7 de maig 2010

El viatget a Jeju -Part II -

Aquest article es la continuacio d'aquest.

El mont Seongsan és un volcà tocant al mar. Té una alçada d'uns 182 metres, i el cràter fa uns 600 de diàmetre i 90 d'altura. No és que sigui gran cosa, però pujar fins al mirador ofereix bones vistes de l'illa de Jeju i es pot apreciar tota la costa del voltant.

Pano Vistes Seongsan

Jeju des del Seongsan

Pano Seongsan
Les belles vistes des del Seongsan

De pujada cap al volcà, no recordo ben bé com però una mare i una filla s'em van dirigir per dir-me alguna cosa. La mare gairebé no parlava anglès, la filla sí. Però vaig voler practicar una mica de Coreà. Pensant-se que era americà, canadenc o australià, es va sorpredre al dir-li que venia d'Espanya. Ella havia estat a Espanya i li va agradar molt (bé, amb tots els coreans amb qui he parlat i que han estat a Espanya, els ha encantat). La conversa no es va allargar gaire, vam arribar al mirador i ens vam separar. Després de fer algunes fotos per aquelles alçades, tocava baixar i tornar cap a l'hotel. De camí de baixada em vaig tornar a trobar la noia i la mare, i xerrant xerrant, em va dir que estudiava música i es dedicava a cantar. De fet, quan em va dir el seu nom artístic, Navi (que vol dir papallona en coreà) em va resultar familiar. Òbviament estava de vacances i no anava maquillada, però vaig aprofitar per fer-nos algunes fotos junts. Resulta que la noia canta prou bé, però el seu estil no és del tot comercial i per això (encara) no té gaire d'èxit comercial.  Com que viu relativament a prop de la meva universitat, vam intercanviar emails i que ja ens veuriem un altre dia, mai se sap!

Me & Navi
Amb la cantant Navi (que en aquell moment encara no sabia que ho era)
Aquí un parell de videos on es veu què tal canta. Actuació a TV. A casa versionant.

Després de la tarda d'excursió vam tornar a l'hotel, descansar una estona i a sopar. Un sopar bastant millor que el del primer dia. Multitud de bons plats d'acompanyament, i com a plats protagonistes carn de vedella amb una salsa delicions i un peix ben gros molt bo també. Després d'una estona de relax, vam aprofitar que se cel·lebrava un festival de Flor de Cirerer (una mena de benvinguda a la primavera) i vam endinsar-nos una mica en l'ambient fesitu: paradetes de menjar, fira, escenari amb música... Després d'un ressopó i alguns makkolis tocava anar a dormir aviat, que l'endemà la bicicletada seria encara més dura, i teniem els culs bastant adolorits.


Bikers
Els estrangers preparats

End of race
L'arribada de la ruta del segon dia

Jo i Harubang
Harubangs per tot arreu!

Així l'endemà vam sortir des del mateix punt, però el recorregut era bastant més dur. En comptes de carreteres planes, aquesta vegada eren desnivells bastant pronunciats. Tant podíem trobar-nos amb una intensa pujada que ens feia suar la cervesa de la nit abans, com amb una ampla carretera sense cotxes que baixàvem a tota velocitat gaudint de la brisa de la costa de Jeju. Com que la majoria dels nostres cossos no estàven acostumats a aquest exercici, i taníem altres coses a veure, alguns de nosaltres vam abandonar als primers 15 kilòmetres. L'autocar ens va recollir i ens va portar a fer algunes visites per l'illa. Després d'una mena de parc de Guillver (amb miniatures de monuments d'arreu del món) vam visitar el parc i les cascades de Cheonjeyeon. Un espectacular paissatge on tres cascades consecutives desemboquen al mar.


Miniature

Namdaemun

Big Buda

Buda
Les 'miniatures' del parc

Pura Corea :)
Cascada #2
Costa de Jeju

El mar, des de Jeju

Veient la foto

Ponting

Jia & Jordi


Al vespre tocava sopar important. Juntament amb els membres de l'organització vam anar a sopar Sam Gyeob Sal, barbacoa de porc. Però senglar! O porc negre com l'anomenen a Jeju. Un molt bon sopar, convidats i acompanyats pels organitzadors, i bindant amb soju, com bons coreans.


