Red Hot Chili Peppers, primer concert

Acabo d'arribar del Palau St.Jordi on he vist els Red Hot Chili Peppers en el seu primer concert de la gira 'Intergalactic Tour' on presenten els temes del seu nou disc 'Stadium Arcadium', i en repassa una alguns dels seus anteriors discos.



La banda ha complert totes les meves expectatives dalt de l'escenari, i l'escenari estava molt i molt bé. Línies de llums feien de pantalla, i blocs de focus mòbils canviaven de posició segons el tema que sonava. M'ha cridat l'atenció tot un seguit de llums a mode de pantalla penjada del sostre paral·lela al terra. Ho podeu veure a la foto. Molt interessant, ja que ambientava el St. jordi d'una manera que mai havia vist.



El repertori ha estat correcte, els temes escollits del Stadium Arcadium han estat dels que més m'agraden (i mira que n'hi ha per triar!). M'han faltat alguns èxits més del 'by the way' i del 'californication' que havent escoltat el seu doble Cd 'Live in hyde Park' pensava que tocarien. Si haguéssin tocat aquests temes hauria estat perfecte, i hagués durat el que havia de durar, i no l'hora i mitja que ha durat. De totes maneres em quedo amb un bon sabor de boca.

Setlist (entre parèntesi he posat el disc al qual pertany el tema)
0. Intro
1. Can't Stop (btw)
2. Dani California (sa)
3. Scar Tissue (californication)
4. Charlie (sa)
5. Throw Away Your Television (btw)
6. 21st Century (sa)
7. Snow (Hey Oh) (sa)
8. Right On Time (californication)
9. Don't Forget Me (btw)
10. Torture Me (sa)
11. Otherside (californication)
12. Tell Me Baby (sa)
13. I Feel Love (donna summer cover)
14. Wet Sand (sa)
15. By The Way (btw)
-
16. Under the bridge (bssm)
17. Give It Away (bssm)

-Per acabar han estat uns quants minuts a l'escenari els 3 músics tocant i experimentant amb els seus instruments. En John Frusciante (guitarra) s'ha quedat sol damunt l'escenari experimentant sons i s'ha despedit molt amablement del públic.



Etiquetes: Red Hot Chili Peppers, Tour, Stadium Arcadium.

South Park i la descàrrega de música

South Park mola per coses com aquestes.

Atenció! Aquest vídeo ja havia estat voltant per Youtube, però el van retirar a causa de les queixes dels productors perquè violava copyrights i drets d'autor i merdres d'aquestes. Potser no dura gaire altra vegada, Aprofiteu per veure'l mentre aguanti!

DJ Rolando - Knights of the Jaguar

Avui recordo tot un clàssic. Knights of the Jaguar, un tros de tema tecno de DJ Rolando. Va ser una bomba en el seu dia, i per mi encara ho continua sent.

Cap de setmana rural

Avui encara em noto cansat del mogut cap de setmana que he tingut. Divendres ens vam desplaçar bona part de la meva família a Les Lloses, un poble proper a Ripoll. Allà ens esperava una casa rural que havíem reservat unes setmanes abans.

L'arribada de divendres va ser bona. M'havia escaquejat de la uni unes hores abans, per aprofitar la tarda i no arribar a misses dites. El trajecte no es va fer llarg, vam poder escoltar sencer el doble CD dels Red Hot Chili Peppers 'Stadium Arcadium', als quals demà veuré en directe al Palau St.Jordi. La casa era enorme, amb grans espais verds on pasturaven vaques i xais. Dins el recinte del mas hi havia cabres, gallines, i la resta de la família que ja havien arribat.


Un cop distribuides les habitacions, desempaquetat bosses, i saludat a tothom vam fer una mica de temps fins l'hora de sopar. Després de sopar, i fer unes rondes de porrons, uns van anar a dormir i uns altres ens vam quedar fent uns cubates i jugant a l'assassí (algun dia parlaré d'aquest interessant joc).

