ens va fer tornar al nostre lloc.
L'arribada a Nagoya és d'allò més agraida. Havent dormit ben poc a l'avió, arribem de bon matí a un aeroport on per sort hem de fer poca cua perquè ens revisin el passaport, ens agafin les empremptes dactilars, i ens facin una foto. L'espera es va fer amena tot contemplant una funcionària joveneta que feia guàrdia davant d'una porta, i s'estava adormint dreta per moments. Per combatre la son s'anava mossegant al braç, i movent una mica les cames...però que professional!!
Sorpresa desagradable al passar tots els controls: Les motxilles d'en Biel i d'en Xavi no han arribat! Per sort, l'amable Minagawa-san (a.k.a. pluma man) ofereix fer la paperassa i possibles solucions.
Sortint de l'aeroport i anant a buscar el tren cap a l'estació central de tren de Nagoya vam conèixer un home, ja gran, que parlava espanyol. Li agradava la llengua espanyola perquè sonava "romántica", "fuerte", "rrrr, rrrr". Sort d'ell, que ens va ajudar a comprar el bitllet i ens va indicar la via correcta. En el fons tampoc era tan complicat, preguntant als japonesos es pot arribar a trobar tot. No ens entenem en res, però la seva paciència i cordialitat els fa insistir fins que trobem el lloc.
A l'estació central de Nagoya localitzem l'oficina de la JR (Japan Railway, la principal empresa ferroviària d'allà) on bescanviem el cupó pel JR Pass, que ens permetrà agafar tots els trens que volguem durant 21 dies. Ja podem anar a buscar el Shinkansen (tren bala) cap a Kobe!
4 de juny 2008
Bon Jovi VS Triumph
Diumenge Bon Jovi van fer el seu únic concert a Espanya. L'Estadi Olímpic es va omplir amb més de 50.000 espectadors. Jo no hi vaig ser (altres despeses tinc...) però m'hagués encantat veure un reportatge com el del gos Triumph.
22 de maig 2008
De futurs concerts
Avui m'he llevat (millor dit, m'ha despertat la curiosa aplicació Aurora amb una cançó de la meva biblioteca d'iTunes) i he vist a El Periódico una molt bona notícia: Madonna a Barcelona el 18 de setembre. Precisament ahir miràvem preus d'entrades, vols, busos, trens i albergs a llocs com Cardiff o Niça, perquè si la diva no confirma data a Espanya, la muntanya haurà d'anar a Madonna. No m'acabo de creure això d'El Periódico, ja que el dia abans, los40.com publicava que només hi hauria una única data espanyola i que seria a Alacant. En què quedem? Jo de moment esperaré a veure si es confirma una data espanyola i tenir-ne les entrades, sino, si que tocarà fer unes visites a atrapalo.com (per dir-ne alguna).

El que sí que està confirmat és el concert gratuït de Coldplay el 17 de juny a l'Espacio Movistar. Des de la seva web oficial donaràn els detalls de com aconseguir les entrades (crec que faràn una cosa similar a com quan van posar el primer single Violet Hill disponible per descarregar, és a dir, premiaran la fidelitat dels internautes).
Per cert, curiós videoclip de Violet Hill alternatiu a l'original. Aquest segueix sent oficial, i de ben segur que se'n parlarà...
Per cert, curiós videoclip de Violet Hill alternatiu a l'original. Aquest segueix sent oficial, i de ben segur que se'n parlarà...
12 de febr. 2008
Merding
Pensava titular aquest article 'La merda del bicing' però queda massa directe...
Aquí va la meva experiència amb aquest servei de transport públic al ciutadà:
A finals de l'estiu ja em voltava pel cap donar-me d'alta al Bicing, ja que vaig veure que hi havia projectades algunes estacions prop de casa meva i en general al barri. L'obertura d'aquestes noves estacions es va fer esperar molt, i no va ser fins al desembre que ja veia que li podia treure el suc amb el número de parades que van anar apareixent per les zones que més freqüento.
Bé, recordo que va ser el dia de Sant Esteve que em vaig donar d'alta via web juntament amb el meu germà. No esperava que la carta amb la tarjeta i el fabulós pack de benvinguda arribéssin aviat, però van trigar uns quants més dies dels 10 que indicaven a la web. Ho entenc, era Nadal, la meitat de dies festa, les oficines a mig gas i correus de cul. Cap problema, "ja arribarà", vaig pensar.
A principis de gener em va arribar aquest pack de benviguda.
