Lents de contacte de colors

L'Helena ha escrit un article sobre la moda de les lents de contacte de colors a Corea. M'ha agradat, així que us el deixo enllaçat perquè li feu un cop d'ull i us entrin algunes esgarrifances!

Les Corees en conflicte

No és que no hi hagués conflicte abans, de fet fa més de 50 anys que dura. Però recentment la tensió ha augmentat en els darrers mesos, i especialment des de la setmana passada, quan dimarts hi va haver un atac per part de Corea del Nord.

No és que tingui gaire accés a fonts oficials, però estant a Seül puc notar com es respira la situació o com ho viuen els coreans.

Aquí teniu un article per LaVanguardia.es que vaig escriure el mateix dimarts.

Per tots aquells que es preocupen i pateixen per si entrem en guerra: Poca gent creu que esclati una guerra, no interessa a cap de les dues parts, però sembla que la tensió durarà uns dies. Avui diumenge, precisament comencen unes maniobres militar de l'exèrcit de Corea del Sud en aigües molt properes a la frontera marítima amb Corea del Nord, sembla que la tensió augmenta.

Ja veurem com acabarà. Jo seguiré informant mentre les condicions m'ho permetin!

Colors de tardor - Autumn colors - 단풍

A Corea les estacions de l'any estan molt ben diferenciades. Passada la calor de l'estiu, a principis d'octubre, ja es poden veure com les fulles dels arbres van canviant de color. Els boscos es tenyeixen d'una àmplia gamma de colors càlids i més tard els carrers semblen una catifa feta de fulles grogues, taronjes, vermelles i marrons.

Els parcs i jardins de Seül no són una excepció, i agafar un dia la càmera de fotos i sortir a capturar la bellesa de la naturalesa per mi és una manera de gaudir d'aquesta ciutat.

Aquesta vegada vaig anar prop de la uni. A la zona de Uireung, on hi ha les tombes del rei Gyeongjong i la reina Seonui. Les tombes estan situades en dos monticles separats, situats en un petit turó al voltant del qual hi ha una ruta enmig del bosc i des d'on s'acaben tenint unes bones vistes de la zona nord-est de Seül.

I el millor de tot és que tot i que Uireung és considerat patrimoni de la humanitat, no és una zona turística ni popular, de manera que es pot gaudir d'un passeig tranquil i allunyat de l'estrès de la ciutat.

---

In Korea, seasons of the year are easily noticeable. Once the hot summer ends, when october starts we can start seeing how the tree leaves change their colors. Forests dye into a wide range of warm colors and some days later, the streets look like yellow, orange, red and brown carpet.

Parks and gardens in Seoul are not an exception, and take the camera and go out to capture the beauty of nature for me it's a nice way to enjoy this city.

This time I went near my university. Around Uireung area, where the Royal Tombs of King Gyeongjong and Queen Seonui are located. The tombs are separated in two burial mounds up in a hill, which around it there's a path throught the forest and from where we can climb and have a really nice views from the north-east of Seoul.

The best of all is that even that Uireung is cultural heritage, it's not a tourist or popular zone, so we can enjoy a quiet and nice walk far from the stress of the city.

---

한국에서는 계절 진짜 다르다. 더운여름 끝날때, 10월 시작하면서 아름다운 단풍볼 수 있다. 숲은 많이 색갈 염색하고 다음에 길들에 노란, 등색, 빨간색 하고 갈색 양탄자 처럼 보이다.

서울에서 공원와 마당도같은것이다. 그리고 사진기 가지고 아름다운 자연 찍으러 나가는것 좋은 이도시를 즐겁을 수 있는 방법 이다.

이번때 우리대학교 가까운곳에 갔다. 거기에서 경종와와 선의 왕릉 있다. 무덤들 따로 봉분에서 정상에서 언덕에 있다. 산에서 서울북동쯕 풍경을 볼 수 있다.

사람 많이 없고 유명하지않아서 시끄러운도시에서 거리가 먼 조용한 분위기과 산책 즐거울 수 있다.

Callejeros Viajeros a Seül

Dilluns passat es va emetre el programa del canal Cuatro Callejeros Viajeros dedicat a Seül. L'equip va venir a gravar durant el mes d'octubre, i tot i que em vaig currar una bona ruta ensenyant-los el Bukhansan i un altre dia portant-los al barri de Hongdae a sopar, de bars i al karaoke. El resultat final no em desagrada, però trobo que com en tots aquests tipus de programa, costa reflectir la vida d'una ciutat o país en 50 minuts. I sempre acaben caient en tòpics, i morbo. Si voleu veure més coses i més interessants de Seül, aquí us hi espero!

Viatget a Kyushu, Japó -part III- cap a Busan!

El títol de l'entrada ja no hauria de ser 'viatget a Kyushu', ja que en l'anterior part ja deixàvem enrere el port de Hakat i Japó per arribar en ferri a Busan.