L'endemà feia molta calor, ens vam llevar a una hora prudent i vam fer un esmorzar de campions (pa amb tomàquet, embotits dels bons, xocolata, pastes...). Després vam fer una petita excursió fins arribar al riu. El riu portava una aigua molt freda, ens va costar tirar-nos a l'aigua, però un cop dins s'hi estava bé.

La tornada cap a la casa es va fer curta, ens esperava la gran barbacoa. Teníem una quantitat bestial de carn, la típica per fer a la brasa: xai, butiffarra, xoricets, morcilla, xulla... Mentre s'anava fent la carn, va fer alguns llançaments de globus d'aigua per refrescar-nos. Un cop a taula, vam menjar com tocinos. L'allioli va ajudar a passar molt bé tota aquella carn. Després d'un gran àpat com aquest, s'ha de digerir fent una bona migdiada.

La tarda va ser força tranquila, dins el mas vam estar fent uns partits de bàdminton amb una xarxa improvisada. El sopar a base d'amanida, pa amb tomàquet, i embotits el vam estar digerint durant unes hores mentre jugàvem de nou a l'assassí.

Diumenge al matí vam fer una excursió una mica més llarga, vam vorejar el riu i vam descobrir racons naturals molt macos. De camí de tornada ens vam acabar banyant al mateix lloc del dissabte. Vam dinar macarrons i salsitxes, i després la migdiada de rigor. Diumenge a la tarda vam aprofitar per fer uns últims passejos per la zona, i unes quantes sessions de fotos.
El viatge de tornada es va fer més llarg. Avui encara em noto la panxa inflada de tanta carn i embotits, hauré de menjar una mica de verd durant uns quants dies...

Dia de l'Orgull Friki

Ahir va ser el Dia de l'Orgull Friki. Per fi els frikis s'organitzen una mica i volen ser respectats com a tals.

M'esperava un dia amb més moviment, a Barcelona no he vist pràcicament res. Potser els frikis volen seguir sent anònims, o potser avui no els anava bé disfressar-se de Jedi. La qüestió és que em sembla molt bé aquesta iniciativa, però a veure si l'any que ve se surt una mica al carrer i es fa que es noti el frikisme que hi ha al país.

Aprofitant el tema dels frikis, vull recomanar una sèrie que he començat a veure: Es diu 'The IT Crowd', es podria titular una cosa com 'els del servei tècnic'. La sèrie és d'origen britànic, i manté l'humor anglès característic de les sèries de la BBC o dels Monty Python. És una sèrie força geek, tracta de 2 treballadors del servei tècnic que treballen apartats al sòtan d'una gran empresa, i l'arribada de la seva nova cap, la qual no té gaire idea (per no dir gens) d'informàtica.


Els e-link, els torrents i els subtítols dels 6 episodis de la primera temporada els podeu descarregar de noseque.net.

Etiquetes: Orgull Friki, The IT Crowd, geek.

Madonna ha iniciat la gira

Diumenge 21 de maig era el dia assenyalat per a que comencés el 'Confessions Tour' de Madonna. El primer concert de la gira ha estat a Los Angeles, on hi ha previstos 2 concerts més. Madonna anirà recorrent els Estats Units fins a finals de juliol, on començarà al Regne Unit la part europea de la gira que durarà fins a principis de setembre.

Les primeres impressions de l'espectacle són (com sempre), molt positives. Enrera queden aquells primers rumors que deien que la diva volia una gira per locals petits amb un escenari acollidor i intimista, on interpretaria temes poc moguts. L'espectacle compta amb 4 parts diferenciades clarament pel vestuari de Madonna i els ballarins que l'acompanyen, i pels elements escenogràfics. Un dels blocs del xou mostra una madona penjada dalt d'una creu interpretant el clàssic 'Live to tell' que feia més de 16 anys que no cantava en directe. Altres parts de l'espectacle estan definides com 'equestre', 'glam rock', i 'saturday night fever'.