3 de maig 2010

10 coses que sorprenen dels restaurans coreans - 10 surprising things about Korean restaurants

A Corea, menjar fora de casa pot sortir igual de preu o inclús més barat que comprar els aliments i cuinar-los a casa. És per això que molts coreans acostumen a menjar molt sovint fora de casa. Podem trobar molta varietat de restaurants. Des de restaurants casolans amb una oferta de només 3 o 4 plats diferents, fins a tot tipus de restaurants especialitzats, i cuina d'altres països.

In Korea, eating outside can be the same price or even cheaper than buying and cooking food at home. That's why lots of korean people are used to eat often out of home. We can find a lot of kinds of restaurants. Since very homie restaurants offering only 3 or 4 different dishes, or other more specialized restaurants, offering world cuisine.

1 - Una de les coses que més sobta d'alguns restaurants, és que sembla que estiguem a un menjador d'una casa. Amb vistes a la cuina. I quines cuines! Podem veure com les mestresses pelen i preparen els aliments davant nostre. Moltes de les cuines, de ben segur que al nostre país no passarien un control de sanitat...

One of the most surprising things from some restaurants, is that they look like a home kitchen or living room. We can see the kitchen itself, and what kitchens! We can see how the owners prepare the food in front of us. Many of that kitchens...i'm afraid they wouldn't pass a sanity control...

2 - Aigua sense cost. L'aigua va inclosa a tots els restaurants. Ens en podem servir tanta com vulguem. Alguns restaurants ens donen unes gerres de plàstic que podem reomplir quan vulguem, i en alguns altres llocs ens podem aixecar nosaltres mateixos a reomplir el nostre got a la màquina expenedora d'aigua (freda i calenta). Els gots solen estar a l'abast dins d'un aparell especial que sembla una vitrina però emet rajos ultraviolats, que se suposa que mantenen els gots estèrils.

Free water. Water is always included in restaurants. We can pur as much as we want. Some restaurants give some plastic bottles the we can refill whenever we want, and in some other places we can just stand up and refill our own glass to the (hot and cold) water machine. The glasses are usually inside a kind of showcase, and theyre under ultraviolet light, that it's supposed to keep the glasses sterile.



Anunci de Soju
A tot arreu podem veure rètols d'anuncis de soju protagonitzats per belles models
We can see soju advertisment with beatiful models everywhere

3 - Més menjar de franc. A molts restaurants podem demanar una mica més de quantitat dels plats d'acompanyament, i d'arròs. I ens serviran encantats veient com de bé ens alimentem. M'he arribat a trobat alguns llocs on fins i tot són els cambrers els que ens ofereixen repetir plat.

More food for free. In many restaurants we can ask for more food or side dishes, and rice. Sometimes, the owners or waiters will give them us so happily how well we eat. I aslo have meet some place where the waiters offered to repeat the dish before I finished it.

Samgyeobsal, boníssim!
Graella de Samgyeobsal i plats d'acompanyament
Samgyeobsal grill with some sidedishes

4 - Cuinem nosaltres mateixos. A la majoria de restaurants on s'hi serveix carn (ja sigui de porc, pollastre o vedella), les taules tenen un fogó amb una planxa, o una graella on nosaltres mateixos ens encarreguem de coure i tallar la carn al nostre gust.

We cook ourselves. In most of meat restaurants (pork, chicken or beef), the tables have a fire in the midle whith some grill where we can cook and cut the meat as we like.

Bossam
És millor anar-se tornant a l'hora de coure, sinó no podem estar per menjar a gust!
It's better to shift when it's time to cook, or you won't get any food!

It was nice to meat you!
Les planxes on posem el menjar a coure al nostre gust
This is where you cook some the meat as you like

5 - Com que ens cuinem nosaltres mateixos, i sovint els restaurants estan dividits en sales separades, no hi ha necessitat que els cambrers es passegin pel restaurant: A les taules hi trobem un petit botó electrònic que avisa a la cuina del número de taula on els clients volen alguna cosa.

