Últimament estic redescobrint un gènere de la música electrònica que mai m'havia cridat especialment l'atenció: El trance. M'agrada la definició de la wikipèdia en català. El cas és que estant aquí a Corea he pogut anar a alguna sessió de trance (començant pel Morave Gathering l'estiu de l'any passat) i la veritat és que, al marge de que la gent associi aquest estil amb drogues i al·lucinògens, he de dir que m'està atraient bastant.
Sense anar més lluny, una sessió d'uns 50 minuts com aquesta de Subzofo es converteix en un molt bon estímul per fer exercici sense parar. Proveu-ho!
I posats amb el tema de l'electrònica, per fit he pogut veure una pel·lícula que feia temps que tenia pendent: It's all gone Pete Tong. Narra la història (suposadament basada en una història real) de Frankie Wilde, un DJ i productor consagrat instal·lat a Eivissa que porta una vida d'excessos digne d'estrella del rock. La pel·lícula es presenta en forma de fals documental, i hi podem trobar testimonis de DJ's reals de renom com Tiesto, o el propi Pete Tong. El cas és que els excessos li passen factura a en Frankie i s'acaba quedant sord...però acaba trobant la manera de seguir en el món de la música. La peli no és una gran peli, però és entretinguda, té alguns jocs d'imatges i audio prou interessants, i la banda sonora no està gens malament.
I aquí un muntatge musical amb imatges no només de la peli: Mola, no? Doncs ja em direu què us sembla la peli!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cinema. Mostrar tots els missatges
12 de des. 2010
29 d’oct. 2009
'This Is It' està prou bé.
Després de l'emoció d'ahir d'assistir a l'estrena de la pel·lícula documental This Is It, he de dir que em va semblar una bona manera de veure com Michael Jackson preparava el seu esperat retorn als escenaris.
Per sort, en aquest documental no xerren gaire i es mostra més la part artística del show. Com en Michael, els músics, els ballarins i els tècnics assajen i organitzen un autèntic espectacle. Es mostra bona part d'actuacions gairebé senceres, durant sessions de gravació fetes en diversos dies. El documental recull imatge gravades durant els assajos de març a juny, just abans dels assajos de vestuari, per la qual cosa el veure a Jacko "vestit de carrer" (si és que se li pot dir així) i als ballarins sense la seva corresponent indumentària fa que quedi una mica descafeinar, però a la vegada realista. S'aprofiten les pauses entre cançons per introduïr membres de la banda i personal involucrat en coreografies, il·luminació, escenari, efectes visuals i tots els aspectes més importants de la gira.
El documental mostra assajos casi sencers de les cançons (i que ja són clàssics de les seves gires (osti Michael, perquè mai no et vas arrriscar amb nous temes o els no-tan-populars?):
Wanna Be Startin' Something, They Don't Care About Us, Thriller, Billie Jean, Beat It, Human Nature, el clàssic Jackson Five medley, Smooth Criminal, I Just Can't Stop Loving You, Jam, Black Or White, The Way You Make Me Feel, Earth Song, i Man In The Mirror.
Entre tema i tema s'ens mostra parts del càsting i assajos de ballarins, un interessantíssim making of dels videos de fons durant les actuacions (sensacional Smotth Criminal i Thriller en 3D), i alguns aspectes artístics i tècnics comentats per Kenny Ortega, director de la gira i del documental (entrevista aquí).
Tot plegant una bona manera d'acostar-nos al què Jacko ens tenia preparat com a comiat, demostrant que encara estava en plena forma per cantar i ballar (tot i que ja he sentit que el documental ha prescindit dels fragments on apareixia cansat o amb problemes...). Espero que serveixi d'inspiració peer altres artistes i gires, i es mantingui el llegat del Rey del Pop (i si pot ser, vagin sortint perles inèdites del gran catàleg de cançons...)
Per sort, en aquest documental no xerren gaire i es mostra més la part artística del show. Com en Michael, els músics, els ballarins i els tècnics assajen i organitzen un autèntic espectacle. Es mostra bona part d'actuacions gairebé senceres, durant sessions de gravació fetes en diversos dies. El documental recull imatge gravades durant els assajos de març a juny, just abans dels assajos de vestuari, per la qual cosa el veure a Jacko "vestit de carrer" (si és que se li pot dir així) i als ballarins sense la seva corresponent indumentària fa que quedi una mica descafeinar, però a la vegada realista. S'aprofiten les pauses entre cançons per introduïr membres de la banda i personal involucrat en coreografies, il·luminació, escenari, efectes visuals i tots els aspectes més importants de la gira.
El documental mostra assajos casi sencers de les cançons (i que ja són clàssics de les seves gires (osti Michael, perquè mai no et vas arrriscar amb nous temes o els no-tan-populars?):
Wanna Be Startin' Something, They Don't Care About Us, Thriller, Billie Jean, Beat It, Human Nature, el clàssic Jackson Five medley, Smooth Criminal, I Just Can't Stop Loving You, Jam, Black Or White, The Way You Make Me Feel, Earth Song, i Man In The Mirror.
