Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dance. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dance. Mostrar tots els missatges

3 de juny 2008

Pesatboy Slim

Una vegada més, gràcies a ritmes.cat, vaig guanyar una entrada per anar a veure a Fatboy Slim a l'Espacio Movistar. No és que sigui un fan del DJ, però em venia molt de gust anar de concert, i si és de ballaruca, millor. Ara que he acabat classes i vaig més relaxat (tot i que d'aquí res tinc els examens) no podia deixar escapar l'oportunitat de veure'l. I a l'Espacio Movistar, que mola molt.

Fatboy Slim 6

Fatboy Slim 8

Amb el temps just vam arribar al recinte, hi havia cua, molta més que quan vam anar a veure a The Chemical Brothers, però clar, aquell dia hi vam anar amb temps. A l'entrar, cua a les barres, i la pista força plena, ens vam situar bastant endavant. Quan va acabar el DJ teloner, el públic ja cridava. L'arribada de Fatboy Slim va ser triomfal. Amb l'inici de Praise You va engegar els primers beats de la sessió. Tothom motivadíssim, i el divo Slim aplaudint(-se). Ja se sap el què es va a veure a un concert de Fatboy Slim: música (més o menys coneguda), espectacle de llum i color i vídeo, i un DJ que és tot un showman. El problema és que en aquesta sessió va pecar més de showman que de DJ, i els temes que va seleccionar no eren pas massa bons. Sí que van sonar imprescindibles com Star 69, Right Here Right Now, i va deixar anar alguns samplers xulus com Fatboy Slim is Fuckin in Heaven. Però en comptes d'apartar-se dels plats i passejar-se per l'escenari mentre la gent l'aclama, podria haver-se entretingut més a punxar temes interessants.

Fatboy Slim - FUCK


Fatboy Slim @ Espacio Movistar - Barcelona from sunxez on Vimeo.

Quan estavem cansats de tanta tralla sense sentit (i pocs 'subidons') vam anar a buscar alguna cosa per beure, cerveseta ben freda era la clau, i quedar-se lluny de la multitud també. Vam gaudir més el concert cap al final, quan va punxar algun clàssic com Love Is In The Air i teníem més espai per ballar. Finalment la cosa va acabar com molt de cop. Ni bisos, ni sortir a rebre aplaudiments, un comiat ràpid i fora.


Fatboy Slim - Right Here Right Now from sunxez on Vimeo.



No és que m'ho passés malament, la festa va estar prou bé. Però si hagués hagut de pagar, me n'hauria penedit.

3 de març 2008

El nou video dels Justice

Si el primer vídeo de Justice, D.A.N.C.E. (el de les samarretes animades) us va semblar original, aquí teniu un altre digne candidat de guanyar premis. El vídeo del tema DVNO està dirigit per SO-ME i Machine Molle, i mostra parts de la lletra de la cançó a mode de logotips i animacions al més pur estil de productores cinematogràfiques. Segur que més d'una agafarà alguna idea d'aquest videoclip per al seu projecte...


4 de jul. 2007

Cap al Weekendance!


Ja tinc la meva entrada (per sort se n'ocupa de la distribució TickTackticket, i no ServiCaixa...) per anar al Weekendance el 15 de setembre al Parc del Fòrum de Barcelona a veure als Faithless, Massive Attack, 2 Many DJ's o Deep Dish entre altres. Aquest primer Weekendance promet bastant. Espero que un cop augmentin de preu l'entrada (val 30€ fins el 8 de juliol) s'afegeixin més grups al cartell.

Aquí va un vídeo de la gira dels Massive de 2006, llum espectacular!



I aquí un vídeo del darrer single Music Matters del disc To All New Arrivals de Faithless, remescla d'Axwell.




14 de juny 2007

Sónar, apologia de drogues?


Fa uns dies que s'està emetent l'espot de televisió del Sónar. El Festival Internacional de Música Avançada i Art Multimèdia de Barcelona. La imatge d'enguany és la cara somrient (smiley) popularitzada a principis dels 70 pels germans Murray i Bernard Spain. Llavors la cara es va veure en samarretes, adhesius, tasses, etc. Més tard, la icona va ser adoptat pels seguidors de l'acid house i la música de ball. El nom d'acid house no té un origen clar, hi ha qui diu que rep el nom d'acid en referència al LSD, però també hi ha qui diu que rebia el nom d'acid perquè la música feia gastar i corroir la pista de ball com si es tractés d'algun tipus d'àcid.