As we cook for ourselves, the restaurants are usually divided with separate rooms. There's no need to have waiters walking around because in each table there is an electronic button which calls the kitchen when we need anything.

6 - La cuina coreana sempre va amb petits plats d'acompanyament (kimchi, i altres coses) es comparteix gairebé tot a la taula. És normal que tothom fiqui cullerada (literalment) al mateix plat de sopa. I també quan es demana carn, es va agafant trossos de la graella i barrejant amb els plats d'acompanyament. Tot és de tots. Tot i que també trobem plats individuals, aquests no se solen compartir. He de dir que al principi no ho trobava gaire higiènic, però sincerament crec que el picant del menjar mata qualsevol bactèria que puguin tenir els coberts de la resta de la gent entaulada.

Korean cooking comes always with some side dishes such as kimchi and other food. Many food is shared on the table. It's quite normal that everybody puts theyr chpsticks or spoon to the same soup dish. And when we order meat, it's mixed with side dishes. Everything is for everyone. But we also can find dishes for only one person, that ones aren't shared. I should say that at the beginning I dind't find it very healthy, but then i realised that the food is so spicy that it kills any bad stuff on it.

Sopar Tokpoki i més
Restaurants petits, però amb servei ràpid i generós
Small restaurants, but fast and gentle service

7 - Com en molts restaurants asiàtics, és habitual seure al terra. No a tot arreu és així, ens podem trobar restaurants on només podem seure en cadires, altres on només hi ha lloc al terra (descalçant-nos prèviament a l'entrada), i d'altres on hi ha una mica de tot.

As mahy asian restaurants, it's quite usual to sit down on the floor. Not everywhere is like this, we can find restaurants where we can only sit on chairs, other ones where we can sit on the floor (taking off our shoes at the entrance), and others where it's a bit mixed.


Sopar (de guays)
Sempre hi ha més plats que persones!
There's always more dishes than people!

8 - Sempre es paga al sortir. Als coreans no els agrada barrejar el menjar amb els diners, per això no van mai amb el compte a la taula a cobrar. És al moment de marxar, que es passa per caixa. I no es deixa propina.

We always pay when at the exit. Koreans don't like to mix food with money, that's why they never come to the table with the receipt. It's when it's time to leabe that we pay at the cashier. And in Korea there's no need to give tips.

9 - Bon servei. Els restaurants coreans (en general, la majoria d'establiments i serveis) es caracteritzen per una impressionant atenció al client. Els plats se solen servir amb gran rapidesa. No recordo haver esperat mai més de cinc minuts que que ens portin els plats a taula.

Good service. Korean restaurants (usually, in many places and services) are well known for their great customer attention. Dishes are served so quickly. I don't remember waiting more than five minutes for any dish.

10 - Televisió. Els restaurants més casolans acostumen a tenir sempre la tele engegada, i als vespres tothom es mira les sèries més populars. Fins i tot les cuineres s'asseuen a seguir el culebrot mentre pelen verdures. Si anem a sopar fora, no cal patir per si ens perdrem el capítol de la sèrie, allà on anem de ben segur que tindran la tele posada.

Television. The most homie Korean restaurants use to have always the TV turned on. At evenings everybody watches the most popular dramas. Even the cookers sit down to watch their favourite drama while they peel some vegetables. If we go out to have dinner, we don't have to worry about missing the chapter of our drama, anywhere we go, they'll have the TV on.