Entre tema i tema s'ens mostra parts del càsting i assajos de ballarins, un interessantíssim making of dels videos de fons durant les actuacions (sensacional Smotth Criminal i Thriller en 3D), i alguns aspectes artístics i tècnics comentats per Kenny Ortega, director de la gira i del documental (entrevista aquí).
Tot plegant una bona manera d'acostar-nos al què Jacko ens tenia preparat com a comiat, demostrant que encara estava en plena forma per cantar i ballar (tot i que ja he sentit que el documental ha prescindit dels fragments on apareixia cansat o amb problemes...). Espero que serveixi d'inspiració peer altres artistes i gires, i es mantingui el llegat del Rey del Pop (i si pot ser, vagin sortint perles inèdites del gran catàleg de cançons...)
Mola anar a estrenes, i més si són de "pelis" especials com aquesta.
27 d’oct. 2009
This Is It, Michael Jackson al cinema
Demà 27 d'octubre s'estrena la pel·lícula documental This Is It. Sobre la gira que Michael Jackson estava preparant abans de morir. L'estrena va acompanyada de la publicació del doble CD recopilatori incloent el tema inèdit This Is It i algunes demos inèdites. El més interessant del disc és la demo de Beat It, on Jacko ja demostrava com de bé sonava la idea inicial de la cançó...
La gent de Sony porten anys avorrint amb recopilatoris de Jackson, i aquest aporta ben poca cosa. El tema This Is It no és res de l'altre món, una simple eina de màrketing per ajudar a la promoció de la pel·ícula, que se suposa que estarà només dues setmanes als cinemes d'arreu del món. I per la qual ja tinc entrades per anar-hi demà a l'estrena (veure aquesta "peli" serà el més semblant a anar a un concert seu, cosa que mai vaig poder fer mentre el rei vivia...).
24 de febr. 2009
The musical is back!
Tal com va dir Hugh Jackman a la cerimònia dels Oscars, sembla que el gènere musical torna amb molta força.
Espectacular medley de cançons de Mamma Mia/ Hairspray/ High School Musical/Wizard Of Oz/ West Side Story/ Chicago/ Dreamgirls/ Grease/ Moulin Rouge/ Cadillac Records a càrrec de Zac Efron i Vanessa Hudgens (High School Musical), Amanda Seyfried, Dominic Cooper (Mamma Mia!) Beyonce i Hugh Jackman.
16 de febr. 2009
De Slumdog Millionaire em quedo amb la música
La pel·lícula de la qual tothom parla i s'espera com a una de les favorites pels premis Oscar està començant a resultar sobrevalorada. Està molt bé la idea d'explicar la dura vida d'un noi a través de les preguntes que li van fent en un concurs com el 50x15. Però la cosa se'n va de carril quan descobrim el veritable motiu pel qual el noi és allà.
Dijous passat vaig veure l'esperada Slumdog Millionaire, de franc, gràcies a les preestrenes Verdi (en versió original subtitulada, és clar) de l'ETC de la UAB. Havia escoltat i llegit bones paraules sobre aquesta pel·lícula amb olor de curri però de factura anglesa. I la cosa al començament prometia.
He de dir que feia dies que anava escoltant el disc de la banda sonora, no sé exactament si composada o escollida per un tal A.R. Rahman. Una gran banda sonora, que em sembla genialment triada per cada moment i escena en què acompanya a la pel·lícula. Especialment la pista que obre el disc: O...Saya, també Paper Planes cantada per M.I.A., i una accelerada i electrònica Millionaire. I la més fluixeta Jai Ho, però que acompanya uns molt bons títols de crèdit finals.
Buscant per Spotify he trobat un recopilatori dels 25 millors temes d'A.R. Rahman, del qual em quedo amb el tema Fanna de la pel·lícula titulada Yuva.
Aqui en teniu el vídeo en l'escena de la pel·lícula on sona.
8 de febr. 2009
El temazo de Christian Bale
Fa uns dies que corre per internet la bronca que el gran actor Christian Bale li va deixar anar a algun tècnic durant el reodatge de la nova pel·lícula de Terminator (Salvation), on Bale interpreta al John Connor del futur en la lluita contra les màquines.
La bronca no té pèrdua, però com en totes aquestes perles, ja han començat a aparèixer versions i remescles. Aquesta, d'un tal RevoLucian és de les més originals. Es convertirà en un èxit trencapistes? A mi m'encantaria!
L'audio de la bronca (sense mesclar) aquí.
11 de des. 2008
Tràiler Dragon Ball Evolution
Ja corre per YouTube el tràiler de la pel·lícula Dragon Ball Evolution, adaptació patillera del manga i anime llegendari del gran Akira Toriyama. Millor no intentar comparar-ho amb l'obra original, i intentar gaudir-la com una pel·lícula d'acció amb uns efectes especials molt ben parits, això sí.
24 de nov. 2008
Tràiler Ice Age 3
No sóc partidari de veure trailers, no m'argada que em revel·lin les trames abans d'hora. Però en aquest cas, la gent de la Fox sempre es curren unes seqüències del petit Scrat que no revel·len la trama de la pel·lícula, sino que mostren una petita aventureta de l'esquirol prehistòric. A riure!
6 de febr. 2008
'Monstruoso', o com es pot arribar a vendre merda amb una bona campanya viral

