No et perdis...Children of men

Feia temps que no anava al cine, l'última pel·lícula que vaig veure va ser 'Piratas del Caribe: El cofre del hombre muerto'. Però aquesta setmana vaig veure que s'estrenava 'Hijos de los hombres', que no recordo perquè, però sabia que la volia anar a veure. No havia vist el trailer, ni sabia de què anava, només sabia que es situava en un futur bastant negre, a Londres. De fet, és millor no haver vist res i anar ben desinformat a veure-la. Ara mateix acabo de veure el tràiler (que no us el penso enllaçar) i mostra totes les sorpreses del film.

Jo, per no aixafar l'argument, ni trencar-vos la il·lusió, només us recomano que l'aneu a veure. A mi m'ha agradat molt, té molts detalls, està molt cuidada, una bona història, i sobretot molt ben dirigida, amb uns plans seqüència d'allò més ben aconseguits.

Etiquetes: hijos de los hombres, children of men, cinema cine, clive owen, juliane moore, michael caine, alfonso cuaron, londres, london, 2027

LaSexta estrena avui 'Me llamo Earl'

Sembla que laSexta aposta fort per les sèries americanes, i està emetent aquelles que han tingut i estan tenint èxits als Estats Units. Apart del cas 'Prison Break', que pel que sento a dir, la gent la segueix força per laSexta o per la Fox, aquesta nit s'estrena 'Me llamo Earl', una comèdia de la qual ja n'he parlat més d'una vegada.

Sembla que aquest cop s'avança a la Fox, la qual té programada la sèrie per l'últim dissabte d'octubre, sembla que el lema 'Primero en Fox' no acaba de ser tan cert. La sèrie 'Bones' si que l'ha estrenat la Fox abans que laSexta, que ho farà demà.

Des d'aquí us recomano a tots aquell que no hagueu vist 'My name is Earl' que la veieu, segur que us farà riure! Si no, ja m'ho direu...

Etiquetes: me llamo earl, lasexta, my name is earl, fox, prison break, nbc, bones, serie, comedia, jason lee

S'acaba la 2a temporada de The Wire

Fa uns dies vaig comentar els problemes que tenia per aconseguir els 3 últims capítols de 'The Wire: Bajo Escucha', algún problema deuria haver perquè la gent de tensiontorrent no seguís el seu ritme habitual.

Doncs per fi la setmana passada els vaig aconseguir veure, i he de dir que em van mantenir amb tensió fins a l'últim moment. Aquesta gran sèrie és una joia més que les cadenes en obert haurien d'emetre (tot i que veient com l'han tractat a la Fox...no vull saber com la maltractarien en una cadena generalista). La segona temporada de The Wire obre una nova trama per concloure-la al final d'aquesta, però segueix amb la trama de la primera temporada, i deixa veure per on aniran els trets de la tercera temporada.

No sé si esperar que la Fox emeti la tercera temporada en espanyol, o començar a baixar-la en versió original subtitulada, a la HBO d'Estats Units s'estan emetent els capítols de la quarta temporada...i acabo de llegir que han signat per una cinquena i última temporada.

Vosaltres què faríeu?

Etiquetes: the wire, bajo escucha, hbo, fox, tensiontorrent

Robbie Williams produït pels Pet Shop Boys

L'últim treball del sempre polèmic Robbie Williams 'Rudebox 74' ja es pot escoltar. Després de sorprendre amb el primer single 'Rudebox' amb un canvi d'estil (no tan radical com Dover), l'Enfant Terrible s'envolta dels Pet Shop Boys per oferir un disc amb tocs d'electrònica, i moltes referències a la cultura pop.

Una de les pistes que crida l'atenció és la versió de King Of the Bongo de Manu Chao, un manté la base rítmica, i hi afegeix melodia i canvis en les veus, ni millor ni pitjor, diferent.

També hi ha un parell de temes col·laborant amb Neil Tennant i Cris Lowe, els Pet Shop Boys: 'She's Madonna' i 'We're the Pet Shop Boys', amb un so totalment típic dels PSB. És interessant la col·laboració, ja que ha donat fruit a que Robbie apareixi en una versió de 'Jealousy' del proper disc en directe del duet: 'Concrete'.