21 d’abr. 2010

El viatget a Jeju -Part I -


El mes passat vaig tenir l'oportunitat de visitar l'illa de Jeju. Jeju (o Jejudo) és una illa volcànica que queda al sud de la península corena. És una de les destinacions turístiques més populars a Corea, sobretot a l'estiu. De fet, Jejudo és el lloc per excel·lència pels viatges de noces. Un dels símbols més representatius de Jejudo és el volcà al mont Hallasan. Però la tradició deiu que a Jejudo abunden 3 coses: les pedres (pedres volcàniques), el vent, i les dones. No sé si és del tot cert, però el que és segur és que hi podem trobar altres coses ben interessants: L'illa està repleta de 'harubang': estàtues de pedra que representen avis que protegeixen els llocs, els podrem trobar a les cases, a la muntanya, a les carreteres... A Jejudo, també s'hi pot trobar molt bons productes marins, tota mena de cloïses i mariscs a bon preu. La fruita estrella de Jeju són les mandarines, del tamany d'una taronja o inclús més gran, i tan dolces com una mandarina. Un altre dels productes estrelles és la carn de senglar, a Jejudo podem gaudir d'una bona barbacoa de Sam Gyeob Sal a un preu molt més barat del que podem trobar a la resta de Corea. I per descomptat, al ser una illa, les platges són un gran atractiu.

Costa de Jeju
La costa de Jeju ja mostra quina mena de platges hi ha.


Welcome to Jeju
Això és el primer que es veu al sortir de l'aeroport. La muntanya al fons és el Hallasan.

Mandarines de Jeju
A l'aeroport també venen les famoses mandarines de Jeju.

Des que sóc a Corea, volia anar a Jeju,, però entre unes coses i altres mai trobava el moment. El cas és que gràcies a la universitat i a una competició ciclista, vaig poder gaudir juntament amb altres companys d'universitat, d'un viatget amb tot pagat a Jeju. La condició era participar en la marató ciclista, la qual es cel·lebrava per primera vegada, i l'organització necessitava omplir amb una mica de cares estrangeres, ja que aquesta primera edició de la competició seria coberta per diversos mitjans.

More Cherry Blossom
Tot i que no estàvem en plena primavera, a Jeju ja havien florit els arbres de flor de cirerer.

Harubang
Els famosos avis de pedra: Els 'harubang'

Vam sortir un divendres de l'aeroport de Gimpo. És divertit viatjar unes 15 persones, i més quan ho fan amb totes les despeses cobertes. El vol fins a l'aeroport de Jeju triga tan sols 40 minuts. De fet, es triga més a desplaçar-se de casa a l'aroport i de l'aeroport a l'hotel. L'hotel era un cinc estrelles, i tot i que l'habitació era bona i amb bones vistes, faltaven alguns serveis, bé, no és que faltéssin, però s'havia de pagar suplement a part (i no parlo del minibar, em refereixo a sabonets, pasta de dents i altres estris més necessaris). Per sort anàvem provistos de tot.

Gimpo Tower
Va ser la primera vegada que agafava un vol a Gimpo.

Jeju Grand Hotel
L'hotel no estava gens malament, i ben situat.

Al vespre vam conèixer als organitzadors, vam sopar, i ens van explicar una mica el pla de l'endemà. Hauriem de recórrer fins al primer control, uns 50 km. (el recorregut sencer eren 200 km!). Però si es cansàvem i voliem plegar, l'autobús ens recolliria allà on ens quedéssim i ens portaria fins a l'arribada.

First dinner
El sopar del primer dia, no era exquisit, però els àpats de després sí que ho serien!

Dissabte matí: moment de preparar-se. Tot i que feia sol, de bon matí feia força fred, i per no carregar la motxilla amb gaires coses vam haver escalfar una mica per no tenir fred. El punt de sortida era un estadi, allà ens vam trobar amb la resta de competidors i ens van donar les bicicletes que haviem d'utilitzar. No m'esperava gran qualitat, però les bicis no estàven gens malament, excepte el seient, que al cap d'unes hores provocava un mal de cul d'aquells dels importants!

Pano stadium
L'estadi des d'on sortiem. Al fons el Hallasan.

Uns minuts d'espera abans de la sortida, i una sessió d'escalfament d'allò més divertida. Els participants (la majoria gent gran) escalfant al ritme de la música, sota les ordres d'una monitora molt motivada. Tret de sortida, als estrangers ens havien situat els últims, així les càmeres de televisió i fotògrafs ens tenien ben localitzats...

Yeah, it's not my bike!
Quina poca professionalitat!

El recorregut no era difícil, al contrari, recórrer part de l'illa sobre la bicicleta és una bona manera de descobrir-la. La part dura arribara a l'acabar aquells primers 50 kilòmetres, ja que el cul va quedar bastant afectat per la birria de seient. De totes maneres després del cansament, vam endrapar amb molta gana el dinar que ens esperava als tots participants.