El cas de Cloverfield (maleït el dia que van decidir traduïr-la com Monstruoso) és interessant. Tot va començar el juliol del 2007 en forma de teaser trailer a l'estrena de la pel·lícula Transformers. Aquest teaser no mostrava cap nom de pel·lícula, només el nom del productor J. J. Abrams i una data d'estrena: 18 de gener del 2008. Ràpidament es va començar a especular què podria ser aquell nou projecte del creador de Perdidos i Alias. Es va arribar a dir que 01-18-08 (com es coneixia el film llavors) era una extensió de Lost, amb pistes per desxifrar el misteri de l'illa, etc. La premsa i moltes webs i blogs comentaven si es tractava d'una nova versió de Godzilla o Voltron. Després va aparèixer el tema de Slusho: Una marca fictícia de refresc japonès que apareixia en projectes de J. J. Abrams (i curiosament a un parell de capítols de Heroes). Totes aquestes connexions van fer moure la maquinària d'internet, i el hype va augmentar de manera considerable. Aquesta marca Slusho està lligada a Tagruato, una mena de petrolera o perforadora que més tard apareixia en un vídeo fictici d'un telenotícies on es veia una plataforma petrolera enmig del mar atacada per alguna cosa.
A pocs mesos de l'estrena, va aparèixer el tràiler oficial, que no ensenyava gaire més però ja donava nom al film: Cloverfield. Van anar apareixent algunes fotos i dibuixos del monstre a mode d'spoiler, i ja només quedava esperar el dia de l'estrena.
M'hagués agradat anar a veure Monstruoso el dia de l'estrena a Espanya (1 de febrer) però havia quedat per veure Lost 4x01 (on Hurley està comprant Slusho en el vídeo on veu...), i durant el cap de setmana estava fora de Carnaval. Total que vaig aprofitar per anar-hi ahir dimarts, amb les entrades gratis que regalen BBVA per gastar diners amb les seves tarjetes Blue. I quina sort que no hagués de pagar per veure la peli!
Tranquils, no hi ha spoilers.
Però si n'hi hagués m'ho agrairíeu, perquè realment no cal anar a veure tal cosa al cinema. No és que no sigui espectacular, però més que una pel·lícula em sembla un experiment-experiència audiovisual com [REC]. Serà que està rodat amb càmera en mà (un gran error que potser volia fer la peli més realista però genera molt poca credibilitat).
També és destacable la poca veracitat del film (i no em refereixo al monstre): Un videoaficionat que es queda gravant com ataquen als seus amics, i en canvi fuig quan pot tenir un pla general sense cap risc de la criatura? Una gravació en una tarja SD, però que fa els salts típics d'una cinta? Per qui ens prenen?
Trobo que per haver tingut una campanya viral tan ben elaborada, veure el producte final és una autèntica decepció. Espero que no passi el mateix amb The Dark Knight, perquè està tenint un magnífic màrqueting que no vull que sigui per encobrir un mal producte com és Monstruoso.
Veredicte: Encara que sigueu fans de Lost o de J.J. Abrams, no cal veure-la. És un fim totalment prescindible que no passarà a la història (del cinema, clar, potser sí que passarà a la història de la publicitat), compte, és la meva humil opinió, tothom és lliure d'anar-la a veure. Amb Mision Imposible 3 (que a mi personalment am va agradar) i aquesta, ja van dos patacades d'Abrams al cinema. Què tal serà Star Trek ?
Estàs d'acord amb el que dic? Opines tot el contrari? Fes-m'ho saber! Deixa un comentari!
A pocs mesos de l'estrena, va aparèixer el tràiler oficial, que no ensenyava gaire més però ja donava nom al film: Cloverfield. Van anar apareixent algunes fotos i dibuixos del monstre a mode d'spoiler, i ja només quedava esperar el dia de l'estrena.
M'hagués agradat anar a veure Monstruoso el dia de l'estrena a Espanya (1 de febrer) però havia quedat per veure Lost 4x01 (on Hurley està comprant Slusho en el vídeo on veu...), i durant el cap de setmana estava fora de Carnaval. Total que vaig aprofitar per anar-hi ahir dimarts, amb les entrades gratis que regalen BBVA per gastar diners amb les seves tarjetes Blue. I quina sort que no hagués de pagar per veure la peli!
Tranquils, no hi ha spoilers.
Però si n'hi hagués m'ho agrairíeu, perquè realment no cal anar a veure tal cosa al cinema. No és que no sigui espectacular, però més que una pel·lícula em sembla un experiment-experiència audiovisual com [REC]. Serà que està rodat amb càmera en mà (un gran error que potser volia fer la peli més realista però genera molt poca credibilitat).
També és destacable la poca veracitat del film (i no em refereixo al monstre): Un videoaficionat que es queda gravant com ataquen als seus amics, i en canvi fuig quan pot tenir un pla general sense cap risc de la criatura? Una gravació en una tarja SD, però que fa els salts típics d'una cinta? Per qui ens prenen?
Trobo que per haver tingut una campanya viral tan ben elaborada, veure el producte final és una autèntica decepció. Espero que no passi el mateix amb The Dark Knight, perquè està tenint un magnífic màrqueting que no vull que sigui per encobrir un mal producte com és Monstruoso.
Veredicte: Encara que sigueu fans de Lost o de J.J. Abrams, no cal veure-la. És un fim totalment prescindible que no passarà a la història (del cinema, clar, potser sí que passarà a la història de la publicitat), compte, és la meva humil opinió, tothom és lliure d'anar-la a veure. Amb Mision Imposible 3 (que a mi personalment am va agradar) i aquesta, ja van dos patacades d'Abrams al cinema. Què tal serà Star Trek ?
Estàs d'acord amb el que dic? Opines tot el contrari? Fes-m'ho saber! Deixa un comentari!
26 de gen. 2008
Juno
Ahir vaig tenir l'oportunitat (gràcies a MTV.es) d'assistir a la preestrena de la pel·lícula Juno. Havia sentit a parlar més aviat poc, però al saber que està nominada a alguns premis Oscar com: Millor pel·lícula, millor direcció, millor actriu principal i millor guió original em van venir ganes de veure-la.
El poster espanyol...no em convenç, sembla d'una peli molt comercial. I és poc original. (a més, això d'etiquetar els personatges, no deixa de ser un spoiler)Juno és una d'aquelles pel·lícules sense grans pretensions, plena de detalls visuals i de guió que ens atrapen i ens mantenen amb un somriure constant durant bona part de la seva duració. Amb uns actors interpretant molt bé uns personatges molt originals, i una banda sonora d'aquelles ben cuidades,amb moltes cançons de grups més o menys coneguts, Juno pot aspirar tranquilament a alguns dels premis de l'Acadèmia. Però no li cal guanyar premis, si la veieu ho entendreu, és un petit film, bonic, tendre, i en ocasions dur, amb una protagonista de 16 anys força peculiar que ens fa veure un costat cruel del que és el motiu principal de la pel·lícula: el seu embaràs.
En alguns moments em va recordar Garden State (Algo en común), però sense arribar a ser tan nyonya, o Alta Fidelidad (més que res per la tria musical de la banda sonora, i l'afició musical d'alguns protagonistes). A la Di li va agradar i no es va adormir, justificant que era una peli de les que li agraden i no de les que trio jo, que no li agraden i s'acaba adormint.
Aquest és sens dubte el millor i el més original.Per cert, que abans de la pel·li van passar el trailer de Jumper (la nova de Hayden Christiansen, l'Anakin Skywalker adult, que feia temps que no s'el veia). Una peli sobre un noi que es pot teletransportar, y hasta aquí puedo leer, que ja em van fotre prou veient un trailer que no pot tenir més spoilers. S'estrena aquí el proper 15 de febrer. Aquesta Jumper l'apunto a la llista per veure, juntament amb Sweeney Todd i Cloverfield.
21 de gen. 2008
Los Crímenes de Oxford
Divendres, després d'una dura setmana d'entregues de treballs, feina, algun examen, tocava relaxar-se una mica. Aprofitant uns tickets que tenia la Di vam decidir anar al cine a veure Los Crímenes de Oxford. Abans però vam anar a fer algunes compres pel pis. Vam anar a la Plataforma de la Construcció a buscar cable elèctric (en total més d'un kilòmetre!) que servirà per fer tota la instal·lació elèctrica de casa. També vam aprofitar per triar i emportar-nos les aixetes dels banys, la de la cuina, el frontal de la dutxa, i el telèfon de la dutxa del bany gran. No és que hi hagués gaire varietat, però el preu estava bé i, per no portar cap idea clara, no vam trigar gaire estona a decidir-nos.
Al cinema, temia adormir-me, només havia dormit 3 hores, i estava força cansat de la feina, i mentalment de fer tants treballs a correcuita. Per sort, no sé si gràcies a la Coca-Cola del sopar vaig aguantar despert tota la pel·lícula. Los Crímenes de Oxford no és una peli que esperes amb moltes ganes, de fet fins que no la van promocionar per aquí, no n'havia sentit a parlar. Però al veure de què anava, i els actors que la interpretàven, em va fer gràcia veure-la al cinema. Abans de començar la peli van passar el tràiler de Sweeney Todd, i per sort vaig comprovar que durant les cançons hi haurà subtítols en espanyol.
Los Crímenes de Oxford està prou bé. És d'aquelles pelis de misteri on es planteja un crim, i l'espectador pot pensar quin personatge l'ha comès. Fins i tot, apareix el joc de Cluedo a la pel·lícula! Els actors, sobretot Elijah Wood i John Hurt són del millor del film. La peli es podria dir que té un punt de frikisme, amb tot el rollo de la lògica, i el tema filosòfic. De fet hi ha una escena on es reuneixen tot un grup d'experts que tenen unes pintes de frikazos força autèntics. Potser la peli arriba a perdre una mica el ritme en algun moment, però no per això deixa de ser interessant en tot moment.