Aquí va la meva experiència amb aquest servei de transport públic al ciutadà:
A finals de l'estiu ja em voltava pel cap donar-me d'alta al Bicing, ja que vaig veure que hi havia projectades algunes estacions prop de casa meva i en general al barri. L'obertura d'aquestes noves estacions es va fer esperar molt, i no va ser fins al desembre que ja veia que li podia treure el suc amb el número de parades que van anar apareixent per les zones que més freqüento.
Bé, recordo que va ser el dia de Sant Esteve que em vaig donar d'alta via web juntament amb el meu germà. No esperava que la carta amb la tarjeta i el fabulós pack de benvinguda arribéssin aviat, però van trigar uns quants més dies dels 10 que indicaven a la web. Ho entenc, era Nadal, la meitat de dies festa, les oficines a mig gas i correus de cul. Cap problema, "ja arribarà", vaig pensar.
A principis de gener em va arribar aquest pack de benviguda.
Sí que és gran! A veure què conté?
Vaja, només paperassa...
Ah mira! el carnet, una carta de l'hereu, i alguna cosa despelgable...
Si, aquesta carta de l'Hereu, un plànol i unes instruccions (les mateixes que a la web) són el 'pack de benvinguda' que diuen ells.
Bé, almenys tindré un plànol en paper per dur a sobre i poder consultar les estacions... posa "2a edició" estarà més o menys actualitzat?
Bé, això de 2a edició sona bé, però si us fixeu a la cantonada inferior dreta veureu la data de l'edició: Maig 2007!! On pretenen que vagi amb un mapa dels 2007 al gener de 2008? Si precisament no hi apareix ni una de les estacions que em van fer donar-me d'alta! Molt malament. I la cosa no acaba aquí.
Almenys tinc el carnet, que a l'hora de la veritat és el que compta.
Amb el carnet a la mà ja podia validar-me a la web i començar a utilitzar el servei...visca! Però...el dia que el vaig voler estrenar, a l'estació de Numància amb Pl. Prat de la Riba em vaig trobar que només hi havia una bici, i no la podia agafar, deuria estar averiada. Bé, anem a la següent estació, a la Diagonal, davant del Decathlon de l'illa: buida. Pel que em queda, ja vaig caminant fins a casa, però pel camí vaig arribar a veure una altra parada buida, sense cap bici. Això passava cap a les vuit del vespre. L'endemà em va passar el mateix. Deu ser que són zones sol·licitades quan la jornada laboral acaba i els treballadors de la zona buiden les estacions per marxar cap a casa.
Un altre dia, baixant fins a l'estació de Pl. de Sants, me la trobo plena, sense poder deixar la bici. Vaig haver d'anar fins la següent estació, fins al carer Olzinelles, i plena també, i l'estació de Gavà-Bordeta i plena també. Però com pot ser!? Total que vaig haver de quedar-me la bici una estona, i per sort al tornar cap a casa vaig trobar lloc on deixar-la.
Suposo que no sóc l'únic usuari del bicing que es troba amb aquests problemes, al cap i a la fi, som molts gent per poques bicis i estacions, que sí, van augmentant, però actualment són INSUFICIENTS.
Aquesta setmana em va arribar una carta del bicing, només per anunciar que han canvia el telèfon d'incidències i han posat en marxa un nou telèfon d'informació. Doncs gràcies, però preferiria que perdin el temps intentant solucionar els problemes d'infraestructura (s'en pot dir així) i no intentant quedar tan bé i semblar que tenen màxima comunicació amb els usuaris.
Una altra cosa que ha de millorar. La web del bicing, on casi hi hauria d'haver novetats diàries, i amb sort n'hi ha un cop per setmana. I el mapa d'estacions en teòric temps real triga una eternitat en carregar perquè s'ha d'anar clicant perquè es contnui reproduint algun script que hi tenen. Amb això ja vaig enviar un mail, i m'el van respondre agraïnt el suggeriment i que passaven la informació al departament corresponent. Com podeu suposar, encara no he tingut resposta.
Quan la gent em pregunta si val la pena això del bicing, els dic que per 24 euros l'any, no està malament. Però és una cosa de la qual no s'en pot dependre (no voldria dependre d'arribar a temps a la feina o a classe o enlloc segons la saturació del servei), trobo que va bé per estalviar-te caminar (excepte quan has d'anar a buscar bici en més d'una estació, o no trobes lloc per deixar-la en més d'una...), fer una mica d'exercici, guanyar una mica de temps, etc.