Lunchbox
Tot i que a la foto no fa massa bona pinta, agafar això amb gana és una delícia!

El dinar dels campions
Els nostres culs encara patien després d'haver baixat de les bicicletes.

L'organització ens va informar del recorregut de l'endemà (que seria força més dur) i vam aprofitar la tarda per moure'ns una mica per l'illa. Ja que ens quedava a prop i ens feia bon temps ens vam acostar a veure el Seongsan, un volcà tocant al mar.

14 d’abr. 2010

14-A Black Day


El 14 d'Abril a Corea és conegut com el Black Day. Un mes exacte després del White Day, i dos mesos després de St. Valentí, el Black Day està dedicat a aquelles persones que no han donat ni rebut res en les passades dates, és a dir, els solters i no promesos.

Per contrastar-ho, se li diu Black Day, i en comptes de fer-se regals, és típic anar a menjar jajangmyon. Uns fideus amb una salsa negra (de fet és marró) feta a base de pasta de soja negra. Curiós, no? El jajangmyeon ve del a Xina, i en un dia com avui, m'he trobat alguna cua a restaurants xinesos on preparen Jajanmyeon. No sé si és perquè els solters segueixen aquesta curiosa tradició, o si és perquè el jajangmyon és un plan realment deliciós.



April 14th is known in Korea as the Black Day. One month just after the White Day, and two months right after St. Valentine's Day, the Black Day ies for those who didn't get or recieve anything on that past dates, it means the singles.


To make the difference, it's called Black Day, and instead of giving any presents, people eat jajangmyeon. A kind of noodles with a black sauce (actually dark brown) made of black soybean paste. Funny, isn't it? jajangmyeon comes from China, and in a day like this, I found some lanes waiting outside some chinese restaurants where they prepare jajangmyeon. I don't know if it's because single people follow this funny tradition, or if it's because jajangmyeon it's really delicious.

7 d’abr. 2010

El més nou de The Chemical Brothers - New The Chemical Brothers' track

Fa pocs dies que ja corre per internet el més nou dels Chemical Brothers: Escape Velocity. El tema forma part del seu nou àlbum d'estudi que portarà per nom Further i es publicarà el proper 7 de juny. Ja era hora! Sembla que ha passat molt de temps des del We Are The Night! La setmana passada, el DJ de la BBC Pete Tong (qui, sino ell?) va estrenar la cançó oferint només 6 dels 12 minuts dels quals dura. Aquí teniu Escape Velocity, amb una llarga intro i un llarg ending, però una tralla forta ideal per no para de moure's.  Els Chemical Brothers actuaràn al Sónar a Barcelona el proper 19 de juny.


Since a few days, last brand new Chemical Brothers track is around internet: Escape Velocity. The song is part of their next studio album called Further and will be published next June 7th. Last week, DJ Pete Tong (who else if not him?) premiered the track on his BBC radio program. Here comes Escape Velocity, with a long intro, long ending, but huge banging rythm for non-stop moving. The Chemical Brothers will be performing next Sonar festival in Barcelona next June 19th. Superstar DJ's, here we go!

4 d’abr. 2010

Pillow Fight Day a Seoul

Ahir 3 d'abril era el dia mundial de la guerra de coixins. També conegut com el Pillow Fight Day. Fa uns mesos vaig veure pel Facebook que alguns amics s'havien unit a la iniciativa a Barcelona. I amb ganes de viure i veure una experència igual, vaig visitar la web oficial per veure si hi havia alguna guerra de coixins a Seül. Com que no n'ho havia, vaig crear un esdeveniment al Facebook que al principi no tenia gaire gent apiuntada, però just le dia abans la xifra arribava a més de 700 assistents, i molts comentaris d'expectació i ganes de fer l'esperada guerra de coixins.
Finalment, ahir a la plaça de l'Ajuntament, o City Hall, es van reunir uns pocs centenars de persones. De ben segur menys de 700, i hi havia més gent mirant que participant. La majoria estrangers, coreans ben pocs. Suposo que aquesta mena de coses, per diferència cultural, les troben ridícules o massa estúpides. El cas és que allà em vaig trobar jo, repartint llenya amb el meu coixí, i rebent també. Ficar-se enmig de la baralla era una pujada d'adrenalina i riure continu. També cansat, de manera que m'anava tornant amb amics deixant-nos el coixí i re-entrant quan ja havíem descansat.
Deixo algunes fotos i vídeos de l'esdeveniment. Podeu trobar més fotos i vídeos al meu Flickr i al meu Youtube.

Yesterday, April 3rd was the World Pillow Fight Day. A few months ago, i saw this event on Facebook happening on my hometown, Barcelona. And I wanted to see it and live it here in Seoul. I checked if in the official website had any place or time for the event here, but there wasn't any. So, I created the event, and showed it on Facebook. At the begginning, not many people joined, but later, the day before, more than 700 people were attending. So, yesterday, at City Hall there were some hundreds of people. Not 700, but enough to have fun. Well, there was more people watching and taking pictures, than actually fighting. Most of them were foreigners. I guess this kind of things, because of cultural difference are too ridiculous or stupid. Well, there was me, beating up and being beated up with pillows. Running between all that people and pillows was so funny, I couldn't stop laughing. It was also tiring, so I shifted with some of my friends borrowing the pillow and re-entering when we rested enough.
Here you have some photos and videos. More pictures and videos on my Flickr and my Youtube.

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

2 d’abr. 2010

Dadaepo Sunset Fountain of Dreams

La Dadaepo Sunset Fountain of Dreams és la font musical de colors més gran del món (segons el Llibre dels Record Guiness Mundials). Té uns 2.500 metres quadrats de superfície i arriba a llençar aigua a una alçada de 55 metres. Va reobrir el passat 27 de març a la platja de Dadaepo, dins l'àrea metropolitana de Busan. Té molt bona pinta, espero poder anar-la a veure en viu ben aviat!


The Dadaepo Sunset Fountain of Dream is the world's biggest floor music fountain, acording to the Guiness Book of World Records). It's 2.500 square-meter, and shoot water up to 55 meters high from the ground. It was reopened last March 27th in Dadaepo Beach, in Busan Metropolitan City. It looks really good, I hope to go to see it soon!


font: korea.net

24 de març 2010

El dia Pi

El passat 14 de març, no només era el White Day. També era el dia Pi. Què? Com? Què és això?
Aquí a Corea (i en molts altres països) les dates s'escriuen en l'ordre invers del nostre. Primer l'any, després el mes i finalment el dia. Així el 14 de març és el 2010.3.14, que eliminant l'any, ens queda amb 3.14. Us sona aquesta xifra? 3,14 és el número Pi (bé, en realitat és 3,14159265...). La paraula Pi en anglès es pronuncia 'pai', i en Corea crec que també. Però quina altra paraula sona com 'pai'? Doncs la paraula Pie, que vol dir pastís. Així doncs, en anglès (i en konglish, la barreja de coreà+anglès) la pronucniació de 'pai' es pot referir tant al número Pi com a un pastís. Així doncs, les ments del màrketing van pensar que tenint un dia que es diui 'pai' (venint del numeró Pi: 3.14) es podrien vendre 'pais' (pies, pastissos). El 14 de març les pastisseries no només venen alguns dolços i xocolates a causa del White Day, sino que també tenen l'excusa del Pi Day per vendre pastissos en nom de les matemàtiques!






Last March 14th it wasn't only the White Day. It was also Pi Day. What?? WTF is that? Here in Korea, (and in many countries too) dates are written in that ordrer: year.month.day. So, March 14th is 3.14. Is that number familiar to you? It's Pi number (well, in fact it's longer than 3,14159265...). So, the word Pi sounds the same as pie. So, marketing minds thought that the Pi day would be a good chance to sell pies. On March 14th bakeries and pie shops not only sell a lot because of White Day, but because of Pi Day too, interesting and funny wat to sell in the name of maths!