Si la veieu, no deixeu de comentar-la aquí!
Al cinema, temia adormir-me, només havia dormit 3 hores, i estava força cansat de la feina, i mentalment de fer tants treballs a correcuita. Per sort, no sé si gràcies a la Coca-Cola del sopar vaig aguantar despert tota la pel·lícula. Los Crímenes de Oxford no és una peli que esperes amb moltes ganes, de fet fins que no la van promocionar per aquí, no n'havia sentit a parlar. Però al veure de què anava, i els actors que la interpretàven, em va fer gràcia veure-la al cinema. Abans de començar la peli van passar el tràiler de Sweeney Todd, i per sort vaig comprovar que durant les cançons hi haurà subtítols en espanyol.
Los Crímenes de Oxford està prou bé. És d'aquelles pelis de misteri on es planteja un crim, i l'espectador pot pensar quin personatge l'ha comès. Fins i tot, apareix el joc de Cluedo a la pel·lícula! Els actors, sobretot Elijah Wood i John Hurt són del millor del film. La peli es podria dir que té un punt de frikisme, amb tot el rollo de la lògica, i el tema filosòfic. De fet hi ha una escena on es reuneixen tot un grup d'experts que tenen unes pintes de frikazos força autèntics. Potser la peli arriba a perdre una mica el ritme en algun moment, però no per això deixa de ser interessant en tot moment.
Si esteu dubtant entre si val o no val la pena anar-la a veure, jo crec que s'ho val. No és la pel·lícula de l'any, però és entretinguda, i si aneu al cine contribuireu a ajudar al cinema espanyol, que falta li fa. A part d'això, tampoc hi ha gran cosa aquests dies a les cartelleres. Per cert, vull destacar la banda sonora de la pel·lícula, que t'introdueix i ambienta d'una manera que feia temps que no experimentava al cinema.