De moment encara no hi ha dates anunciades per Espanya. Corre el rumor que els promotors volen esgotar primer la resta d'entrades per Europa, i anunciar després les dates espanyoles, ja que a la majoria d'europeus els sortiria més a compte pagar el viatge i l'entrada a preu d'Espanya que no pas l'entrada sola a algun dels concerts de la resta d'Europa. No sé si creure-m'ho, però m'agradaria que fós veritat i s'acabés anunciant algun concert per Barcelona.

Etiquetes: Madonna, Confessions Tour.

L'original vídeo de Keane

Em va sobtar l'altre dia, quan vaig veure aquest vídeoclip per la tele. No sé si la idea ja estava inventada, però jo no ho havia vist mai. Trobo que és molt original, tot i que no té res a veure amb la lletra de la cançó.

El vídeo és del single 'Is it any wonder?', extret del seu segon àlbum: 'Under the iron sea'. Keane són un grup força interessants del panorama actual. Se'ls acostuma a comparar amb Coldplay i U2. De fet, van ser grup convidat en part de la gira 'Vertigo'06' dels irlandesos. Vaig poder comprovar personalment la força del seu directe al Camp Nou l'estiu passat, i no em va decebre gens. Al contrari, trobo que guanyen molt damunt de l'escenari.

Aquí teniu l'original vídeo.



Un fet curiós: durant la canço sentireu alguna cosa que semblen guitarres...doncs no! És el piano amb algunes modificacions.

Etiquetes: Keane, Under the Iron Sea, Is It Any Wonder?, U2, Coldplay.

EL retorn de la Nelly...

Nelly Furtado, aquella noia amb arrels portugueses i canadenques que es va llençar a la fama amb el tema 'I'm like a bird', i 'Turn off the lights', i més tard va publicar un segon disc amb alguns singles però sense gaire ressò, torna al panorama musical amb un so molt diferent del que tenia.


El nou disc 'Loose' està produït per Timbaland (un mag dels ritmes negres urbans com ha demostrat produïnt Aaliyah, Missy Eliott o Justin Timberlake). Nelly adopta una imatge més sexy i salvatge, ha desaparegut aquella innocent i alegre noieta de poble per donar pas a una provocativa lady urbana. El resultat sobta una mica, i els 2 temes que he pogut escoltar: 'Promiscuous' i 'Maneater' al principi sonen una mica repetitius. Vull destacar la tornada de 'Maneater' que no sé exactement què té, però sona força bé: Us deixo el fragment de vídeo del youtube. Si voleu veure'l sencer aneu aquí.



Etiquetes: Nelly Furtado, Loose, Timbaland, Aaliyah, Missy Eliott, Justin Timberlake, Maneater, Promiscuous.

...i un que torna

Sembla ser que el Regne Unit (UK com m'agrada escriure-ho a mi) és una de les destinacions preferides per aquells que volen anar a l'estranger, ja sigui per millorar l'anglès, per buscar-se feina, o bé per veure món.

En un article anterior comentava la marxa d'un amic a UK. Doncs aquest article és per anunciar la tornada d'un altre que estava a la terra del 'mind the gap' (Londres).

Espero que t'acostumis altra cop a la calor xafogosa de Barcelona, al conduir per la dreta, i a la cervesa autòctona. No crec que et costi gaire! ;-)

Tecno de luxe amb Jori Hulkkonen

Divendres passat va venir a Barcelona un músic que valoro força. El seu nom és Jori Hulkkonen, actualment publica els seus discos amb el segell de F-Communications, el mateix de Laurent Garnier. En els últims anys, Jori ha publicat discos d'una electrònica molt interessant. El meu interès per la seva música va créixer al sentir un recopilatori seleccionat per ell anomenat 'Helsinki Mix Sessions' on hi havia un tema d'Ananda Project (I think I'm losing you, que el vaig comentar en un dels primers articles d'aquest blog). El cas és que casualment vaig veure un cartell anunciant que el Sr. Hulkkonen punxava divendres a la sala Lolita (la sala petita del costat del The Loft, del conjunt de sales de Razzmatazz). Ràpidament vaig contactar amb un amic i també seguidor seu, i vam decidir assisstir a aquesta sessió.


Tecno de luxe, així és com ho podria definir. Música no gaire trallera (de fet, si), però amb suficient força per fer ballar i parar les orelles als sons generats en aquell moment.

El noi no va poder punxar la meva petició (la d'Ananda Project), però així i tot, ens va deleitar als assistents amb un techno d'allò més elaborat.

Etiquetes: Jori Hulkkonen, F Comm, Razzmatazz, Ananda Project, Lolita, The Loft, tecno.

Un blog amic d'un que se'n va lluny...

El dia de la Telecogresca, el meu amic Marc em va donar els últims detalls del que serà la seva estada a l'estranger per a fer el projecte de final de carrera. El molt trempat se n'anirà a Bristol (UK) durant sis profitosos mesos. Per anar explicant l'experiència a distància ha començat a escriure un blog on espero que actualitzi sovint la seva estada "bristolenca".

Des d'aquí li desitjo molta sort i ànims a crear la 'société' (més endavant parlaré d'aquest tema...).

Good Luck Marc!

Aquí el tenim, content de conèixer al Paco Pil.

Etiquetes: Marc, société, Bristol, University of Bristol

Telecogresca de Dia

Dimecres 10 de maig es va celebrar un nova edició de la Telecogresca de Dia. Com cada any, el Campus Nord de la UPC es va convertir en una gran festa on regna el bon rotllo, la cervesa, i els concursos frikis.

A primera hora del dia, el temps no acompanyava gaire, núvols foscos donaven la impressió que cauria un bon xàfec, però a poc a poc, el dia s'ha anat arreglat i cap al migdia ja es podia gaudir d'una llum i una escalfor solar pròpia del mes de maig. Com que la temperatura augmenta, el cos s'ha de refrigerar, i els líquids són un molt bon refrigerant. Així doncs, què millor que unes cerveses a 0.80 €. Curiosamenaquest any la cervesa era Moritz, no la típica Estrella Damm o San Miguel. No sé si per la marca de cervesa, o pels barrils o pels gots de plàstic, però aquella birra semblava aigua...Encara que també entrava com a tal.

Els concursos han estat els típics: Campionat de futbolí, butifarrada, mus, llesques de bimbo, trivial, oca, picos...etc.

Curiosa prova: "Concurs de persones rastrejadores", on s'havia de seguir un recorregut marcat al terra
i menjar els ganxitos de cada plat, el primer dels 2 d'acabar es bebia el xarrup de vodka.

La música d'acompanyament s'ha de dir que estava ben seleccionada, grans èxits pop i cap a la tarda alguns temes dance i electro molt ben escollits.

La carpa 'chill-out' aplegava els més moguts de la festa, tralla màxima i petats de tota mena feien moviments zombiescs intentant seguir el ritme la música.

A l'escenari d'actuacions musicals s'hi han pogut veure un parell de rapers que no sé qui eren, però en totes les cançons i rimes no hi faltava la paraula 'asfalto'. Carlitos, el personatge que es va popularitzar gràcies a 'Una altra cosa' d'Andreu Buenafuente, va actuar amb les seves pintoresques versions de clàssics del rock amb lletra adaptadíssima. Cal dir que tenia un públic totalment entregat i ha estat una actuació memorable.

L'actuació més interessant de l'edició d'enguany corria a càrrec del DJ Paco Pil, autor d'èxits techno com 'Viva la fiesta', 'Dimension Divertida', o 'Johnny Techno-Ska', tots ells ja són uns clàssics avui dia.



Paco Pil ens ha deleitat durant poc més d'una hora amb uns temes clàssics del techno i la música makina que va tenir ara fa més d'una dècada la seva època d'or a l'estat espanyol. Un fet força curiós, encara dubto si preparat o no, el DJ ha comentat que tenia un problema amb el disc de 'Johnny Techno-Ska' i ha demanat al públic si algú el tenia. Un braç s'ha allargat d'entre la multitud, aquest tenia un ipod que contenia el material. I dit i fet, Paco ha comentat als tècnics i en un moment han pogut 'punxar' l'esperat tema. Sens dubte ha sigut un puntàs de categoria.