El cas és que l'espot televisiu del festival mostra ènfasi en l'icona del smiley i en el concepte àdic (com es pot escoltar repetidament). Tothom sap que la música electrònica (no entro en etiquetes ni gèneres) sovint se la relaciona amb drogues (tampoc entraré en tipus), però voleu dir que cal fer-ho tant explícit fins arribar al punt de la imatge del festival?




Independentment del tema, la campanya d'enguany no m'acaba de convèncer. La trobo poc original i elaborada: enganxar una cara somrient en fotos en blanc i negre 'antigues' és caure baix després d'haver fet altres campanyes més interessants (tot i que per interessant tampoc em refereixo a la de 2004, Sónar GTI -video by Visual Abort-)

Si no us ve de gust anar al Sónar a escoltar els mateixos de sempre, potser us interessi provar l'antisónar o altersónar (el meu amic Steam Man té un article amb comentaris calentets al seu blog).

24 de maig 2007

The Chemical Brothers - We Are The Night


Avui, estrenant la darrera versió de Pando, he pogut obtenir el disc We Are The Night, l'últim de Ed Simmons i Tom Rowlands: The Chemical Brothers. El disc encara no s'ha publicat, de fet, segons la web oficial, per causes del disseny es veurà aplaçat el seu llençament fins al 2 de juliol. Tot i això, el primer single del disc, Do It Again, es publicarà el 18 de juny.

Després de poder escoltar-lo diverses vegades, aquí teniu una revisió dels temes del disc:

1. No Path To Follow
Una introducció de poc més d'un minut. Res de música, només sons i la introducció progressiva d'una veu que diu "there's no path to follow", una de les frases la pista 10.

2. We Are The Night
Com els bons temes dels Chems, comença de forma suau, per anar introduint cada vegada més sons al ritme. Algun petit 'subidón' i unes veus que ens van repetint "we are the night". Possible single, tot i que s'hauria de fer un radio edit ja que dura 6:33

3. All Rights Reserved Ft. The Klaxons
Com van fent cada vegada més, un tema cantat on predomina més les veus que el ritme o la melodia. No té res d'especial, tot i que pel fet que hi haparegui The Klaxons el pot fer single.

4. Saturate
Arribem al que podria ser el millor tema del disc. Un beat constant fa de base per una melodia que es va repetint amb diferents instruments. No és uns cançó molt 'trallera' però té alguns 'subidons' que conviden a ballar-la. Em recorda en certa manera a Surface To Air del Push The Button.

5. Do It Again Ft. Ali Love
A aquestes alçades ja el deveu haver escoltat, o vist. Un tema força enganxós, una mica repetitiu. No és ni el millor ni el pitjor del disc.

6. Das Spiegel
Un tema instrumental, començant amb uns pocs sons als quals es va afegint una línia de baix i finalment una melodia alegre. Li falta una mica de canya per arribar a ser ballable, però de totes maneres és agradable d'escoltar.

7. The Salmon Dance Ft. Fatlip
Un tema d'allò més estrany. En Fatlip es presenta i a base d'una bona parrafada introdueix una mena de ball. Musicalment no és gran cosa, però no m'extranyaria que fos single. El tema rap es porta molt encara, i els chems ja ho van introduir en el seu anterior disc.

8. Burst Generator
Un altre dels grans temes del disc. Un ritme ballable va donant pas a petits 'subidons' i mescles de sons i melodies. Després de més de 6 minuts el ritme varia i introdueix la base del seguent tema. Aquesta és l'única transició entre pistes del disc.

9. A Modern Midnight Conversation
Un tema que sona una mica dels vuitanta. Excepte per alguns sons 'made in chemicals'. Una veu dolça va dient listen to your heart... No és un tema especialment interessant.