Busan és la segona ciutat més gran de Corea del Sud, amb 3,5 milions d'habitants. Curiosament és una ciutat agermanada amb Barcelona des de 1983. I de fet, és comparable amb Barcelona: Segona ciutat més gran del país, dóna a la costa sud-est, i els propis coreans admeten que té un cert encant especial que la gran Seül no té (igual que la gent compara Barcelona amb Madrid!)

Arribats al port de Busan, ens haviem de dirigir cap a Haeundae, la platja més famosa de la ciutat. Allà a la vora hi viu en Travis, un professor d'anglès d'Estats Units que ens va oferir casa seva per uns dies (via couchsurfing). La primera sorpresa va ser que el seu apartament no quedava tan aprop de la platja com ens pensàvem, de fet era pujant un turó a la zona de Jangsan. A dues parades de metro de la platja. Un cop a casa seva...ell era molt amable i obert, això sí. Però potser massa, i abusant de confiances. I tenia el pis (pis no, en realitat era una habitació amb cuina, llit, i escriptori, i un bany apart) fet un desastre. Així que amb la Rut vam 'escapar' a sopar a fora durant una bona estona, intentant tornar tard i anar directes a dormir. L'endemà al matí, el noi ja havia marxat a treballar, i sabiem que no el tornaríem a veure, ja que ja tenia assegurada una altra casa, d'una noia de Busan que com a mínim prometia millors condicions que la d'en Travis. 

Així al matí vam anar a la visita obligada: la platja de Haeundae. Especialment famosa després de l'estrena de la pel·lícula homònima. Quan vaig a una platja nova sento la necessitat de banyar-m'hi, així que no vaig fer una excepció i vaig tastar la fesca aigua del mar de Busan. Comparat amb ple estiu, que m'havien dit que la platja estava a rebentar de gent, vam tenir sort i teniem pràcticament la platja per a nosaltres solets!

Més tard la Rut ja havia de marxar, així que la vaig acompanyar a l'estació de tren, i després vaig fer camí cap a l'estació de Namsan-Dong, on hi havia la casa de l'Eunson (tot i que es fa dir Rachel pels estrangers), que molt amablement m'havia deixat la clau a la bústia ja que ella arribaria tard de treballar. Abans però, vaig fer una aturada a l'estació d'Onchonjang, i vaig visitar el parc de Geumgang, on hi ha alguns petits temples, un decadent parc d'atraccions, i unes bones vistes de la zona de Dongdae-gu.

Un cop arribat a casa l'Eunson em vaig posar còmode i vaig descansar mentre esperava l'anfitriona. La casa era un paradís comparat amb l'habitació d'en Travis. Em vaig considerar afortunat d'haver decidit canviar! Un pis molt típic coreà, amb un gran menjador i una gran cuina, 3 habitacions, i les cosetes típicament coreanes com el frigorífic especial pel kimchi, i el terra calent. Aviat va arribar la mestressa i ens vam conèixer (és una sensació molt extranya ser a casa d'algú abans de conèixer aquella persona!). La noia s'ho va currar i va cuinar una Kimchi bokumbab (arròs fregit cobert de kimchi). I vam estar xerrant una mica de l'un i de l'altre, aprenent coses de la seva ciutat, etc. Més tard em va portar a la platja de Gwangalli, on vam gaudir d'unes vistes nocturnes del pont de Gwangalli, i els edificis il·luminats del voltant.

Ja a la nit, era hora de tornar. L'endemà tocava visitar més, i encara no tenia pensat què veure. Per sert, l'Eunson em va donar algunes idees de llocs on anar i com arribar-hi.

Continuarà

Viatget a Kyushu, Japó -part II-

Aquest text és la continuació de la primera part.

Un cop convençuts, en Dan va ser el nostre guia i ens va portar per la zona de Heiwadōri, que tot i que Kitakyushu és una ciutat petita, la vida nocturna no està gens malament. El monorail ja era tancat, i érem 5, així que vam haver de fer-nos els desesperats amb una amable senyora taxista que ens va deixar pujar al taxi tot somrient i advertint-nos que baixéssim els caps si vèiem algun cotxe de policia. Un cop arribats a la zona vam anar a un bar-restaurant típic japonès. Allà vam provar alguns diferents tipus de sake, alguns afruitats, altres no gaire bons, i unes quantes fletxes de pintos de carn i verdures deliciosos. Més tard s'ens va unir la Yuko, que havia plegat de treballar, així que ja hi érem tots. La segona ronda va tenir lloc al bar on treballava en Ryota, allà vaig descobrir el concepte de nomihodai, que literalment es podria traduir com 'tot-el-que-puguis-beure' és a dir, un buffet lliure de beguda. Valia 1000 yens (uns 8 euros) i durant una hora pots demanar qualsevol cosa del menú. Genial, no? Doncs vam poder tastar una varietat de còctels i delícies japoneses que no m'hauria imaginat mai! Passada l'hora, era moment de sortir a fora a veure què ens havia preparat la nit. En Dan tenia unes quantes idees, entre elles visitar un bar d'un amic seu on deia que ens ho passariem tan bé. El cas és que no tenia clar exactament on estava situat, i donant voltes i voltes pels carrers i galeries de Heiwadori i Tanga, no vam trobar el bar però si ens ho vam passar bé coneixent gent pel carrer i admirant una i altra vegada els edificis que ens envoltàven. Sent ja bastant tard, vam deciri fer retirada i dormir per estar frescos l'endemà per seguir amb les visites.