El públic se sentia com una massa, tothom corejava les cançons, i aclamava el retorn d'aquest mite musical. Ha estat sense cap dubte una actuació nostàlgica i quedarà a la memòria dels assistents.

Recordo que divendres 12 hi haurà la gran Telecogresca, aquest any al fòrum, i amb un cartell que inclou grups com Reincidentes, Muchachito BomboInfierno, Vive La Fete i més.




Etiquetes: telecogresca, UPC, campus nord, Paco Pil, cervesa, Techno-ska.

Port Aventura. Allò que no veiem (III)

La novetat que més cridarà l’atenció, no per la seva complexitat, sino per la seva espectacular posta en escena, és China Town. Al Gran Teatre Imperial de China s’hi ha construït una inmensa escenografia mòbil, portada des de Madrid i dissenyada per Ricardo Sánchez, responsable de les escenografies més recents de teatre, ópera i sarsuela en espais com el Teatro Real de Madrid, o el Liceu de Barcelona. En quatre mesos i amb 30 persones ha aconseguit fer els decorats que es presenten en aquesta obra. L’espectacle substitueix al ja inexistent Sol de Oriente on una nena i el seu peliux Pipo somiava entrar en un llibre d’aventures orientals. China Town està basat un barri xinès d’una gran ciutat on la vida transcorre amb total normalitat. Prop del districte financer, empresaris i bandes de carrer es barregen al barri. Però Ruberto, un bruixot extrany no suporta veure la crua realitat i la monòtina i avorrida vida del barri. Així doncs utilitzarà els seus poders per a que la rutina es converteixi en un animat i divertit món de música, coreografies, acròbacies i colors. El paper del bruixot és interpretat per 2 actors, en Paco i en Quique, que ja havien treballat anteriorment en altres espectacles del parc. Paco comenta “el difícil que és entendre’s amb els acròbates xinesos, ja que cap d’ells parla l’espanyol i si per exemple fem algun comentari o broma cap d’ells l’entén”. Els 16 acròbates xinesos tenen entre deu i vint-i-un anys, tots provenen de la província xinesa de Fuchien. Alguns d’ells ja havien treballat anteriorment a Port Aventura, en l’espectacle Sol de Oriente. Tots ells pertanyen a la companyia d’acròbates de Xina, i estan treballant en exclusiva per Port Aventura. Jordi Tarrida explica que “tenim la sort de comptar els millors acròbates del món, entre els quals es troben els subcampions mundials, el passat hivern a París, Chen Huang i Wu Hongwai”. Els artistes xinesos portaven més de dos mesos assajant al Teatre Imperial (o el número 418, com l’anomenen els propis treballadors del parc), i un mes més a Xina, just abans de venir. La resta de l’espectacle portava més d’un any i mig preparant-se, sota les ordres de Lluís Vibó que ja havia estat responsable de Sol de Oriente.

L’entrenament dels acròbates, sota la tutela del mestre Zhao Jie, consisteix en matinar per anar a córrer a primera hora del dia. Assajar els seus corresponents números des de dos quarts de deu fins la una del migdia, i després de l’actuació de les tres de la tarda, continuar els assajos fins les sis de la tarda. Aquests horaris canviaràn en temporada alta, passant de fer dos passis diaris entre setmana i fins a tres el cap de setmana. Els mesos més forts d’estiu s’arribaràn a fer quatre passis diaris. Tots els passis es fan a partir de les tres de la tarda, ja que més endavant s’utilitzarà el mateix teatre per a l’obra de dances del món, inclòs dins la programació d’espectacles de l’àrea de Mèxico per als mesos d’estiu.

L’espectacle pretén ser el més difícil encara en el camp de l’acrobàcia, “hem volgut anar més enllà de l’acrobàcia” comenta Tarrida. Durant els 20 minuts que dura l’obra podem veure coreografies modernes amb els 16 acròbates damunt l’escenari, un número impressionant on unes cambreres fan equilibris i malabars amb unes taules de fusta fent-les girar a gran velocitat amb els seus peus. Un magnífic número de salts realitzat per uns simpàtics treballadors de la companyia elèctrica que arreglen una avaria en el sistema d’enllumentat del barri xinès. L’espectacle també compta amb alguns malabars i salts acrobàtics realitzats pels actors més joves de l’obra.