A veure si amb el temps, l'Ajuntament o qui sigui responsable millora el servei, la web, fa més carrils bici, i amb la suma de tot aconsegueix que Barcelona es converteixi en una bona ciutat per anar en bici (com per exemple).
5 d’oct. 2007
Fent deures endarrerits: material del concert de The Police
Ara fa una setmana tot just em recuperava de l'espectacular concert de The Police, i com vaig anunciar, aquí teniu algunes fotos al meu Flickr i vídeos al meu YouTube, tots ells fets per mi, com podreu comprovar amb la distància que em separava de l'escenari...
4 d’oct. 2007
The Chemical Brothers al Espacio Movistar

Ja tinc l'entrada pel proper concert de The Chemical Brothers el 30 de novembre a l'Espacio Movistar. La carpa de Movistar s'ha traslladat del Parc del Fòrum a la zona universitària de Barcelona, prop del Camp Nou. Per cert, ja ha passat un any des que va obrir les portes aquest espai, ho recordeu?
El duet presenta el seu últim disc We Are The Night, que també va sonar al Summercase.
El duet presenta el seu últim disc We Are The Night, que també va sonar al Summercase.
Underground Family Festival

Un nou festival de música al Parc del Fòrum. L'UFF té com a principal objectiu reunir en un sol esdeveniment aquells segells discogràfics i col·lectius de Barcelona dedicats a la música electrònica.
Té un preu assequible i sembla interessant. Més info a myspace.com/uffbcn
Té un preu assequible i sembla interessant. Més info a myspace.com/uffbcn
17 de set. 2007
El WeekenDance, un èxit
Almenys pel meu punt de vista, veient la gran quantitat de gent que estava ahir al Parc del Fòrum. Quantitat de gent que va anar en augment: Des de l'inici del festival cap a les 21.00 amb el DJ-set de Wally Lopez, fins passades les 5 de la matinada amb els 2manydjs a l'escenari principal, o Carl Craig a l'escenari The Loft.
Durant l'actuació de Massive Attack, vam veure com a davant nostre (a l'espai entre la tanca que separa al públic de l'escenari i l'escenari) hi havia alguna cara coneguda que es mirava amb atenció el concert i feia algunes fotos. Eren els components de Faithless, i afortunadament em vaig poder fotografiar amb en Maxi Jazz, un paio molt trempat per cert, i que va accedir molt amablement al meu desig. Després de les fotos amb ell vam seguir gaudint del concert fins al final, moment en què aprofitant la marxa d'alguna gent del públic vam avançar fins a primera fila.
La vitalitat i energia de Maxi Jazz fa que el públic s'entregui totalment, i quan ho fa, totes dues parts queden satisfetes, i exhaustes. Amb raó aquest home és tan prim, deu perdre pes a cada concert. L'altra component del grup, Sister Bliss no es va deixar veure gaire, sempre amagada darrera els teclats. La resta de la banda: bateria, percussió extra, baixista, i guitarrista (olé per l'acústica a Drifting Away!) són també mereixedors d'aplaudiment, però com sempre, qui realment s'emporta més energia del públic és el frontman Maxi Jazz.
Escenari The Loft
Àrea 3D
Tot just entrar al recinte habilitat pel WeekenDance vam estar gaudint una bona estona de la qualitat de so i el desplegament tècnic visual a l'escenari The Loft amb Cedric Gervais i més tard Deep Dish. Amb una pausa per anar a veure una estona als Digitalism a l'escenari principal. He de dir que el muntatge d'il·luminació de l'escenari The Loft volia recrear la discoteca, i ho aconseguia. No fidelment, però sí amb el resultat. Les columnes del parc del fòrum van servir per instal·lari pantalles i diversos tipus de focus, on a mida que avançava la nit s'afegien més i més mitjans. Des dels primers focus mòbils, fins a les pantalles de led's del fons de l'escenari, i barres de led's distribuides per tota la zona. La música de Cedric Gervais va servir per anar atraient públic molt motivat per després fer-lo ballar al màxum amb Deep Dish.Molt moviment a l'escenari The Loft
La tralla de Digitalism a l'escenari principal i el personal passat de voltes ens va fer estar una bona estona a l'escenari The Loft. Almenys fins que va ser el torn de Massive Attack, durant l'actuació del qual ens vam ubicar ben a prop de l'escenari. Els Massive Attack van començar suaument, amb l'ambientació d'unes columnes de led's a darrera l'escenari, cosa que donava molta força a l'estil de música sonava. Grans temes com Angel, cantat per Horace Andy, Karmacoma, Teardrop, o Unfinished Sympathy van fer content al públic, sobretot a la gran quantitat d'estrangers que hi havia, els quals corejaven totes les lletres.Durant l'actuació de Massive Attack, vam veure com a davant nostre (a l'espai entre la tanca que separa al públic de l'escenari i l'escenari) hi havia alguna cara coneguda que es mirava amb atenció el concert i feia algunes fotos. Eren els components de Faithless, i afortunadament em vaig poder fotografiar amb en Maxi Jazz, un paio molt trempat per cert, i que va accedir molt amablement al meu desig. Després de les fotos amb ell vam seguir gaudint del concert fins al final, moment en què aprofitant la marxa d'alguna gent del públic vam avançar fins a primera fila.
