El WeekenDance, un èxit

Almenys pel meu punt de vista, veient la gran quantitat de gent que estava ahir al Parc del Fòrum. Quantitat de gent que va anar en augment: Des de l'inici del festival cap a les 21.00 amb el DJ-set de Wally Lopez, fins passades les 5 de la matinada amb els 2manydjs a l'escenari principal, o Carl Craig a l'escenari The Loft.

Escenari The Loft

Àrea 3D

Tot just entrar al recinte habilitat pel WeekenDance vam estar gaudint una bona estona de la qualitat de so i el desplegament tècnic visual a l'escenari The Loft amb Cedric Gervais i més tard Deep Dish. Amb una pausa per anar a veure una estona als Digitalism a l'escenari principal. He de dir que el muntatge d'il·luminació de l'escenari The Loft volia recrear la discoteca, i ho aconseguia. No fidelment, però sí amb el resultat. Les columnes del parc del fòrum van servir per instal·lari pantalles i diversos tipus de focus, on a mida que avançava la nit s'afegien més i més mitjans. Des dels primers focus mòbils, fins a les pantalles de led's del fons de l'escenari, i barres de led's distribuides per tota la zona. La música de Cedric Gervais va servir per anar atraient públic molt motivat per després fer-lo ballar al màxum amb Deep Dish.

Molt moviment a l'escenari The Loft

La tralla de Digitalism a l'escenari principal i el personal passat de voltes ens va fer estar una bona estona a l'escenari The Loft. Almenys fins que va ser el torn de Massive Attack, durant l'actuació del qual ens vam ubicar ben a prop de l'escenari. Els Massive Attack van començar suaument, amb l'ambientació d'unes columnes de led's a darrera l'escenari, cosa que donava molta força a l'estil de música sonava. Grans temes com Angel, cantat per Horace Andy, Karmacoma, Teardrop, o Unfinished Sympathy van fer content al públic, sobretot a la gran quantitat d'estrangers que hi havia, els quals corejaven totes les lletres.

Massive Attack i els seus led's

Durant l'actuació de Massive Attack, vam veure com a davant nostre (a l'espai entre la tanca que separa al públic de l'escenari i l'escenari) hi havia alguna cara coneguda que es mirava amb atenció el concert i feia algunes fotos. Eren els components de Faithless, i afortunadament em vaig poder fotografiar amb en Maxi Jazz, un paio molt trempat per cert, i que va accedir molt amablement al meu desig. Després de les fotos amb ell vam seguir gaudint del concert fins al final, moment en què aprofitant la marxa d'alguna gent del públic vam avançar fins a primera fila.

3D i Daddy G

Sii! la foto amb el crack!

Faithless en primera fila! (com quan van tocar amb Pastora durant el Fòrum 2004, o com quan vaig anar-los a veure a la Vall d'Hebron amb en Mck durant la gira No Roots!). I creieu-me, Faithless en primera fila és una experiència al·lucinant. A la introducció amb el tema instrumental Sweep la va seguir el gran èxit del grup: Insomnia. Potser massa aviat, un trencapistes com aquest s'ha de guardar per més endavant, tot i que la banda va tocar més grans temes com els ja clàssics God is a DJ, We Come One, Bring my Family Back, o els més ballables del seu anterior disc: I Want More, What About Love, i Mass Destruction. Del nou disc To All New Arrivals només van tocar els dos primer singles Bombs (amb veus de LSK, col·laborador ja habitual en les gires de Faithless des del No Roots) i Music Matters (que curiosament va cantar una substituta de Cass Fox, la vocalista original a l'àlbum), i Emergency amb alguns tocs de Machines R Us. No va faltar la instrumental Drifting Away, la qual varia força en directe, i que no sabria amb quina versió quedar-me. La versió en directe està inclosa a l'EP 'Live In Cannes'.

És prim, però la seva figura imposa

La vitalitat i energia de Maxi Jazz fa que el públic s'entregui totalment, i quan ho fa, totes dues parts queden satisfetes, i exhaustes. Amb raó aquest home és tan prim, deu perdre pes a cada concert. L'altra component del grup, Sister Bliss no es va deixar veure gaire, sempre amagada darrera els teclats. La resta de la banda: bateria, percussió extra, baixista, i guitarrista (olé per l'acústica a Drifting Away!) són també mereixedors d'aplaudiment, però com sempre, qui realment s'emporta més energia del públic és el frontman Maxi Jazz.

