Ahir vaig anar a l'auditori, al concert de la gira 'Els Pets fan teatre', una gira que fuig dels típics concerts d'estiu, on la gent vol gresca i canya, i aprofita per endinsar-se en els temes dels seus últims quatre àlbums d'estudi on predominen les cançons lentes i més personals.
A les 21:55, totalment puntual, la veu en off de Lluís Gavaldà anunciava l'inici de l'espectacle en breus moments, demanava desconectar els telèfons mòbils i recordava que "a la sala no es pot fumar, llàstima".
Amb una escenografia que recreava un saló antic, amb una butaca, tauletes de nit, una tele en blanc i negre, un penja-roba, una ràdio antiga, i diversos objectes, Els Pets van sortir a l'escenari vestits amb una bata blanca, argumentant que eren com un hospital, i que farien un massatge a les nostres ànimes a través de la música. Realment va ser així, tot i que personalment no coneixia moltes de les cançons dels últims discs, l'atmosfera, i l'emoció que hi posaven, em va arribar. Les dues grans pantalles, projectaven imatges amb un ritme pausat, de temàtica relacionada amb la cançó, i de tant en tant, apareixien les lletres coordinades amb el que anava cantant en Lluís.
L'alegria va arribar quan van tocar algun dels seus himnes, com el Bon Dia, aplaudit i corejat per tot el públic mentre saltava. Entre cançons, el Gavalda aprofitava per explicar l'origen de la cançó que seguia, amb més d'un gag que feia somriure el públic.
Un dels millors moments, va ser en el segon bis, on començaven les primeres notes en piano de 'Vespre', i Gavalda apareixia a l'escenari en una butaca. Al final del tema, es va quedar el públic cantant sol les últimes paraules de la cançó. Un gran moment.
També van aprofitar per presentar algun tema nou, on destaco 'Aigua' una balada molt dolça.
Curiós el joc que feien amb les samarretes, on al principi tots portaven la samarreta negra amb les lletres 'Els Pets fan teatre', i més tard, cada membre portava una samarreta blanca però amb textos direrents com Els Pets: '...fan pudor', '...no fan res', '...fan l'amor', '...fan el que poden'. És bo saber riure's d'un mateix.
He de dir que m'esperava que aprofitéssin més l'aspecte audiovisual, ja que en cap moment van fer ús de les pantalles, i la il·luminació era completament funcional, sense cap complicació ni cap curiositat. Tot i així, l'acústica era molt bona, i el públic vam poder gaudir d'un bon concert.
Estic pendent de pujar l'actuació de 'vespre' al youtube...
Etiquetes: els pets, fan teatre, auditori, concert, bon dia, vespre, lluís gavaldà