Si la veieu, no deixeu de comentar-la aquí!
9 de gen. 2008
American Gangster
L'única pel·lícula que he vist al cinema durant aquestes vacances ha estat American Gangster. Al principi anàvema veure Soy Leyenda, però vaig llegir algunes crítiques que la deixaven malament, avorrida i curta. Sense dubte va ser una decisió encertada. American Gangster està dirigida per Ridley Scott i protagonitzada per Denzel Washington i Russell Crowe. Explica la història de Frank Lucas, un crack de la màfia de New York durant la dècada dels 70. Per ser un film basat en fets reals, trobo que està molt ben 'adaptat', i atrau des del primer moment. No arriba a avorri durant els seus 157 minuts (poca broma!) Reconec que sento certa debilitat pel Denzel, però en canvi em cau fatal el Crowe.

No seré dels flipats que diuen que hi ha un duel interpretatiu entre els dos protagonistes, perquè no el veig per enlloc. Simplement són dos actors enfrontats pel paper, però crec que no és comparable,i més si veiem que tenen ben poques escenes junts.
Crec que la pel·lícula no passarà a la història, però sent com són els americans, no m'extranyaria que acabés guanyant alguns Oscars. Alguns l'han comparada amb El Padrino, o Scarface, però crec que no està a l'altura. És simplement una bona pel·lícula de màfia-poli.

La veritat és que veient la cartellera, no em ve de gust anar al cine, ja no tinc aquella il·lusió de devorar tota mena de pel·lícules. M'estaré tornant selectiu, o és que el preu del cinema és tan car que sap greu arriscar-se a veure una possible mala peli? Sort que aviat arribaran estrenes esperades com Cloverfield o Sweeney Todd...

No seré dels flipats que diuen que hi ha un duel interpretatiu entre els dos protagonistes, perquè no el veig per enlloc. Simplement són dos actors enfrontats pel paper, però crec que no és comparable,i més si veiem que tenen ben poques escenes junts.
Crec que la pel·lícula no passarà a la història, però sent com són els americans, no m'extranyaria que acabés guanyant alguns Oscars. Alguns l'han comparada amb El Padrino, o Scarface, però crec que no està a l'altura. És simplement una bona pel·lícula de màfia-poli.

La veritat és que veient la cartellera, no em ve de gust anar al cine, ja no tinc aquella il·lusió de devorar tota mena de pel·lícules. M'estaré tornant selectiu, o és que el preu del cinema és tan car que sap greu arriscar-se a veure una possible mala peli? Sort que aviat arribaran estrenes esperades com Cloverfield o Sweeney Todd...
14 de des. 2007
Un nou poster de The Dark Knight
La setmana passada ja vam poder veure un nou teaser poster de la continuació de Batman Begins. Ara ha aparegut un 'poster internacional'.
Jutjeu vosaltres mateixos. a mi m'agrada perquè no és el típic Batman contemplant Gotham des de dalt d'un edifici, ara ho fa des de l'interior, i la veritat és que queda molt bé. M'agrada. Però no supera l'anterior.