En plena 'What about Love'

I pensar l'energia que té als 50 anys!

Sister Bliss es va deixar veure poc, però bé!

Després de Faithless es va preparar l'escenari per als Soulwax, que portàven força canya i van saber estar a l'altura amb les seves mescles disco-rockeres, per dir-ho d'alguna manera. Més tard, després de la trallera actuació de Vitalic la qual vam passar descansant i escoltant una mica a Carl Craig, van arribar els 2manydjs, amb les seves boges mescles i samplejos de temes coneguts. No vam durar gaire, el cansament, el fred, i les ganes de no trobar-nos amb l'aglomeració de gent al marxar ens van fer retirar-nos contents d'aquest Weekendance, que vist la gran rebuda que ha tingut aquest primer any, de ben segur que millorarà de cara a l'any que ve.

Els 2manydjs fent ballar la multitud

Més fotos aquí. I aviat més vídeos aquí.

Voldemort es posa les piles

Ahir vaig anar a l'estrena de Harry Potter y la Orden del Fénix. La cinquena pel·lícula de la saga, que des de la tercera entrega m'està agradant força. He de dir que el millor de la saga Potter és veure l'evolució 'fosca' que pateix cada pel·lícula. Si a la primera, en Harry era un mocós que ara s'està fent gran i tot just comença a entrar al món adult, trobo que està molt acertat que les pelis avancin cap a un estil més obscur, més 'de por'. Això em fa pensar en la ràbia que em fa que la gent es pensi que és una pel·lícula per a nens. No! Que el protagonista sigui un nen i faci màgia no vol dir que sigui una pel·lícula dirigida als nens! I els Simpsons són dibuixos i NO són per nens!

Aquest cartell mola molt més que tota la resta que he vist

Aquesta cinquena part de la saga tenia el llistó força alt després de Harry Potter i el Caliz de Fuego, on apareixia Voldemort per primera vegada. Només he llegit la primera novel·la, i pel que he sentit, el llibre més llarg és el cinquè, i la cinquena peli és la més curta. No s'entén. El plantejament d'aquesta Orden del Fénix és el retorn de Voldemort. Com si de Sauron es tractés, Voldemort se suposa que va reclutant personatges i criatures per tornar amb més força. I els bons, han de fer front reunint-se, però per diversos motius els costa bastant. No vull explicar res més de l'argument. Només dir que m'esperava més acció i menys sentimentalisme i moral. Visualment està molt ben feta. Falla una mica en el doblatge, les veus no acaben de ser convincents. I sembla que es vulguin explicar moltes coses per al final acabar amb un no res. És destacable el combat final, i sobretat és genial el paper d'Helena Bonham Carter, que li queda fet a mida, genial personatge el de Bellatrix Lestrange, que espero que tingui més protagonisme a la propera entrega.

Aquesta tal Bellatrix està sonadíssima...

...i parlant de boges: La Luna Lovegood no es queda curta!

Des d'aquí vull criticar a l'Imax-Port Vell, o qui sigui responsable que la versió amb els últims 20 minuts en 3D no hagi arribat a Barcelona però sí a Oviedo i Màlaga. I ja posats, vull expressar el meu immens incomformisme amb ServiCaixa. Resulta que per 'problemes tècnics' al terminal on vaig intentar retirar les entrades no es van imprimir, i quan ho vaig poder fer en un terminal que sí funcionava només em va imprimir 3 de les 4 entrades que havia comprat. Per sort, la gent de guixetes del cinema va poder solucionar el problema en un instant. Senyors de ServiCaixa, poseu-vos les piles!!

Primer tràiler de Star Wars The Clone Wars

Després de dos mesos de que veiés la llum la primera imatge, ja ha aparegut el primer tràiler oficial de la segona part de la sèrie d'animació basada en Star Wars, The Clone Wars. Aquesta vegada s'utilitza animació en 3D. La sèrie es situa cronològicament entre els episodis II i III i se suposa que estarà dividida en quatre parts, cada una centrada en un personatge diferent.



Vist el tràiler, he de dir que m'imaginava un disseny més realista dels personatges, tot i que per les imatges que es poden veure, la sèrie promet molt!