Recordo que fa uns anys, durant la meva adolescència, m'agradava dedicar hores als videojocs. La meva falera va venir a partir de la GameBoy i la Master System II. Però aviat em comencaria a aficionar i a comprar revistes del tema, fins adquirir la Super Nintendo ('el cerebro de la bestia'), aquella consola i jocs com la saga de 'Street Fighter' van ser un dels principals passatemps d'aquella època.
Després va venir la Playstation, amb la seva facilitat per ser piratejada (però cal dir que jo era dels que m'agradava tenir els jocs bons originals, com els Final Fantasy) i per trobar altra gent que la tenia i poder intercanviar jocs i fer partides conjuntes.
Més tard, amb l'arribada d'Internet, i l'aparició accelerada de cybers, em vaig aficionar a algun joc de Pc per jugar en LAN, com el Counter-Strike, o l'Unreal Tournament. Recordo grans moments, divernint-me amb els meus amics, tots ficats en una sala, deixant anar algun crit per l'emoció que es creava en l'ambient.
Recordo també les típiques notícies que apareixien en els mitjans de comunicació quan passava alguna desgràcia perquè un noi desequilibrat i aficionat a algun videojoc, es "comportava com el protagonista d'aquest" i assassinava a sons pares, o aquella queixa contra el genial Metal Gear Solid que criticava el joc perquè "promovia l'ús de drogues" (quan realment es tractava només d'un tranquilitzant per calmar el pols del protagonista a l'hora d'apuntar amb el rifle de francotirador).
És possible que aquest vídeo sigui un fake, però si no ho és, segur que apareixerà alguna queixa dient que els videojocs transtornen o desequilibren els cervells de les persones...Algú fa cas de les recomanacions d'edat del públic dels videojocs? La resonsabilitat recau en els pares, ells són quin han de vetllar perquè segons quins productes no arribin als seus fills.
Confesso que veient el vídeo se m'ha escapat el riure en algun moment, però penso que si aquest noi no actúa i és realment així, necessita algú que l'ajudi.
Després va venir la Playstation, amb la seva facilitat per ser piratejada (però cal dir que jo era dels que m'agradava tenir els jocs bons originals, com els Final Fantasy) i per trobar altra gent que la tenia i poder intercanviar jocs i fer partides conjuntes.
Més tard, amb l'arribada d'Internet, i l'aparició accelerada de cybers, em vaig aficionar a algun joc de Pc per jugar en LAN, com el Counter-Strike, o l'Unreal Tournament. Recordo grans moments, divernint-me amb els meus amics, tots ficats en una sala, deixant anar algun crit per l'emoció que es creava en l'ambient.
Recordo també les típiques notícies que apareixien en els mitjans de comunicació quan passava alguna desgràcia perquè un noi desequilibrat i aficionat a algun videojoc, es "comportava com el protagonista d'aquest" i assassinava a sons pares, o aquella queixa contra el genial Metal Gear Solid que criticava el joc perquè "promovia l'ús de drogues" (quan realment es tractava només d'un tranquilitzant per calmar el pols del protagonista a l'hora d'apuntar amb el rifle de francotirador).
És possible que aquest vídeo sigui un fake, però si no ho és, segur que apareixerà alguna queixa dient que els videojocs transtornen o desequilibren els cervells de les persones...Algú fa cas de les recomanacions d'edat del públic dels videojocs? La resonsabilitat recau en els pares, ells són quin han de vetllar perquè segons quins productes no arribin als seus fills.
Confesso que veient el vídeo se m'ha escapat el riure en algun moment, però penso que si aquest noi no actúa i és realment així, necessita algú que l'ajudi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada