Abans d'arribar a Corea, havia llegit i m'havien parlat de com de maca és la tardor en aquest país. Aquí diuen que l'estiu és massa calorós, la majoria de coreans prefereixen el temps de tardor. Al contrari que a Barcelona, a Seül hi plou menys durant la tardor. Ja vam passar l'època de pluges a l'estiu, i ara fa un temps més estable i dóna gust passejar sobre les catifes de fulles de tots colors, i entre els arbres. El clima és agradable, no fa calor, i al vespre fa aquella fresca que anima a posar-se alguna cosa.
Fa dues setmanes vaig anar a Min Sok Chon, una mena de poble tradicional on encara conserven les cases antigues i mostren velles costums, activitats i espectacles als visitants. Min Sok Chon està a poc més d'una hora en cotxe des del centre de Seül, i és un lloc molt típic per visitar, ja que en poca estona es pot gaudir d'un paratge natural ben apartat de la ciutat.
L'home de la barca és de mentira, però els l'aigua i els arbres són de veritat!
Un dels pocs llocs que no quedava cobert de fulles
Entre les activitats que s'hi fa hi ha un espectacle d'hípica
Amb tanta fulla, escombrar no s'acaba mai.
Min Sok Chon està ple de tótems com aquest i d'altres tipus.
Aquesta dona prenia el tè mentre veia entrar els visitants.
Les màscares són un record ben típic.
Colors vius i colors de tardor, una bona combinació, no?
Entre els espectacles, un equilibrista que s'ho curra bastant...