Etiquetes: robbie williams pet shop boys lkdsds psb rudebox she's madonna manu chao king of the bongo jealousy concrete

Marc Anthony fa ballar el Palau

És una sort poder gaudir d'una cosa que t'agrada de franc. En el meu cas, que m'agrada anar a concerts (sobretot i últimament al Palau Sant Jordi), és ideal poder anar-hi sense pagar ni un euro. En aquest cas, em van tocar unes entrades pel concert de Marc Anthony.

Reconec que no sóc gaire seguidor de la música llatina, la salsa i aquestes coses, però Marc Anthony em mereix un respecte especial, i més des que vaig veure el seu potencial en el concert homenatge dels 30 anys de carrera de Michael Jackson cantant 'She's out of my life'.



Aquest puertoriqueny sap el què es fa, té una veu impressionant, i les cançons (i que consti que no em motiva gens l'estil que fa) són força agradables d'escoltar, amb algunes lletres romantico-pasteleres i algunes més interessants.





Diumenge, el Palau Sant Jordi es va omplir de públic que se sabia totes les cançons que sonaven allà, públic de molts països llatinoamericans, mostrant amb orgull la bandera d'allà on venen.



Amb un muntatge escenogràfic simple (després del 25Live de George Michael tot em sembla poc) però funcional, i una banda d'allò més efectiva Marc Anthony va fer cantar i ballar el públic durant gairebé dues hores. No van faltar èxits com 'Valió la pena', 'Ahora quién', 'Dímelo', 'Tu amor me hace bien', 'Celos', 'Se esfuma tu amor'. Un bon repàs al seu últim disc recopilatori en espanyol 'Sigo siendo yo'.



No va cantar 'No me ames' ni 'Escapémonos', ja que no tenia a la seva dona Jennifer López per fer el duet, però si que la tindrà al concert que oferirà a Tenerife el proper 19 d'octubre.



Un detall que em va sobtar és l'atenció que para el cantant a tots els regals que el públic de les primeres files li anava llençant sobre l'escenari, ho agafava tot, s'ho mirava, en algun cas feia algun comentari, o s'ho posava si era algun penjollo barret, i les banderes les estirava per damunt l'escenari.

Tot plegat, un concert interessant de veure, qui diu que no a una cosa així gratuïtament?

Etiquetes: marc anthony, concert, adn, palau sant jordi, barcelona, puerto rico, salsa, michael jackson, she's out of my life, sigo siendo yo, tour, jennifer lopez,

'My Love', un vídeo molt elaborat

S'acaba d'estrenar el videoclip del nou single de Justin Timberlake 'My Love'. Un tema que ja va sonar en l'obertura dels MTV Video Music Awards d'enguany. Era de suposa que un tema així seria un dels singles del FutureSex/LoveSounds, el que em crida l'atenció és l'elaborat videoclip, que arregla el baix nivell que deixava l'anterior video 'Sexyback'.

El 'My Love feat. T.I.' té una introducció de més d'un minut i mig, fins que arrenca el tema en si tal com el sentim en el CD, tot el que sona abans forma part de la pista anterior, encara que sona força semblant a la cançó en si.

La opció del blanc i negre realça els canvis en la il·luminació com ja es jugava en el Sexyback, però la combinació de plans generals amb plans curts i la coreografia és allò que més m'agrada. Tot i que per separat no són res de l'altre món, la suma de tot dóna al vídeo un nivell força alt. Els moviments de càmara, com les inclinacions, i sobretot els últims segons del vídeo li acaben de donar un toc innovador. La coordinació de les imatges amb la música també es fa notar en els canvis de pla i d'il·luminació, acompanyen al ritme, però no sempre, per no arribar a cansar.

Tot plegat, poc més de 6 minuts d'un bon video com ens tenia acostumats el Justin amb el nivell de 'Rock Your Body'.



Etiquetes: justin timberlake, my love, t.i, timbaland, futuresex lovesounds, sexyback, video, rock your body

Agbar

Avui he estat per primer cop a la Torre Agbar, un edifici emblemàtic situat a Diagonal 211 que ja fa temps que forma part de la skyline de Barcelona. El motiu de la visita ha estat recollir unes entrades (pel concert que Marc Anthony farà el diumenge al Palau Sant Jordi) a la redacció del diari ADN.