Jutjeu vosaltres mateixos. a mi m'agrada perquè no és el típic Batman contemplant Gotham des de dalt d'un edifici, ara ho fa des de l'interior, i la veritat és que queda molt bé. M'agrada. Però no supera l'anterior.

6 de des. 2007
Teaser poster de The Dark Knight
Cada vegada queda menys per l'estrena (prevista pel 13 d'agost del 2008) de The Dark Knight. La continuació de Batman Begins. La campanya viral de promoció està sent força espectacular, i pel que he llegit, encara no ho hem vist tot...Aquest cartell m'encanta, ja tinc ganes de veure al malparit d'en Joker fent de les seves.
Jordi, aquest t'el dedico a tu! ;-)
29 de nov. 2007
Setmana de terror
No, aquest títol no significa que aquest blog dediqui una setmana a alguna mena de festival de cinema de terror o similar. Sinó per les últimes experiències cinematogràfiques i videojoguils que he tingut, que han estat d'autèntica por.
Dissabte per fi vaig poder veure El Orfanato. Vam dubtar entre [REC] i aquesta, i finalment, per portar més temps en cartell (i què coi, que li tenia més ganes) vam veure El Orfanato. Una molt bona pel·lícula, em va agradar força. No em va avorrir en cap moment, al contrari, la tensió i l'emoció va in crescendo. No és que m'agradi especialment la Belén Rueda, però crec que actua prou bé. La que s'ho guanya és la Montserrat Carulla, i la seva inquietant caracterització (i sobretot la seva última aparició).
Tot i el bombo que se li ha donat, la peli no decep, i té situacions de molta tensió. No hi falten els ensurts típics, i la banda sonora de por. Em penso que em va agradar més que Los Otros, tot i que no les vull comparar perquè no crec que es pugui fer. Només comparteixen alguns elements (molt típics de les pel·lícules d'aquest gènere), així que no cal anar buscant similituds.
La resta del cap de setmana em va deixar el temps just per provar un joc nou per la PSP. Una nova entrega de la saga Silent Hill, aquesta vegada amb el títol Silent Hill: Origins. Seguint amb l'estil de suspens i terror que ja caracteritza la nissaga des dels seus inicis a la PlayStation. El joc té un aspecte visual molt cuidat, per fer encara més inquietant, s'ha dotat d'un moviment de càmera molt cinematogràfic, i les interferències en la imatge i els sons enriqueixen l'experiència (abans de començar a jugar s'aconsella jugar en un lloc a les fosques i amb els auriculars, pel tema del so envoltant). Tot això recorda força a l'aspecte d'un joc que tinc a mitges, el Manhunt 2: Tota una experiència videojoguil també.
La guinda a aquests dies de terror ha estat altra cop al cinema. Una autèntica allau de terror que, després d'haver llegit diverses crítiques molt positives, i escoltar comentaris de companys que han passat por veient-la, no podia deixar escapar. [REC] és una pel·lícula plantejada com un documental d'aquests en directe, on la reportera es fica dins l'acció i s'intenta gravar tot el que passa. La gràcia de la peli és veure els bombers de Barcelona, i les familiars escales dels edificis antics de l'Eixample. Com em va dir un amic: a partir d'ara no em miraré amb els mateixos ulls un pis de l'Eixample. Si voleu passar una bona mala estona, endur-vos uns quants ensurts i córrer el risc de tenir algun malson, no deixeu escapar aquesta peli. Com a experiència val molt la pena, però com a pel·lícula està molt millor El Orfanato.
Dissabte per fi vaig poder veure El Orfanato. Vam dubtar entre [REC] i aquesta, i finalment, per portar més temps en cartell (i què coi, que li tenia més ganes) vam veure El Orfanato. Una molt bona pel·lícula, em va agradar força. No em va avorrir en cap moment, al contrari, la tensió i l'emoció va in crescendo. No és que m'agradi especialment la Belén Rueda, però crec que actua prou bé. La que s'ho guanya és la Montserrat Carulla, i la seva inquietant caracterització (i sobretot la seva última aparició).
Tot i el bombo que se li ha donat, la peli no decep, i té situacions de molta tensió. No hi falten els ensurts típics, i la banda sonora de por. Em penso que em va agradar més que Los Otros, tot i que no les vull comparar perquè no crec que es pugui fer. Només comparteixen alguns elements (molt típics de les pel·lícules d'aquest gènere), així que no cal anar buscant similituds.
La resta del cap de setmana em va deixar el temps just per provar un joc nou per la PSP. Una nova entrega de la saga Silent Hill, aquesta vegada amb el títol Silent Hill: Origins. Seguint amb l'estil de suspens i terror que ja caracteritza la nissaga des dels seus inicis a la PlayStation. El joc té un aspecte visual molt cuidat, per fer encara més inquietant, s'ha dotat d'un moviment de càmera molt cinematogràfic, i les interferències en la imatge i els sons enriqueixen l'experiència (abans de començar a jugar s'aconsella jugar en un lloc a les fosques i amb els auriculars, pel tema del so envoltant). Tot això recorda força a l'aspecte d'un joc que tinc a mitges, el Manhunt 2: Tota una experiència videojoguil també.
La guinda a aquests dies de terror ha estat altra cop al cinema. Una autèntica allau de terror que, després d'haver llegit diverses crítiques molt positives, i escoltar comentaris de companys que han passat por veient-la, no podia deixar escapar. [REC] és una pel·lícula plantejada com un documental d'aquests en directe, on la reportera es fica dins l'acció i s'intenta gravar tot el que passa. La gràcia de la peli és veure els bombers de Barcelona, i les familiars escales dels edificis antics de l'Eixample. Com em va dir un amic: a partir d'ara no em miraré amb els mateixos ulls un pis de l'Eixample. Si voleu passar una bona mala estona, endur-vos uns quants ensurts i córrer el risc de tenir algun malson, no deixeu escapar aquesta peli. Com a experiència val molt la pena, però com a pel·lícula està molt millor El Orfanato.
7 d’oct. 2007
4.54
A hores d'ara es deu estar estrenant en primícia el nou curtmetratge del meu amic Joan. El motiu de la projecció és l'entrega de Premis Mediavall de Creació de Continguts Multimèdia, en els quals va guanyar l'any passat el primer premi pel curt "Per primer cop".
Aquest nou curt es titula 4.54 i personalment el trobo molt original i crec que podria guanyar el certàmen. El Joan ha creat un blog dedicat al curt, on el podeu descarregar en diversos formats, i escoltar la seva banda sonora. No dubteu a donar-li un cop d'ull! Segur que us agradarà!
ACTUALITZAT: El curt ha resultat guanyador del primer premi! Enhorabona al Joan i la Carla!
Aquest nou curt es titula 4.54 i personalment el trobo molt original i crec que podria guanyar el certàmen. El Joan ha creat un blog dedicat al curt, on el podeu descarregar en diversos formats, i escoltar la seva banda sonora. No dubteu a donar-li un cop d'ull! Segur que us agradarà!
ACTUALITZAT: El curt ha resultat guanyador del primer premi! Enhorabona al Joan i la Carla!
4 d’oct. 2007
Burton i Depp, altra cop foscos
Tim Burton torna a dirigir a Johnny Depp i Helena Bonham Carter en una pel·lícula basada en el personatge Sweeney Todd, el diabòlic barber de Fleet Street. La història d'un sanguinari barber que talla alguna cosa més que els cabells a les seves víctimes.
Ja era hora que Tim Burton tornés al costat fosc, als personatges misteriosos i a l'ambientació gòtica i atretzada.
La web oficial encara no té gaire contingut, només la petita dada que la peli arribarà al Nadal (aquí o allà? si és allà, aquí quan arribarà? Ja us ho dic jo: el 8 de febrer de 2008 -oh! 2 dies després de la tornada de...-).