Un dels fets curiosos és que durant la preparació dels nous espectacles tota l’atenció estava centrada en Bubblebou, la qual cosa va permetre al personal de China Town treballar sense pressió a un bon ritme. Els tècnics que hi treballen afirmen estar contents amb el canvi “gairebé tots som els mateixos de l’anterior espectacle i a tots ens ha motivat molt fer una obra de tal magnitud, en l’anterior espectacle no hi havia escenografia, hem hagut de canviar completament la il·luminació del teatre”. L’espectacle requereix un tècnic de so, que llença els temes compostos expressament per l’obra en cada número corresponent, un tècnic d’il·luminació, que s’ocupa de controlar tots els colors de la llum de l’escenari, i dos auxiliars que mouen els parts senceres de l’escenografia en els moments determinats. En cada passi és imprescindible la feina del regidor, el qual coordina tots els anteriors elements per al correcte funcionament de l’obra, una de les regidores de China Town, Cristina, comenta “durant el passi hem d’estar controlant el més mínim detall, parar atenció i que tot segueixi el seu curs per si alguna cosa fallés, poder-ho solucionar immediatament”.

L’escenari del Gran Teatre Imperial ha estat acondicionat especialment per l’espectacle, el renovat terra de l’escenari és de linòlium. L’aforament del teatre, de 1.150 butaques, un dels més grans de Catalunya en aquestes característiques, permet utilitzar la sala per a usos externs com presentacions o projeccions de cinema com es té previst fer els propers 13 i 14 de maig, a la macrofesta de celebració dels 20 anys del Carnet Jove de la Generalitat de Catalunya.
“Actualment els espectacles es preparen amb un any d’antelació, però els primers anys d’obertura del parc treballàvem amb molt poc temps de marge”, comenta Quim Gibert, un dels responsables de China Town, junt amb el Templo del Fuego i l’actuació de mariachis a la cantina de Mèxic, que s’ha vist renovat incorporant un total de 6 ballarins i conservant el nom de México en Vivo. Gibert també afirma que “China Town, per molt bé que vagi, no durarà més de quatre anys, arriba un punt que hem de renovar els espectacles de manera cíclica, i en aquest cas creiem que quatre anys és temps suficient per veure’l, i inclús repetir”.

Els tres nous espectacles comparteixen un llenguatge, el visual. “Busquem sempre que totes les incorporacions del parc temàtic tinguin un llenguatge internacional i creiem que aquests números ho aconsegueixen. És igual que entre el públic hi hagi un rus, un espanyol, americà o un senegalès. Tothom ho entén i gaudeix amb el que veu”, afegeix Tarrida. El nombre d’espectacles augmenta cada any, i per anar millorant freqüentment es fan enquestes entre el públic, quan acaben de veure algun dels espectacles, “d’aquesta manera sabem les tendències i el que més agrada, i si ens hem de preocupar de fer canvis i millorar algun espectacle” diu Gibert.

Un Tom Cruise molt ben ajudat

El passat divendres 5 de maig es va estrenar mundialment "Mission Impossible 3". Una nova entrega de les aventures de l'agent Ethan Hunt i les seves peripècies per capturar dolents i infiltrar-se a llocs ultravigilats. La nova pel·lícula ens mostra un Ethan més relaxat, amb una relació sentimental estable i gairebé retirat del FMI. Però com sempre, el lligam amb els seus companys no es perd, i acaba colaborant una vegada més en una missió. Aquesta cop, i més que mai, l'equip que acompanya a Ethan serà clau per a dur a terme les seves missions contra un Philip Seymour Hoffman que interpreta a Owen Davian, un malvadíssim i fred calculador traficant d'armes.

El film no innova gaire, segueix la tradició de posar al protagonista en situacions de perill extrem, i una gran quantitat de tensos moments on es salva a l'últim segon. Però Ethan també s'equivoca, i quan ho fa, és per trobar-se amb un bon marron.