14 de març 2010

White Day

El 14 de març a Corea es cel·lebra el White Day. És una data purament comercial que cau expressament  just un mes després del dia de Sant Valentí, on les noies regalen dolços i xocolatines als nois. El White Day representa la recompensa, aquesta vegada són els nois qui regalen xocolates, dolços i espectaculars lots de regal amb ninots de peluix inclosos.  L'origen de la data és al Japó, on a finals dels setanta, es va iniciar aquest costum. Per aquesta data apareixen també uns paquets de Chupa-Chups especials, de diferents mides i gustos. Els combini o botigues 24 hores tenen prestatgeries i aparadors muntats expressament fora al carrer oferint tots aquests productes amb reclams com globus, llums i música a tot volum per atraure clients.

March 14th is the White Day in Korea. Is a pure shopping date that is exactly one month after St.Valentine's Day, when girls offer candy and chocolates to boys. Whit Day represents the payback, and this time are the boys who buy chocolates, candies and huge gift sets, teddy bears included.  The origin is in Japan, around the end of seventies, when this tradition started. On this date, there are special sets of Chupa-Chups, of different sixes and flavours. The convinience stores have shelves and showcases outside the street offering all this kind of products with claiming stuff such as balloons, lights and full volume music to catch some customers.

White Day

13 de març 2010

T-ara VS Britney

Això del k-pop és cada vegada més similar al pop nord-americà. Després de comentar la semblança entre l'Oh de SNSD i el Shut Up And Drive de la Rihanna, arriba el darrer single de les T-ara: 너 때문에 미쳐 (I Go Crazy Because of you), que em recorda massa a If You Seek Amy de la Britney Spears.


This k-pop thing is more and more similar to american pop music. After talking about SNSD's Oh and Rihanna's Shut Up And Drive, now it's time for T-ara's 너 때문에 미쳐 (I Go Crazy Because of you), the i think it sounds too much similar to Britney Spears' If You Seek Amy.



10 de març 2010

La darrera nevada de l'hivern a Seül?

Després de saber que a Barcelona i a la resta de Cataluna havia caigut una nevada impressionant, ahir al vespre a Seül també va nevar. La neu va començar a caure tot just quan acabava un rodatge d'un documental amb uns companys. Érem al preciós barri de Sam Chon Dong rodant en una pensió tradicional. Va estar nevant fins que vam arribar al comercial barri de Dongdaemun. Aquí podeu veure alguns videos que vaig poder fer amb certes dificultats durant el desplaçament...









I aquest matí la uni estava així:

10-03-2010. Seoul, HUFS Campus. 8:50am

8 de març 2010

Distant Worlds, amb la pell de gallina.




Fa unes setmanes, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un emocionant concert que no m'esperava veure a la meva vida. És una sort estar a Seül, perquè en una ciutat així arriben coses com Distant Worlds: Music from Final Fantasy.

A few weeks ago, I had the chance to go to an amazing concert I never imagined I'd see in my life. I feel lucky living in Seoul, because in a city like this sometimes happen things like Distant Worlds: Music from Final Fantasy.

End of concert
---

Sempre m'han agradat les bandes sonores, i especialment les de la saga de videojocs de Final Fantasy. Quantes hores m'hi vaig passar amb el VI, VIII, VIII i IX! Quan em vaig assabentar que existien concerts on una orquestra interpretava els temes de la banda sonora, vaig pensar que estaria molt bé assistir a algun, però aquestes coses difícilment arriben a Espanya.

I always liked music scores and soundtracks, specially from Final Fantasy series videogames. What a lot of hours I spent with VI, VII, VIII, and IX! When I've heard about that concerts where an orchestra performs the osundtrack, I thought it would be great to go to some of that concerts, but these things hardy come to Spain.

Final Fantasy XIII posters

Quan vaig veure que Distant Worlds oferia dos únics concerts a Seül no m'ho vaig pensar dues vegades. Així que allà estava, al Seoul Arts Center Concert Hall, un auditori ideal per aquesta mena de concerts. El director Arnie Roth dirigia la Euro-Asian Philharmonic Orchestra amb les músiques compostes pel mític Nobuo Uematsu. El compositor japonès va fer una aparició sorpresa, unint-se al cor per a l'últim tema : One Winged Angel.