Diumenge al matí vam decidir visitar de dia la ciutat de Kitakyushu, els seu castell i una mica la zona d'oci. Des de l'estació de Kokura, el Kokura Castle queda a uns 15 minuts caminant, i mentre ens hi acostàvem vam començar a veure gent disfressada de personatges de manga. Sí senyors, vam tenir la sort de que aquell dia se celebrava algun esdeveniment de Cosplay. No era ben bé una competició, però all llarg del dia ens vam anar trobant amb gent, majoritàriament noies, caracteritzades com personatges de manga, anime i videojocs. Però disfresses molt currades! Maquillatge, perruques, cabells tenyits, lens de contacte de colors, accessoris i armes, i aquelles que feien de noi, una mena de roba que comprimia els pits per semblar més home. Pels voltants del castell es fèien sèries de fotos, en diferents posicions, i altres personatges. A destacar un grup on posaven en posicions una mica sexuals, suposo que imaginant-se aquells personatges dins del manga en aquella situació. Curiós i a la vegada espectacular. La zona del castell de Kokura és un ambient perfecte per aquelles fotos, els jardins i edificis tradicionals del voltant li dónen una atmosfera molt autèntica.

Un cop vist el castell i les seves interessants relíquies vam anar a veure unes quantes frikades i veure consumisme en una mena de centre comercial. Allà vaig veure botigues amb productes molt divertits, curiosos i interessants. Llàstima dels preus, perquè realment hi tenien roba i complements al·lucinants que m'hagués agradat endur-me, però no es pot tenir tot!

Caigut el vespre, vaig poder saciar la meva fam de nostàlgia a un Yoshinoya, degustant un arròs amb carn per només 280 yens. El cansament de tant caminar i veure coses va fer que ens plantejéssim tornar aviat cap a casa, a veure si aquells s'animaven a sortir o fer alguna cosa. Però abans va tocar parar a uns grans magatzems a fer una última ullada i comprar algunes coses de menjar per l'endemà. Veient tranquilament els articles i menjars, fent fotos i sense estar gaire al cas, de sobte ens vam adonar que la rut i jo érem els ñunics clients. La resta de dependents ens estava mirant, sense atrevir-se a dir-nos que ja tancàven! Així que vam preguntar si realment estàven tancat, i efectivament, ens deurien estar maleïnt una mica per retardar la seva hora de plegar. Haver-ho dit, senyors! Així que un cop fora de l'efifici, vam fer cap al monorail i cap a casa la Yuko. De fet vam acabar anant a dormir tard gràcies o per culpa de la 'wasabi party' que no és més que aplicar el càstig del wasabi amb qualsevol joc. O sigui que jugàvem a cartes, diversos jocs, i el que perdia, rebia el càstig del wasabi que consisteix en ser untat de wasabi a les galtes durant uns segons, cosa que de seguida escou i picar la òstia. Dolorós, però divertit pels que miren, un concepte molt japonès. I després vam degustar alguna Asahi Super Dry conversant de la vida i aprenent de les inquilines japoneses i de l'okupa britànic.

L'endemà al matí era moment de comiats. Costa dir adéu, tot i que només s'hagi conviscut per un parell de dies, i més quan la gent són tan maca i interessant com la Yuko, l'Aya i en Dan. Al cas és que la Yuko es va currar un mapa i indicacions de com arribar ràpid i segurs al port de Hakata i poder tenir una mica de temps per voltar una mica per Tenjin mentre esperaríem el bus i fer-nos l'última cosa típicament japonesa, un una foto de purikura. Després d'allò tocava dir adéu a terres japoneses i embarcar altra cop al ferri que ens portaria cap a Busan...

purikura!

continuarà...

No 1, ni 2, sino 3 nous singles i videos de les 2ne1 - Not 1, neither 2, but 3 new single and MV by 2ne1 - 1말고 2말고 3 새러운 2ne1의 노래와MV!

L'esperat retorn de les joves 2ne1.
 ---
Awaited comeback of 2ne1.
---
기대한 2ne1 컴백



-Clap your hands - 박수쳐

-Can't Nobody

-Go Away

Viatget a Kyushu, Japó -part I-

Matinar i arribar a la Seoul Station. Aquesta va ser la part més dura del dia. Després d'haver dormit poques hores, i fer la motxilla, com sempre a última hora, a les 8:30 agafàvem la Rut i jo el tren Mugunhwa amb destinació Busan. Unes sis hores desprñes, a l'estació de Busan tocava fer cap a Jungang-Dong, on hi ha el port internacional i on agafariem el Beetle, el ferri que va de Busan a Fukuoka.

Qui ho havia de dir que el cel entre Corea i Japó fos tan maco?

Benvinguda a Fukuoka amb posta de sol inclosa!

Per ser un divendres a la tarda, em va sorprendre que poca gent agafés el ferri cap a Japó, gairebé estàvem sols gaudint d'una bona migdiada i tenint una magnífica arribada al port de Hakata. Des d'allà, tenia instruccions de la Yuko, la japonesa a la casa de la qual ens allotjàvem. Va costar una mica trobar el bus fins a l'estació de Tenjin, però un cop allà trobar el bus Nakatani-Go cap a la parada de Moritsune va ser senzill.

Moritsune queda als afores de Kitakyushu, allà ens esperàven la Mariko i en Dan (un anglès que també estava de couchsurfing), amics de la Yuko. L'apartament quedava ben aprop, i l'arribada va ser d'allò més acollidora, un apartament maco, i una companyia encara més maca. La Yuko ens esperava amb un sopar deliciós a base d'arròs amb curri i un caldo. Després de les corresponents salutacions i presentacions i converses per trencar el gel, va arribar l'altra inquilina, l'Aya. Tot i que les converses eren interessants, l'esgotament i els plans per l'endemà ens van fer anar a dormir relativament d'hora. La Yuko ens havia preparat una habitació, estil japonès, llits al terra, bé, tatami. Tot i la forta calor que feia, els ventiladors van ajudar a caure aviat adormits.

Vistes des de l'apartament de la Yuko. El monorail m'encanta!

Llevar-nos, veure el bon dia que feia, i esmorzar van ser els passos previs a agafar el monorail cap a l'estació de Kokura i allà preguntar com anar fins a Beppu. Beppu està situada a la costa est de l'illa de Kyushu, i és popular per la gran quantitat d'onsens que hi ha. A l'arribada allà, un bus ens va acostar fins a l'Umi-Jigoku, (el terme jigoku en japonès vol dir infern) un dels 'inferns' més visitats, famb una profunditat de 200m, i aigua bullint des de fa més de 1200 anys després d'una explosió volcànica. Famós pel color cobalt que agafa l'aigua degut als minerals de la zona. La forta olor de sofre fa que sigui més bonic vist una mica de lluny...Allà mateix tambñe hi havia un altre petit llac i unes aigues on podies remullar-hi els peus, aigua extremadament calenta, però molt relaxant.

Anant cap a l'onsen, el camí es va fer llarg i vam decidir parar a dinar uns deliciosos fideus amb caldo a base de porc, verdures i sobretot all. Caminant bastant més per trobar el camí, vam fer la digestió, i una mica perduts vam preguntar com arribar a l'onsen a un xicot que va resultar sorprenentment amable intentant-nos ajudar. Va consultar amb el mòbil a internet, va trucar a algun servei d'informació per preguntar, i després d'acompanyar-nos una estona mentre ens explicava que havia nascut i crescut a Beppu, que treballava a correus, i que era el seu dia de festa, ens va voler pagar el texi ja que l'onsen quedava a prop de casa seva. Òbviament no vam acceptar i vam decidir caminar pel nostre compte. Quanta amabilitat! Arribats a l'onsen, només quedava relaxar-se!

El Hyotan Onsen és un dels més populars a Beppu, compta amb banys exteriors, piscina només pels peus, saunes, banys de vapor, banys de cascades (amb aixua forta, al més pur estil massatge), i altres banys amb nomes japonesos com l'hinoki (xiprer japonès). El preu és prou bo, 700 yens (uns 6 euros) sense límit de temps. I amb descompte si s'entra més tard de les 6 de la tarda.

La zona de descans de l'onsen.

Sortir relaxat de l'onsen i veure aquest paissatge...què més vols?

Havent disfrutat de les aigues de l'onsen, la tornada cap a casa es va fer llarga. De fet, arrivàbem a casa la yuko a les 10 passades, però haviem parat a menjar una mica a un Hotto-Motto uns bento. Aquella nit de dissabte ens venia de gust conèxier la nit de Fukuoka o Kitakyushu. Així que no vam trigar gaire a convèncer al Dan, l'Aya i en Ryota, un amic seu, a sortir pel centre de Kitakyushu.

continuarà...