De moment, el cartell promocional de la pel·lícula ja s'ha convertit en un futur substituit del meu gran poster de Sleepy Hollow que fa anys que tinc penjat a l'habitació.
Ja tinc ganes de veure en acció a aquest trio, que ja haviem pogut veure a Corpse Bride -La Novia Cadáver- i Charlie and the chocolate factory).
Ja era hora que Tim Burton tornés al costat fosc, als personatges misteriosos i a l'ambientació gòtica i atretzada.
La web oficial encara no té gaire contingut, només la petita dada que la peli arribarà al Nadal (aquí o allà? si és allà, aquí quan arribarà? Ja us ho dic jo: el 8 de febrer de 2008 -oh! 2 dies després de la tornada de...-).

De moment, el cartell promocional de la pel·lícula ja s'ha convertit en un futur substituit del meu gran poster de Sleepy Hollow que fa anys que tinc penjat a l'habitació.
Ja tinc ganes de veure en acció a aquest trio, que ja haviem pogut veure a Corpse Bride -La Novia Cadáver- i Charlie and the chocolate factory).
30 de jul. 2007
Febre Simpsons
Ahir, després d'un llarg i dur (de feina) cap de setmana, vaig anar a veure la pel·lícula dels Simpsons. No em va decebre pas, vaig riure força i crec que val la pena. Ara, no deixa de ser un capítol llarg. Una aventura tancada que per la magnitud de la tradègia ha pogut esdevenir un episodi amb la duració d'una pel·li. No es fa aburrida ni pesada en cap moment. Si us agraden els Simpson gaudireu molt.

Sent Simpson per un moment...