3D i Daddy G
Sii! la foto amb el crack!
Faithless en primera fila! (com quan van tocar amb Pastora durant el Fòrum 2004, o com quan vaig anar-los a veure a la Vall d'Hebron amb en Mck durant la gira No Roots!). I creieu-me, Faithless en primera fila és una experiència al·lucinant. A la introducció amb el tema instrumental Sweep la va seguir el gran èxit del grup: Insomnia. Potser massa aviat, un trencapistes com aquest s'ha de guardar per més endavant, tot i que la banda va tocar més grans temes com els ja clàssics God is a DJ, We Come One, Bring my Family Back, o els més ballables del seu anterior disc: I Want More, What About Love, i Mass Destruction. Del nou disc To All New Arrivals només van tocar els dos primer singles Bombs (amb veus de LSK, col·laborador ja habitual en les gires de Faithless des del No Roots) i Music Matters (que curiosament va cantar una substituta de Cass Fox, la vocalista original a l'àlbum), i Emergency amb alguns tocs de Machines R Us. No va faltar la instrumental Drifting Away, la qual varia força en directe, i que no sabria amb quina versió quedar-me. La versió en directe està inclosa a l'EP 'Live In Cannes'.És prim, però la seva figura imposa
La vitalitat i energia de Maxi Jazz fa que el públic s'entregui totalment, i quan ho fa, totes dues parts queden satisfetes, i exhaustes. Amb raó aquest home és tan prim, deu perdre pes a cada concert. L'altra component del grup, Sister Bliss no es va deixar veure gaire, sempre amagada darrera els teclats. La resta de la banda: bateria, percussió extra, baixista, i guitarrista (olé per l'acústica a Drifting Away!) són també mereixedors d'aplaudiment, però com sempre, qui realment s'emporta més energia del públic és el frontman Maxi Jazz.
En plena 'What about Love'
I pensar l'energia que té als 50 anys!
Sister Bliss es va deixar veure poc, però bé!
Després de Faithless es va preparar l'escenari per als Soulwax, que portàven força canya i van saber estar a l'altura amb les seves mescles disco-rockeres, per dir-ho d'alguna manera. Més tard, després de la trallera actuació de Vitalic la qual vam passar descansant i escoltant una mica a Carl Craig, van arribar els 2manydjs, amb les seves boges mescles i samplejos de temes coneguts. No vam durar gaire, el cansament, el fred, i les ganes de no trobar-nos amb l'aglomeració de gent al marxar ens van fer retirar-nos contents d'aquest Weekendance, que vist la gran rebuda que ha tingut aquest primer any, de ben segur que millorarà de cara a l'any que ve.Els 2manydjs fent ballar la multitud
Més fotos aquí. I aviat més vídeos aquí.26 de jul. 2007
Kubik
Via Zoom Electrónico m'assabento d'un nou espai a Barcelona on gaudir de música electrònica. El més espectacular és l'ambientació. Basada en cubs il·luminats que s'encenen i s'apaguen al ritme de la música (o al gust del LJ o VJ). La idea és original de Berlin i ara s'ha portat a Lisboa i Barcelona (al Parc del Fòrum). Espero no trigar gaire a visitar el lloc, amb el que m'agraden a mi aquestes coses!
7 de juny 2007
Això no pot ser!