When I saw that Distant Worlds were performin only 2 concerts in Seoul, I didn't thought twice. So, there was me, at Seoul Arts Center Concert Hall, a great auditorium optimal for this kind of concerts. The maestro Arnie Roth was directing the Euro-Asian Philharmonic Orchestra with the music composed by legendary Nobuo Uematsu. The japanese composer made a surprise collaboration, joining the chorus for the last song: One Winged Angel.


With Nobuo on stage

Distant Worlds: Music from Final Fantasy

La posta en escena no era massa espectacular, però s'ha d'agraïr el detall de l'apartat visual projectant imatges acord amb el tema interpretat. Fins i tot, hi havia lloc per algunes introduccions i emocionants escenes claus d'alguns dels capítols més de la saga, com la introducció de Don't Be Afraid de FF8. El concert va comptar amb col·laboracions especials de cantants i músics per temes específics.

The stage wasn't very spectacular, but we have to thank for the visuals, showing some movies according to the song performed. Even there was some introductions and key sequences from some of the chapters of the series, like the intro of Don't Be Afraid from FF8. The concert also had some special collaborations of musicians and singers for some songs.
---

Tot plegat, una experìencia que em va fer posar la pell de gallina incomptable vegades.

All together, it was a great experience that made me feel gooseflesh i don't know how many times.

Aquest va ser el repertori.
This was the tracklist.

Part 1:
Liberti Fatali (FFVIII)
Victory Theme (FF. Tot un detall d'uns pocs segons que el director no va voler deixar escapar pels fans. A nice short song that the director wanted to offer to us all fans)
To Zanarkand (FFX)
Dont Be Afraid (FFVIII)
Fisherman's Horizon (FFIII)
Swing de Chocobo (FF series)
Dear Friends (FFV)
Vamo' alla Flamenco (FFIX. Amb la col·laboració especial del guitarrista Kiyotsugu Amano. With special collaboration of guitarist Kiyotsugu Amano)
Love Grows (FFVIII. Una versió instrumental orquestral del popular tema Eyes On Me. An instrumental orchestral version of the popular Eyes On Me)
Memoro de la Stono-Distant Worlds (FFXI)
Man With A Machine Gun (FFVIII)

Part 2:
Opening-Bombing Mission (FFVII)
Suteki da ne (FFX. Amb la cantant Lee Soo Young. With singer Lee Soo Young)
New Music Medley (FFXIV, amb noves imatges exclusives del FFXIV. With exclusive new footage from FFXIV)
Aerith' Theme (FFVII)
J-E-N-O-V-A (FFVII)
Ronfaure (FFXI)
Theme Of Love (FFIV)
Opera "Maria and Draco" (FFV. Amb la col·laboració de 3 cantants d'òpera: tenor, baritenor i alto o mezzo-sporano. With the collaboration of 3 opera singers: tenor, barotenor and alto)
Terra's Theme (FFVI)

Bis/Encore: One Winged Angel (FFVII. Amb el compositor Nobuo Uematsu al cor. With composter Nobuo Uematsu joining the chorus).


27 de febr. 2010

H&M a Seúl - H&M in Seoul

Avui ha obert les portes la primera botiga H&M de Seúl, al comercial barri de Myong-Dong. Anunciada des de fa mesos, l'obertura ha causat una gran expectació, i com podeu veure al vídeo, centenars de persones fan cua per entrar a la botiga. Catifa vermella, personal de seguretat, i cartells repartits per tot arreu han elevat a la categoria de gran d'esdeveniment aquesta inauguració. Segurament aquests primers dies la botiga estarà a rebentar. Encara no sé si els productes i els preus són similars a Espanya.

Today was the frist H&M store opening in Seoul, in the crowded Myeong-Dong town. Advertised months ago, the opening created a lot of expectation, and as you can see on the video, hundreds of people wait to enter the shop. Red carpet, security staff, and posters all around helped to make of this opening a true event. Maybe these next days the store will be so crowded. I still don't know if the products and prices will be similar to Spain.