La seguretat a l'hora d'entrar a l'edifici es fa notar quan al dirigir-te al mostrador et demanen on vas i per qui demanes, t'escanegen el DNI, i et dónen una tarjeta de visitant, i truquen allà on vas avisant que puja. L'ascensor, o millor dit, els 8 ascensors estan comunicats en un sol 'avisador', en el qual prems la planta on vols anar en una pantalla tàctil i a continuació t'indica quin ascensor has d'agafar. A l'arribar a la 7a planta, una gran porta de vidre automàtica s'obre per deixar pas a les oficines de l'ADN.

Un cop recollit el que anava a buscar, he pogut comprovar l'efecte de caiguda que fa l'ascensor al baixar, ja que la paret de l'ascensor oposada a la porta és de vidre transparent, i permet veure les finestres de l'edifici a poca distància de l'ascensor i el forat que hi ha entre aquestes i el propi ascensor.

És interessant l'aprofitament de la llum que té l'edifici. Amb uns panells reflectants enmarcant cada una de les finestres s'aconsegueix que entri més llum de la que entraria normalment. Si entreu a la web hi ha força contingut i curiositats sobre l'edifici. Però el que no he aconseguit saber és on està l'escala d'incendis...

Etiquetes: torre agbar, edifici, diagonal 211, diari adn, marc anthony, ascensor, skyline, barcelona

El meu avi

Feia temps que volia escriure aquest article, però la gent de pericosonline.com van trigar una mica a publicar el reportatge del meu avi Ricardo Teruel, i fins llavors no ho he pogut comentar aquí.

"el fútbol me ha proporcionado lo suficiente para vivir nada más, pero aparte de lo material me proporcionó satisfacciones de mucho mayor valor, como esos aplausos que me dedicó el público"

RICARDO TERUEL, 1ª PART. DEL CAMP DEL SIDRAL A L'ESTADI DE SAN SIRO

RICARDO TERUEL, 2ª PART. L´HORA DEL COMIAT

Etiquetes: Ricardo Teruel, el meu avi, espanyol, futbol, sarrià, mallorca, santander, barcelona, rcd, pericos, pericosonline, blanc-i-blau

Ja és oficial!

Etiquetes: madonna, confessions tour, nbc, live, london

Japong

No acostumo a escriure articles només per recomanar una web o bloc, però potser en casos com aquest trobo que val la pena: un altre d'aquest típics blocs que escriuen al fer turisme en algun país interessant, Japó: Japong

Etiquetes: jap, japan, bloc, blog, japong

Moby i Eva Amaral - Escapar

Fa poc vaig comentar el llançament de 'Go: The Very Best Of Moby', on podrem trobar una versió en espanyol de 'Slipping Away' titulada 'Escapar' que canten Moby i Eva Amaral.

Aquí la teniu 'en exclusiva':



share your files at box.net

Etiquetes: moby, go, the very best of, slipping away, escapar, eva amaral

The Suitcase Brothers

És un honor per mi anunciar el llançament de la nova web del duet de blues 'The Suitcase Brothers', una parella formada pels germans Pere i Víctor Puertas, amics de tota la vida, com de la família. A la web podeu trobar informació biogràfica, agenda de concerts, discografia, fotos i vídeos i més.

He de confessar que el disseny m'ha agradat molt, i el contingut espero que vagi augmentant, i més quan publiquin el seu segon disc d'estudi 'Walk On'.


Una salutació als Puertas! Ara la web www.thesuitcasebrothers.com passa a formar part dels enllaços d'aquest bloc.

Etiquetes: the suitcase brothers, blues, duet, pere puertas, víctor puertas, living with the blues, walk on

Caiguda lliure

El passat dimarts vaig aconseguir realitzar (per fi) un petit somni que feia temps que perseguia. Una experiència inoblidable, bestial, una sensació indescriptible que passa rapidíssim. Si en teniu l'oportunitat feu-ho. És car, però no us en penedireu.

Caiguda lliure en tàndem, des de 4000 metres d'alçada i a 200 km/h.



Etiquetes: caiguda lliure, tandem, sky, skydive, cel, empuriabrava, paracaigudes, parachute, salt, jump, avio, plane

Go: the very best of Moby

Arriba el moment en la carrera d'un artista que ja ha publicat tants èxits que els ha de recopilar en un sol disc, així té alguna cosa a vendre mentre prepara el seu següent treball (o això vull pensar).

El cas de Moby és interessant, des dels seus inicis amb el punk rock no va despertar gaire interès, però quan va començar amb l'electrònica, i els seus temes anaven sonant en anuncis de televisió, sèries, i pel·lícules, la cosa va començar a millorar.


Per fi, el 6 de novembre apareixerà un disc que recull tots (o gairebé tots) els singles més exitosos del músic. I a destacar un tema inèdit 'New York New York' amb Debbie Harry (la cantant de Blondie), i una curiosa i alhora interessant col·laboració d'Eva Amaral al tema 'Escapar', versió en espanyol de 'Slipping Away' que només apareixerà en l'edició del disc en països de parla hispana, i el mateix tema com a 'Crier la vie' amb Mylene Farmer.

Moby - Go: The Very Best of Moby
(hi ha diverses llistes, segons el país on s'editin varien, a mi m'agrada aquesta, la de U.S, però podeu veure les demés a go-moby.net

1. Natural Blues
2. Go 2006
3. Porcelain
4. We Are All Made of Stars
5. Dream About Me
6. New York, New York (featuring Debbie Harry)
7. In This World
8. South Side
9. Beautiful
10. Extreme Ways
11. Why Does My Heart Feel So Bad?
12. In My Heart (new mix)
13. Honey
14. Lift Me Up
15. Feeling So Real (Live in London)
16. God Moving Over the Face of the Waters

BONUS REMIX CD TRACKLISTING
1. Bodyrock (Olav Basoski’s Da Hot Funk Da Freak Funk Remix)
2. Why Does My Heart Feel So Bad? (Ferry Corsten Remix)
3. Natural Blues (Perfecto Dub)
4. South Side (Pete Heller Park Lane Dub)
5. We Are All Made of Stars (Timo Maas Vocal Remix)
6. Extreme Ways (DJ Tiesto’s Vocal Remix)
7. Jam for the Ladies (Nevins Club Blaster Mix)
8. Lift Me Up (Mylo Mix)
9. Raining Again (Steve Agnello’s Vocal Mix)
10. Dream About Me (Booka Shade Remix)
11. Slipping Away (Axwell Vocal Mix)

És una llàstima que es deixin alguns dels èxits, crec que el recopilatori hauria de ser en un doble CD. De moment jo em quedo amb el Hotel Tour Live, que com en els seus concerts que es converteixen en una festa, acaba recopilant més èxits que un àlbum de gran èxits.

Etiquetes: moby, go, the very best of moby, debbie harry, eva amaral, mylene farmer, new york new york, hotel tour live

Torna 'Lost'

L'espera ha acabat. A hores d'ara ja es deu haver emès per la ABC el primer capítol de la tercera temporada de Lost. Un dels retorns més esperats dela televisió i que provablement demà ja podrem gaudir amb subtítols en espanyol gràcies a la rapidesa d'Internet i als col·laboradors que capturen i pengen els capítols a les xarxes P2P.

Etiquetes: lost, abc, tercera temporada, serie

Posant-me al dia

Vaig una mica endarrerit pel que fa als articles que escric. Caps de setmana fora, força feina, poc temps per conectar-me, i tot sigui dit, una mica de mandra d'escriure (degut a tot l'anterior).

El cas és que el cap de setmana passat, després del concert de George Michael, vaig passar el diumenge a Cadaqués. No recordava haver-hi estat, deuria ser molt petit quan hi vaig ser per primer cop. El temps no va acompanyar gaire durant l'arribada, una tempesta, i riuades per tot el poble feien que fins i tot anar amb cotxe es convertís en una petita aventura.

A la tarda, ja sense pluja i amb un cel esplèndit vam fer una visita a Portlligat, al Far del Cap de Creus, i al Port de la Selva. Al vespre vam aprofitar per recórrer els carrerons de Cadaqués, fer alguna compra a les botigues de hippies. A la nit, vam poder gaudir d'una estoneta a soles a la piscina de l'Hotel Rocamar: Res de l'altre món, però molt bé de preu.

L'endemà (dilluns 25, festa a Barcelona per La Mercè), vam acostar-nos a Empuriabrava, on teníem previst un salt de caiguda lliure, però per culpa de la tramuntana no es va poder fer. L'alternativa de voltar amb barca pels canals d'Empuriabrava va sortir molt bé. I després de dinar, tornar cap a Barcelona.