Sent Simpson per un moment...
A la web oficial de la pel·lícula us podeu crear el vostre propi personatge Simpson...El meu m'ha quedat així:


13 de jul. 2007
Voldemort es posa les piles
Ahir vaig anar a l'estrena de Harry Potter y la Orden del Fénix. La cinquena pel·lícula de la saga, que des de la tercera entrega m'està agradant força. He de dir que el millor de la saga Potter és veure l'evolució 'fosca' que pateix cada pel·lícula. Si a la primera, en Harry era un mocós que ara s'està fent gran i tot just comença a entrar al món adult, trobo que està molt acertat que les pelis avancin cap a un estil més obscur, més 'de por'. Això em fa pensar en la ràbia que em fa que la gent es pensi que és una pel·lícula per a nens. No! Que el protagonista sigui un nen i faci màgia no vol dir que sigui una pel·lícula dirigida als nens! I els Simpsons són dibuixos i NO són per nens!
Aquesta cinquena part de la saga tenia el llistó força alt després de Harry Potter i el Caliz de Fuego, on apareixia Voldemort per primera vegada. Només he llegit la primera novel·la, i pel que he sentit, el llibre més llarg és el cinquè, i la cinquena peli és la més curta. No s'entén. El plantejament d'aquesta Orden del Fénix és el retorn de Voldemort. Com si de Sauron es tractés, Voldemort se suposa que va reclutant personatges i criatures per tornar amb més força. I els bons, han de fer front reunint-se, però per diversos motius els costa bastant. No vull explicar res més de l'argument. Només dir que m'esperava més acció i menys sentimentalisme i moral. Visualment està molt ben feta. Falla una mica en el doblatge, les veus no acaben de ser convincents. I sembla que es vulguin explicar moltes coses per al final acabar amb un no res. És destacable el combat final, i sobretat és genial el paper d'Helena Bonham Carter, que li queda fet a mida, genial personatge el de Bellatrix Lestrange, que espero que tingui més protagonisme a la propera entrega.
Des d'aquí vull criticar a l'Imax-Port Vell, o qui sigui responsable que la versió amb els últims 20 minuts en 3D no hagi arribat a Barcelona però sí a Oviedo i Màlaga. I ja posats, vull expressar el meu immens incomformisme amb ServiCaixa. Resulta que per 'problemes tècnics' al terminal on vaig intentar retirar les entrades no es van imprimir, i quan ho vaig poder fer en un terminal que sí funcionava només em va imprimir 3 de les 4 entrades que havia comprat. Per sort, la gent de guixetes del cinema va poder solucionar el problema en un instant. Senyors de ServiCaixa, poseu-vos les piles!!
Aquesta cinquena part de la saga tenia el llistó força alt després de Harry Potter i el Caliz de Fuego, on apareixia Voldemort per primera vegada. Només he llegit la primera novel·la, i pel que he sentit, el llibre més llarg és el cinquè, i la cinquena peli és la més curta. No s'entén. El plantejament d'aquesta Orden del Fénix és el retorn de Voldemort. Com si de Sauron es tractés, Voldemort se suposa que va reclutant personatges i criatures per tornar amb més força. I els bons, han de fer front reunint-se, però per diversos motius els costa bastant. No vull explicar res més de l'argument. Només dir que m'esperava més acció i menys sentimentalisme i moral. Visualment està molt ben feta. Falla una mica en el doblatge, les veus no acaben de ser convincents. I sembla que es vulguin explicar moltes coses per al final acabar amb un no res. És destacable el combat final, i sobretat és genial el paper d'Helena Bonham Carter, que li queda fet a mida, genial personatge el de Bellatrix Lestrange, que espero que tingui més protagonisme a la propera entrega.
Des d'aquí vull criticar a l'Imax-Port Vell, o qui sigui responsable que la versió amb els últims 20 minuts en 3D no hagi arribat a Barcelona però sí a Oviedo i Màlaga. I ja posats, vull expressar el meu immens incomformisme amb ServiCaixa. Resulta que per 'problemes tècnics' al terminal on vaig intentar retirar les entrades no es van imprimir, i quan ho vaig poder fer en un terminal que sí funcionava només em va imprimir 3 de les 4 entrades que havia comprat. Per sort, la gent de guixetes del cinema va poder solucionar el problema en un instant. Senyors de ServiCaixa, poseu-vos les piles!!
3 de maig 2007
Vaig d'estrena!

Aquest divendres tinc una cita al cinema amb Spider-man. Fa mesos que espero la tercera part d'aquesta saga. Crec que juntament amb Superman i Batman, és el còmic millor adaptat al cinema. M'agraden les X-Men, però els falta alguna cosa. Fantastic 4, fluixeta, però espero que millori. Daredevil, Elektra i les demés, molt fluixes.
De Spider-man 3 ja vaig veure el primer tràiler, i sense voler he anat veient imatges força reveladors. Em molesta una mica, perquè aquest fet elimina el factor sorpresa del primer visionat de la pel·lícula, però també es veu compensat perquè em manté il·lusionat durant els mesos previs a l'estrena.
Espero que Peter Parker estigui a l'altura i tingui tants problemes com sempre!
De Spider-man 3 ja vaig veure el primer tràiler, i sense voler he anat veient imatges força reveladors. Em molesta una mica, perquè aquest fet elimina el factor sorpresa del primer visionat de la pel·lícula, però també es veu compensat perquè em manté il·lusionat durant els mesos previs a l'estrena.
Espero que Peter Parker estigui a l'altura i tingui tants problemes com sempre!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)











