L'hivern a Corea és fred, molt fred. Aquest any, aprofitant uns pocs dies de vacances, volia anar a algun lloc càlid, però sense gastar massa. Skyscanner va ajudar a trobar vols barats en les dates que buscava. La opció Okinawa pintava bé, però ja hem estat a Japó varies vegades o volíem un altre país. Van sonar noms com Tailàndia, Filipines, Malàsia... Finalment la opció més barata i més atractiva era Guam.
El primer que em va venir al cap va ser:
Però nosaltres sí que hi anàvem.
Guam és una illa que forma part de les illes Marianes. Al est de les Filipines. Descoberta per Magallanes, va ser colònia epsanyola fins que va a passar a ser part d'Estats Units. Després va ser ocupada per Japó durant la segona guerra mundial. I fa uns 30 anys va aconseguir certa autonomia com a territori no incorporat del Estats Units.
Això va ser la primera sorpresa a l'aterrar: Jo no tenia visat per visitar els Estats Units. De manera que al passar el control em van portar a una saleta on vam haver de tramitar el permís. La cosa va ser ràpida i el poli que em va ajudar era molt amable. Semblava un poli de pel·lícula americana! Tot rapat, musculós, els braços plens de tatuatges. Una mica com el Doakes o com el Keith. Al principi, estava una mica cagat, però la cosa va anar ràpid i tranquila. Si heu de visitar Estats Units, heu de solicitar a ESTA el permís, que l'aproven en 5 minuts. Això vaig fer, i pagant els 14$, ja estava legalment com a turista a Guam.
Només sortir de l'aeroport, vam notar la calor i humitat tropical. Un xoc, tenint en compte que veniem ben abrigats des de Seül on teniem temperatures de -10C i des d'on l'avia havia sortit amb gairebé una hora de retard degut a la quantitat de neu i el gel a les ales (o això ens van dir).
Vam esperar una estona el servei de recollida de l'hotel, eren les 4 de la matinada, i ja ens temíem que si no venien ens tocaria caminar per carreters fosques. Però després d'una trucada, van venir, ens van recollir i llestos. L'hotel Palmridge Inn no és res de l'altre món. Una mica cutre i barat, i lluny de tot arreu, però és l'únic que vaig trobar. Quan vaig fer la reserva tots els altres allotjaments estaven plens (es veu que Guam és una destinació popular per passar-hi el Nadal o el Cap d'Any, especialment pels japonesos). Com que gairebé ja era l'hora d'esmorzar, vaig preguntar si ja el servien, però en comptes d'esmorzar tenien uns donuts recent arribats. Una capsa de deliciosos donuts amb cobertura de xocolata i coco. Genial benvinguda.
Ens vam instal·lar, vam veure l'exterior de l'hotel. Per sort el balcó no donava a la carretera, i vam veure el trenc d'alba envoltats de palmeres i escoltant ocellets. Hora de descansar una mica, l'endemà tocava voltar i disfrutar.
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada