Ja vaig comentar que divendres passat vaig acabar examens, i ara mateix estic de vacances. Bé, currant algun dia, però això de no haver de pensar en la uni...són autèntiques vacances. El cas és que per donar la benvinguda a les vacances, i premiar-me d'alguna manera per com m'ha anat el curs, m'he comprat el Guitar Hero: Aerosmith per la PS2. Vaig veure que el pack d'edició limitada amb dues guitarres es posava a la venda a finals del mes passat, i vaig convèncer a l'Amonra, el qual estrena blog sobre fotos i més, per comprar-nos-el a mitges.
Havia provat el primer Guitar Hero algun dia al Fnac quan va sortir, i també vaig provar el genial emulador per a pc/mac/linux Frets On Fire (amb la seva corresponent escena de fans, i centenars de cançons conegudes per baixar i tocar amb el teclat girat).
Aquest Guitar Hero: Aerosmith és similar a la resta de jocs. El funcionament és exactament el mateix, tocar les notes en el moment precís, fent sonar correctament la cançó, i fent punts. M'encanta la idea de la palanqueta per distorsionar notes llargues, i també el moviment vertical que s'ha de fer amb la guitarra per activar el multiplicador de punts. El joc, entre els seus nivells mostra alguns videos d'entrevistes amb els components d'Aerosmith, des dels seus inicis, fins als seu reconegut èxit internacional i l'entrada al Rock & Roll Hall Of Fame.
És una llàstima que faltin alguns temazos del grup com Crazy, Crying, o I Don't Want To Miss A Thing o Dude (Looks Like a Lady). Però està bé que no s'hagin oblidat de Dream On, Sweet Emotion, o Walk This Way (amb Run DMC).
La curva de dificultat del joc és molt correcta. Els primers temes són fàcils i de mica en mica es va complicant la cosa. És molt gratificant aconseguir fer bé alguns solos, i de pas flipar-se amb una mica de moviment guitarrero. La modalitat de dos jugadors és interessant, podem competir un contra l'altre amb igual o diferent nivell de dificultat, o cooperar tocant un la guitarra i l'altre el baix, o també competir en el mode guerra, on les cadenes de notes ben tocades ens donen atacs per putejar i fer perdre al contrincant.
Ara només falta anar agafant pràctica, i provar altres edicions de Guitar Hero. De moment, aquesta nit ja tindrem una bona ració de heavy amb el concert de Silent Scream. No hi pot faltar ningú!
Havia provat el primer Guitar Hero algun dia al Fnac quan va sortir, i també vaig provar el genial emulador per a pc/mac/linux Frets On Fire (amb la seva corresponent escena de fans, i centenars de cançons conegudes per baixar i tocar amb el teclat girat).
Aquest Guitar Hero: Aerosmith és similar a la resta de jocs. El funcionament és exactament el mateix, tocar les notes en el moment precís, fent sonar correctament la cançó, i fent punts. M'encanta la idea de la palanqueta per distorsionar notes llargues, i també el moviment vertical que s'ha de fer amb la guitarra per activar el multiplicador de punts. El joc, entre els seus nivells mostra alguns videos d'entrevistes amb els components d'Aerosmith, des dels seus inicis, fins als seu reconegut èxit internacional i l'entrada al Rock & Roll Hall Of Fame.
És una llàstima que faltin alguns temazos del grup com Crazy, Crying, o I Don't Want To Miss A Thing o Dude (Looks Like a Lady). Però està bé que no s'hagin oblidat de Dream On, Sweet Emotion, o Walk This Way (amb Run DMC).
La curva de dificultat del joc és molt correcta. Els primers temes són fàcils i de mica en mica es va complicant la cosa. És molt gratificant aconseguir fer bé alguns solos, i de pas flipar-se amb una mica de moviment guitarrero. La modalitat de dos jugadors és interessant, podem competir un contra l'altre amb igual o diferent nivell de dificultat, o cooperar tocant un la guitarra i l'altre el baix, o també competir en el mode guerra, on les cadenes de notes ben tocades ens donen atacs per putejar i fer perdre al contrincant.
Ara només falta anar agafant pràctica, i provar altres edicions de Guitar Hero. De moment, aquesta nit ja tindrem una bona ració de heavy amb el concert de Silent Scream. No hi pot faltar ningú!