El director de la pel·lícula, Jeffrey Jacob Abrams, va ser escollit per Tom Cruise després que aquest veiés alguns capítols d'Alias. Recordem que J.J. Abrams també és el creador de Lost (Perdidos), i molts rumors de la blogsfera apuntaven que deixaria pistes clau sobre la misteriosa illa al llarg de la pel·lícula. Doncs, jo no n'he sabut veure cap, però si que he identificat alguna seqüència clavada a algun episodi de Lost. Sobretot una descaradíssima similitud on canvia els papers d'en Charlie i en Jack, pels d'Ethan i Julia. "Y hasta aquí puedo leer". Apart d'això, el director sap donar-li els girs inesperats i la tensió al límit que requereix un film d'aquestes característiques. Si senyor, l'Abrams ha fet una bona feina.

Si us agraden aquest tipus de pel·lícules gaudireu bastant, val la pena anar al cinema. Les grans explosions i els sorolls d'helicòpters i ametralladores sempre es veuen i sonen millor al cinema. A més, per als qui tingueu por de veure fantasmades (com la seqüència de les motos en l'anterior entrega), no patiu perquè no n'hi ha de tant bèsties.

Etiquetes: J.J.Abrams, Mission Impossible, alias, lost, Tom Cruise.

Lost, s'acosta la tormenta

Tranquils, no hi ha spoilers.

Acabo de veure el capítol 2x20 'two for the road': Un flashback de l'Ana Lucía. Però el flashback diu ben poca cosa, el que si que avança és la trama dins l'escotilla. De fet, més que avançar es prepara per la traca final de temporada. Recordem que queden 5 capítols per acabar i la cosa s'està preparant per deixar-nos amb un dels estius més llargs de la vida. No sé què dir de la sorpresa que m'he endut al final de l'episodi. No m'ho esperava, però aquells qui estiguin al dia de Lost i el què passa darrere les càmeres, deduireu que hi ha hagut alguna modificació en el guió original i han passat certes coses que potser no estaven establertes en un primer guió.

El que també ha avançat és la web de la Hanso Foundation, l'organització que té la Dharma Iniciative. Trobem més informació sobre els seus projectes, i probablement rebrà una allau de visites quan s'inicii la Lost Experience: Un joc on els fans de Lost hauràn de buscar, deduir, i esbrinar trames més enllà de la televisió, utilitzant les webs corporatives que s'han creat des del principi de la sèrie i han potenciat la seva popularitat en forma de màrqueting viral.

Etiquetes: Lost, Lost Experience, marqueting viral, Hanso Foundation, Dharma.

Dia de la llibertat d'expressió

Avui s'ha celebrat el dia de la llibertat d'expressió.

En el món del periodisme, la llibertat d'expressió és força relativa: És dificil expressar-se lliurement en un mitjà que depèn econòmicament d'un gran grup empresarial mantingut bàsicament per interessos polítics o econòmics per mitjà de la publicitat.

A la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB s'han fet una sèrie de xerrades i activitats entorn el dret a la llibertat d'expressió en els mitjans. Una d'elles, tractava sobre l'Assamblea de la Comunicació Social i el seu projecte de 'Okupem les ones' enmarcat dins el tercer sector de l'audiovisual. No és gaire complicat d'entendre, si l'administració pública té el seu mitjà, i el sector privat també té el seu, el ciutadà també hauria de tenir el seu, no? Entreu als enllaços i veure una àmplia explicació.

Jo breument diré que 'LaTele' és un canal de televisió analògica fet pel poble i per al poble. Emet al canal 52 de l'uhf, i té les seves portes obertes a propostes i col·laboracions. No dubteu en visitar la seva web i si voleu participar-hi, adreçar-vos directament a la seva seu al barri de Gràcia.

Etiquetes: okupem les ones, LaTele, uab, llibertat d'expressio, Assamblea per la Comunicació Social, Tercer sector audiovisual.

Hiperactiu