Porto molts dies sense escriure. Quan no és per una cosa és per una altra. Dijous i divendres vaig haver de treballar d'urgència fent de canoner en una desfilada de Pronovias al Palau Sant Jordi. Era un muntatge molt maco, espectacular (podeu veure'n fotos aquí). I sense canviar de tema de núvies i casaments, dissabte vaig anar de casament. Molta emoció, molt bon menjar, molta ballaruca i molt riure. Diumenge va tocar paella a El Fonoll. Dilluns i dimarts a Platja d'Aro, aprofitant el bon temps per estudiar prenent el sol vora l'aigua. I arribar a Barcelona i treballar. Menys mal que ja tinc una assignatura aprovada. Ara "només" quedar estudiar força pels propers 6 exàmens.
Editat: Podeu veure la desfilada (i la llum que portava) a l'apartat 'Desfile 2008' de la web oficial de Pronovias.
Editat: Podeu veure la desfilada (i la llum que portava) a l'apartat 'Desfile 2008' de la web oficial de Pronovias.
22 de maig 2007
Nou Festival: Weekend Dance

No acostumo a parlar de festivals de música. Bé, de fet, crec que només parlo si hi vaig, com en el cas del PopArb l'any passat. Aquesta vegada toca parlar d'un nou festival, el Weekend Dance, a càrrec de Sinnamon, els mateixos dels Summercase, la sala Razzmatazz, i altres mogudes musicals del país. Veient l'èxit de l'any passat del primer Summercase, aquest any s'ha pensat fer un festival de música dance, o electrònica o techno (hi ha tants noms i tants estils...) cap a mitjans de setembre. La idea és similar al Summercase. Dos dies seguits (14 i 15 de setembre), Barcelona i Madrid, i els grups que toquen un dia a un lloc toquen l'endemà a l'altre. De moment ja hi ha alguns grups confirmats com Faithless o Massive Attack.
Com ja va sent habitual en aquesta mena de festivals, el preu de les entrades anirà augmentant a mesura que s'acosta la data. De moment el preu és de 30 € fins al 8 de juliol. Tot i que vaig just de diners, m'agradaria anar a aquest festival...
De moment ja m'he posat en contacte amb els organitzadors enviant-los una llista de noms que estaria bé que portéssin...
Actualitzat: Les dates són el 14 a Madrid i el 15 a Barcelona. No són dos dies seguits i s'alternen els grups.
Com ja va sent habitual en aquesta mena de festivals, el preu de les entrades anirà augmentant a mesura que s'acosta la data. De moment el preu és de 30 € fins al 8 de juliol. Tot i que vaig just de diners, m'agradaria anar a aquest festival...
De moment ja m'he posat en contacte amb els organitzadors enviant-los una llista de noms que estaria bé que portéssin...
Actualitzat: Les dates són el 14 a Madrid i el 15 a Barcelona. No són dos dies seguits i s'alternen els grups.
3 de maig 2007
Sensació de dropo
M'encanta marxar de cap de setmana, o de pont. M'encanta desconnectar de la ciutat, de la facultat i de tot durant uns pocs dies, però hi trobo una gran pega. No tinc Internet allà on vaig, i no puc escriure articles nous al blog! Em fa ràbia, perquè jo sóc molt d'actualitzar, i això d'estar 4 o 5 dies sense dir res, ni tan sols respondre als comentaris em fa sentir bastant dropo.
Torno a Barcelona i em trobo que tots els blogs que llegeixo tenen alguna novetat, que ja hi ha capítols nous de les meves sèries preferides, i que encara no he acabat la feina de la uni!
Per cert, el blog del meu company JAVO passa a formar part dels enllaços d'aquest blog. El tiu se m'ha avançat amb una exclusiva que tenia pensada oferir en aquest blog!
Torno a Barcelona i em trobo que tots els blogs que llegeixo tenen alguna novetat, que ja hi ha capítols nous de les meves sèries preferides, i que encara no he acabat la feina de la uni!
Per cert, el blog del meu company JAVO passa a formar part dels enllaços d'aquest blog. El tiu se m'ha avançat amb una exclusiva que tenia pensada oferir en aquest blog!
14 de març 2007
Torna Silent Scream
Ja podem anar escalfant motors, el proper 24 de març tornen Silent Scream. Serà a la sala La Rulot, en motiu del tercer aniversari del programa radofònic Metal Survivor de Ràdio Ciutat Vella. Apart de Silent Scream tocaràn els grups Amadeüs i Remains. Els Silent han promès sorpreses i novetats en la setlist, avançant alguns nous temes. Jo no m'ho penso perdre!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
























