La pel·lícula de la qual tothom parla i s'espera com a una de les favorites pels premis Oscar està començant a resultar sobrevalorada. Està molt bé la idea d'explicar la dura vida d'un noi a través de les preguntes que li van fent en un concurs com el 50x15. Però la cosa se'n va de carril quan descobrim el veritable motiu pel qual el noi és allà.
Dijous passat vaig veure l'esperada Slumdog Millionaire, de franc, gràcies a les preestrenes Verdi (en versió original subtitulada, és clar) de l'ETC de la UAB. Havia escoltat i llegit bones paraules sobre aquesta pel·lícula amb olor de curri però de factura anglesa. I la cosa al començament prometia.
He de dir que feia dies que anava escoltant el disc de la banda sonora, no sé exactament si composada o escollida per un tal A.R. Rahman. Una gran banda sonora, que em sembla genialment triada per cada moment i escena en què acompanya a la pel·lícula. Especialment la pista que obre el disc: O...Saya, també Paper Planes cantada per M.I.A., i una accelerada i electrònica Millionaire. I la més fluixeta Jai Ho, però que acompanya uns molt bons títols de crèdit finals.
Buscant per Spotify he trobat un recopilatori dels 25 millors temes d'A.R. Rahman, del qual em quedo amb el tema Fanna de la pel·lícula titulada Yuva.
Aqui en teniu el vídeo en l'escena de la pel·lícula on sona.
Demà 6 de març hi ha prevista una manifestació a la Plaça Universitat a les 12 h. També s'ha declarat una vaga d'estudiants i professors per protestar en contra del Pla de Bolonya. El tema és important, i més després dels fets ocorreguts ahir a la tarda a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB, on el rector de la universitat va fer avisar als Mossos d'Esquadra per fer fora als estudiants que s'havien tancat pacíficament per protestar per la precarietat de la UAB i la privatització a la universitat.
Hi ha coses d'aquelles que algun dia ens agradaria fer, com petits somnis que ens omplirien de satisfacció si els veiéssin acomplerts. Avui ha estat un dia en que he disfrutat i m'he sentit molt satisfet d'haver vist realitzat, sense gaire esforç, un d'aquests somnis.
Dins el programa de l'Artefacte 08, i enmarcat dins l'Any de la Computació de la UAB, on el col·lectiu Electrotech.no? ha organitzat un seguit d'activitats relacionades amb la música electrònica i l'art, hi havia preparada per avui una conferència per part del Grup de Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra presentant el (o la?) reactable.
Des de la primera vegada que vaig sentir a parlar del reacTable, quan va aparèixer la notícia de que Björk comptava amb aquest instrument durant la seva última gira, vaig sentir-me molt atret. És fàcil, una interfície tàctil, amb llums de colors i per crear música electrònica de forma intuïtiva entra pels ulls. Més tard van arrbar les campanades a TV3, on el Guillamino va posar-hi la música amb l'equip del reactable. I per si fos poc, el mes passat va rebre el premi al projecte més innovador al MIDEM. Havent vist molts vídeos sobre el reactabla, vaig arribar a tenir el petit somni de tocar-lo algun dia. Simplement provar-lo, i veure com respon i què se sent...
Fa unes setmanes vaig veure per la facultat algun programa de l'Artefacte08 on s'anunciava la conferència del reactable. Vaig pensar que seria interessant veure-ho, era la millor oportunitat que se m'havia presentat per veure'l en viu. Em vaig anotar la data al meu calendar de Google i avui, aprofitant que hem plegat abans de l'assignatura de LabTV (es diu Laboratori de Produccions Televisives, però el professor la va anomenar LabTV i mola més) he anat a l'edifici d'esudiants de la UAB per assistir a la conferència.
Al vestíbul de la Sala de Teatre, mentre el públic esperava per entrar, es podia experimentar amb una mostra d’alguns instruments de producció musical com mostrejadors (samplers), vocodificadors, seqüenciadors, sintetitzadors, etc.
Un cop dins la sala i després d'una explicació en què m'ha quedat bastant clar el funcionament del reactable.
Esperant l'inici de la conferència...
El funcionament el teniu més detallat a la seva pàgina web, o sigui que tampoc m'estendré gaire: El reactable es compon d'una càmera de vídeo, un projector de vídeo, i un ordinador. Dins l'ordinador tenim emmagatzemat tots els sons, loops, moduladors, filtres i demés. El que fa el reactable, és enviar els senyals de la taula cap a l'ordinador perquè aquest ho interpreti i emeti els sons corresponents. Com? Cada peça té una mena de dibuix, aquest dibuix representa un número i un vector, el qual és captat per la càmera de vídeo i enviat a l'ordinador i interpretat. La posició, el moviment i la rotació de la peça també són captats per la càmera, i interpretats com altres paràmetres com la freqüència, l'amplitud, o el tempo. La funció del projector és enviar imatge cap a la taula per a que es vegin les ones i senyals que provoquen cada peça, així com mostrar els indicadors de volum i números. Apart de les peces, la càmera també detecta els dits, de manera que es pot ajustar el volum, i enviar altres tipus de senyal. El que fa l'ordinador és interpretar tots els senyals rebuts per la càmera i traduïr-los dins un software musical.
Aquí teniu l'explicació:
Amb tantes peces és difícil distigir què fa cada una.
En Dani Gallardo ha fet una demostració de les possibilitats de l'aparell. I més tard, per sorpresa meva, ens ha convidat a baixar a l'escenari a provar l'instrument!
La veritat és que tocar el reacTable és una cosa extranya. No havia vist mai una manera tan fàcil de fer música. Ok, alguns diran que la música ja està feta i l'únic que es fa és donar-li efectes i tocar paràmetres. M'és igual, diré que mai havia estat tan fàcil generar sons i que sonin bé podent-ho fer d'una manera intuitiva. Em sento privilegiat per haver fet realitat aquest petit somni que era arribar a tocar el reacTable. Crec que ara perseguiré un nou somni, que serà fabricar-me un reacTable.
Per fi! Avui he fet l'últim examen que em quedava. Crec que m'ha anat bé. Demà ho sabré. Després d'unes quantes setmanes estressat ja puc descansar una mica. Però tampoc massa, al setembre hauré de recuperar dues assignatures. He acabat examens força tard, l'any passat va ser més aviat. Però bé, ara el que compta és que em puc dedicar més estona a altres coses que tinc pendents, com aquest blog per exemple.
En una sala d'estudi amb aquestes finestres he passat les últimes hores del curs a la UAB...