10. Battle Scars. Ft Willy Mason
Aquest tema comença amb el 'there's no path to follow' de la introducció del disc. El pes de la cançó recau totalment en la veu de Willy Mason. El ritme i la melodia estan al servei de la cançó excepte passada la primera meitat, on els sons es tornen més interessants. Tot i així, no supera la mitjana del disc.

11. Harpoons
Amb només dos minuts i mig de durada, aquest tema ens transporta a una altra dimensió. Experimentació amb sons, i un final suau que deixa pas a l'últim tema del disc.

12. The Pills Won’t Help You Now Ft. Midlake.
Amb un inici relativament lent, que recorda la genial The State We're In del Come With Us, o inclús el The Sunshine Underground del Surrender, acaba decebent per mantenir aquest ritme, sense accelerar-lo ni introduir-hi gaires instruments. Tot i així, és un bon tema per acabar amb el disc.

M'atreveixo a dir que des del Come With Us, The Chemical Brothers no m'acaben de convèncer. El Push The Button tenia bons temes (alguns boníssim com Hold Tight London, o Surface To Air), però aquest darrer We Are The Night no sembla que s'hagi de guanyar gaires elogis. Sí que hi ha bons temes, que a base d'escoltar-los poden acabar encantant-nos, però almenys no és el que es percep a les primeres escoltes del disc.

I com que Bits & Beats està sempre a la última, tal com us vaig oferir l'exclusiva mundial del primer single (gràcies a la Radio 1 de la BBC), aquí teniu el disc sencer (més d'un mes abans que es publiqui), per jutjar vosaltres mateixos.





22 de maig 2007

Nou Festival: Weekend Dance


No acostumo a parlar de festivals de música. Bé, de fet, crec que només parlo si hi vaig, com en el cas del PopArb l'any passat. Aquesta vegada toca parlar d'un nou festival, el Weekend Dance, a càrrec de Sinnamon, els mateixos dels Summercase, la sala Razzmatazz, i altres mogudes musicals del país. Veient l'èxit de l'any passat del primer Summercase, aquest any s'ha pensat fer un festival de música dance, o electrònica o techno (hi ha tants noms i tants estils...) cap a mitjans de setembre. La idea és similar al Summercase. Dos dies seguits (14 i 15 de setembre), Barcelona i Madrid, i els grups que toquen un dia a un lloc toquen l'endemà a l'altre. De moment ja hi ha alguns grups confirmats com Faithless o Massive Attack.

Com ja va sent habitual en aquesta mena de festivals, el preu de les entrades anirà augmentant a mesura que s'acosta la data. De moment el preu és de 30 € fins al 8 de juliol. Tot i que vaig just de diners, m'agradaria anar a aquest festival...

De moment ja m'he posat en contacte amb els organitzadors enviant-los una llista de noms que estaria bé que portéssin...

Actualitzat: Les dates són el 14 a Madrid i el 15 a Barcelona. No són dos dies seguits i s'alternen els grups.

14 de març 2007

Remember... Ice MC feat. Alexia - Think about the way

Think about the way, un tema dels voltants del 1994, el projecte del raper Ice MC amb la italiana Alexia (que anteriorment havia col·laborat amb el Please Don't Go dels Double You), que més tard tindria èxit arreu d'Europa amb temes com Me And You, Summer is Crazy, o Uh, la la la.


share your files at box.net

Els vídeo original reflexa molt bé l'estil audiovisual de l'època. L'any passat es va fer una nova versió del tema, amb un video més actual, però que tampoc és res de l'altre món.

Per cert, el tema forma part de la banda sonora de la pel·lícula Trainspotting, però no es va incloure en el disc. No obstant, sí que va ser inclòs en el segon disc.




13 de març 2007

The Lawyer - I wanna mmm

Avui en m3tr0 m'ha fet recordar un tema house de l'any 2000, el I wanna mmm de The Lawyer. Seguidament ens hem posat a recordar temes d'aquella època, i m'han vingut molts records a la ment. Possiblement en parli més endavant, em ve de gust penjar vells temes ballables i fer el que molta gent en diu uns 'remembers'.


share your files at box.net

També podeu veure el vídeo, però no val la pena (excepte per la curiositat que hi ha parts rodades a Barcelona)