La resta de la setmana vaig estar treballant força, els últims dies abans de començar altra cop la universitat i deixar una mica de banda la feina.

Aquest passat cap de setmana vaig estar d'aniversari a Rubí, gaudint de piscina, catifes de ball, i demés jocs per animar la festa.

Espectacular concert '25Live' de George Michael

George Michael portava 15 anys sense actuar en públic, i la seva tornada als escenaris s'havia fet esperar molt entre els seus fans. Recordo a finals dels 90, escoltant el disc 'Older' gairebé cada dia, imaginant escoltar les cançons en directe. Van passar els anys, i van anar apareixent singles, com 'Outside', 'As', el recopilatori 'Ladies and Gentlemen', i alguns singles més com 'Freeek!' i 'Shoot the dog' els quals es van incloure en l'àlbum 'Patience' publicat l'any passat, quan George Michael afirmava desde la seva web que no tenia intenció de fer cap gira més en la seva carrera musical.

Però les coses canvien, i tal com diu el mateix George Michael en el Tourbook (que vaig adquirir el mateix dia del concert), els fans han estat esperant molt de temps, això és un afegit més a la gira. També comenta literalment "the visuals are going to blow people away". Que ve a dir que la part visual deixarà impressionat al públic.

I efectivament, quan tothom esperava l'inici del concert, la màgia es va produïr. Petits punts de llum es concentraven al terra de l'escenari, mentre s'escoltava 'Waiting' i unes línies vermelles a mode d'equalitzador anaven omplint la gegant pantalla, fins que es va tornar tota vermella, i la pantalla es va obrir per deixar entrar a l'escenari a George Michael en persona.

Després d'uns quans aplaudiments, petons i salutacions al públic, va arrancar amb força amb 'Flawless (go to the city)', on el so, la llum i els colors van introduir directament tot el públic del Palau Sant Jordi dins de l'espectacle.





El segon tema va ser 'Fastlove', on immenses boles de miralls anaven apareixent per la pantalla, i creaven una atmòsfera molt dance.





Els èxits es van anar succeïnt, fins abans d'arribar a la mitja part del concert, on amb 'Shoot the dog' es va inflar una caricatura gegant de George Bush, i a l'acabar la cançó Michael va obrir la bragueta d'aquest ninot, deixant veure un gosset inflable vestit amb la bandera britànica amorrat a Bush, representant Tony Blair. Els xiulets, riures, cares de sorpresa i aplaudiments no es van fer esperar.

1a part

• Waiting (reprise)
• Flawless
• Fastlove
• Father Figure
• Star People
• The First Time Ever
• Praying for Time
• Too Funky
• You Have Been Loved
• Everything She Wants
• My Mother Had a Brother
• Shoot the Dog

2a part

• Faith
• Spinning the Wheel
• Jesus to a Child
• Easier Affair
• A Different Corner
• Amazing
• I'm Your Man
• Outside

Bisos

• Careless Whisper
• Freedom '90

Un esperadíssim i gran concert, dels millors que he vist, potser el millor després de l'insuperable Drowned World Tour 2001 de Madonna.







Etiquetes: george michael, 25live, tour concert, barcelona, palau sant jordi, gira, public, faith, fastlove, visuals, older, pantalla, shoot the dog, george bush, tony blair, flawless, waiting, tourbook

Més concerts, feina...i poc temps per escriure

Dissabte 23 de setembre el Palau Sant Jordi es va tornar en una festa multitudinària de llum i colors. El motiu era l'actuació de George Michael, la primera de la gira 25Live. Una gira que el fa tornar als escenaris després de 15 anys de polèmica, discos brillants, i molts fans emocionats.

En aquests moments vaig una mica enfeinat i no puc entretenir-me a posar imatges i vídeos, però més endavant ho tindreu tot...

El cap de setmana (una mica passat per aigua) per Cadaqués i Empuriabrava ha estat molt interessant, i és possible que es repeteixi (ja ho explicaré més endavant).

De moment aquesta setmana no puc escriure gaire, estic treballant força, i tinc poc temps de posar-me davant l'ordinador...Però la setmana que ve començo la uni, i altra cop el ritme normal, ja en tinc ganes!

Va de sèries

S'està acabant el mes de setembre, i setembre és sinònim d'inici del curs, i inici de temporades de sèries. Avui s'estrena la segona temporada de 'My Name Is Earl' a la NBC. En aquesta cadena s'estrena dilluns que ve 'Heroes', una aposta fortíssima que segur que serà la sèrie revelació de la temporada.

Avui també s'ha estrenat 'Prison Break' a laSexta, a veure si té èxit. Jo mentrestant segueixo els capítols de la segona temporada setmana a setmana.

També espero amb ganes cada setmana els capítols en espanyol de 'The Wire: Bajo Escucha', que sembla que no l'acaben d'emetre regularment a la Fox. (ni a tensiontorrent.com)

He començat a veure 'Veronica Mars', sembla interessant.

I també tinc ganes de que arribin els dos retorns més esperats: 'Desperate Housewives', que he decidit no esperar a la versió en espanyol i veure-la setmana a setmana en v.o.s.e a partir del 24 de setembre, i 'Lost' a partir del 4 d'octubre.

Promo de Lost...emocionant!

Etiquetes: my name is earl, heroes, nbc, fox, prison break, lasexta, abc, hbo, the wire, bajo escucha, lost, desperate housewives, mujeres desesperadas, perdidos, veronica mars, serie, tv, temporada

Torna Porca Misèria

Ja s'ha estrenat la tercera temporada d'aquesta magnífica producció catalana. El primer capítol no ha estat malament, una bona sorpresa això dels flaixbacs, però espero que no ho apliquin de forma habitual, ja que així la història actual no avança.

Tinc ganes de veure les noves situacions, problemes i embolics que els passen a tots aquests entranyables personatges interpretats magistralment per uns actors boníssims.

Sens dubte, Porca Misèria és la millor sèrie en català que s'ha fet mai.

"He de reconèixer que sóc un obsés del guió. Cal invertir en el guió perquè és l'ànima de qualsevol ficció. Necessitem històries desacomplexades, valentes i compromeses que no deixin indiferent l'espectador. No pot ser que la feina dels creadors catalans vagi només destinada al consum propi. Espectadors i creadors necessitem que la nostra ficció audiovisual arribi arreu del món. Des de la nostra identitat, localisme i personalitat. Hem d'arriscar al màxim perquè davant de les fortes indústries americana i espanyola no ens podem conformar amb entretenir. Hem d'impactar."

Joel Joan, presentant la productora Arriska Films.

Etiquetes: porca misèria, tv3, catalana, catalunya, sèrie, tv, arriska, joel joan, tercera temporada

Michael Sembello - Maniac

Remenant per youtube he trobat una actuació en directe del gran tema 'Maniac' de Michael Sembello. Un tema que forma part de la banda sonora de la pel·lícula 'Flashdance'. És interessant veure com va canviant d'estil en una sola actuació, i també és interessant veure alguns elements del públic ballant com autèntics "maniacs".



Etiquetes: michael sembello, maniac, flashdance, youtube

Respecteu-la!!

La gran rapera Missy Elliott publica un àlbum recopilatori titulat Respect M.E. (enginyós joc de paraules).

Ja era hora que una artista d'aquesta talla edités un grans èxits. No he escoltat a fons els seus anteriors discos, però tots ells tenen alguns bons temes entre d'altres no gaire interessants. En aquest 'Respect M.E.' hi podem trobar grans creacions, algunes d'elles produïdes pel geni Timbaland.

La Missy Elliott actuarà el proper diumenge 24 a Razzmatazz, una bona alternativa per aquells que passen de les festes de la Mercè i el BAM.

Etiquetes: missy elliott, misdemeanor, respect m.e, timbaland, razzmatazz, rap

La Oreja de Van Gogh, un concert per recordar

La nit del 16 de setembre el 'Guapa Tour' arribava a Barcelona. La gent de 'La Oreja de Van Gogh' presentaven el seu quart disc, 'Guapa', el qual segueix en la línia dels anteriors: melodies i lletres enganxadisses, barrejades amb alguns ritmes variats, alguns d'ells ballables.

El concert va arrancar amb el mateix tema que obre el disc: 'Noche', amb molta energia. Es van anar intercalant èxits classics del grup com 'París', 'Cuéntame al oído', 'Cuídate', 'La Playa', 'Vestido Azul', 'Geografía', 'Soledad', que el públic (molt variat, des d'adolescents esbojarrades fins a parelles d'edat avançada) cantava entussiasmat.

Del nou disc van sonar gairebé tots els temes, destacant la íntima 'Tú', i els èxits radiofònics 'Muñeca de Trapo' i l'enèrgica 'Dulce Locura' que va posar el Palau Sant Jordi potes amunt. Els moments més intensos de la nit van ser els més 'ballables', amb un 'Pop' d'allò més contundent, un corejadíssim '20 de enero', i el canvi d'acústica a techno de 'Mi vida sin tí'.

Els bisos de 'Rosas' i 'Puedes contar conmigo' van ser ideals per tancar el concert, que gairebé va arribar a durar 2 hores, acabant abans de les 12, però amb un anticipat 'Cumpleaños Feliz' pel membre del grup Álvaro Fuentes que feia anys l'endemà.

Un nit memorable on la cantant Amaia va deixar anar algunes frases en català que van ser molt ben rebudes pel públic, igual que tots els temes que va deixar corejar per la multitud totalment entregada.





Etiquetes: la oreja de van gogh, lodvg, guapa tour, muñeca de trapo, dulce locura, pop, mivida sin ti, vestido azul, palau sant jordi, rosas, barcelona, concert, gira, amaia montero, alvaro fuentes, concert memorable

Estic net!

He aprovat les dues assignatures que tenia pendents per setembre! Ha valgut la pena no conformar-me amb l'aprovat que m'oferien i estudiar pel notable d'Estructura de Comunicació de Masses 2. Història de Catalunya del segle XX eem feia més por, l'examen no em va anar tan bé com m'esperava, però així i tot està aprovat.

Ara ja puc dir que començaré el segon curs de la Llicenciatura en Periodisme completament net!

Etiquetes: aprovat, setembre, estudiar, estructura de comunicacio de masses, historia de catalunya segle xx, examen, llicenciatura, periodisme

iTunes 7, Apple segueix creixent...

Ahir es va fer una presentació en motiu de la Apple Expo de París. Steve Jobs, un crack de les 'keynote' va presentar la nova iTunes Store, la botiga online de música, que ara també ofereix programes de TV, pel·lícules, i jocs per l'iPod. També es van presentar nous models d'iPod que no comentaré degut a que no han evolucionat tant com s'esperava.

I el nou iTunes 7, amb novetats com aquesta interfície tan visual, m'agrada!


Etiquetes: apple, apple expo, itunes, itunes store, ipod, steve jobs, keynote

Una mica cremadet

Aquest cap de setmana he estat treballant una mica, sense dormir gaire, però ben content. I per descansar, passar el diumenge i la diada prop de Rubí, amb estant més hores dins la piscina que fora. Em noto la pell calenta, m'ha tocat massa el sol i potser demà (que també treballo) em començo a pelar. Cap problema!

Dissabte a la tarda vaig voler anar a una cerveseria per prendre unes Salitos Ice, però just a l'arribar, ja tancaven, total que vam anar a fer un parell de shawarmes i unes braves a un altre lloc. Aviat caurà la Salitos...

El Palau Sant Jordi coreja Mecano

Vaig anar al concert de l'Ana Torroja amb moltes ganes i il·lusió. Escoltar i veure l'actuació en directe de cançons que han marcat història de la música espanyola, "canciones que han formado parte de la banda sonora de mi vida seguro, y quizás de la de muchos de los que hay aquí esta noche" com va dir ella.

Una gran posta en escena, il·luminació espectacular, i tots els temes que havia de tocar (excepte Laika, que m'hagués encantat sentir-la) van ser els punts forts de la nit. Un èxit rere l'altre, i una multitud que omplia el Palau Sant Jordi corejava els temes que han escrit el millor trio de pop espanyol.

Moments emotius: L'inici amb 'Hoy No Me Puedo Levantar', el final apoteòsic de 'Aire', el muntatge visual durant la interpretació de 'Dalí', els balls de Rafael Amargo durant 'Hijo De La Luna' i 'Una rosa es una rosa', i la optimista 'No es serio este cementerio'.

Aniré penjant els videos a youtube, i les fotos les podeu veure al meu flickr.

Etiquetes: ana torroja, la fuerza del destino, tour, concert, palau sant jordi, barcelona, mecano, aire, dal, no es serio este cementerio, dal, hoy no me puedo levantar, una rosa es una rosa, rafael amargo, dalai lama, pop espanyol, banda sonora