El 'Trololó' a Corea

Recordeu aquest vídeo?



Es va fer força famós l'any passat, i per Youtube ens podem trobar centenars de versions...

Especialment recordo la versió que Berto va fer al programa Buenafuente.

El cas és que actualment s'emet per la televisió coreana un anunci de la marca de cervesa Hite, on utilitzen la cançó del trololó! L'anunci en si no té res d'especial, però és curiós els recursos que poden arribar a utilitzar els publicistes...

Els MT coreans - Membership Training

MT (pronunciat 'em ti') respon a les sigles de Membership Training, que traduït al català vindria a ser 'entrenament d'afiliació'. És la preparació que reben els membres quan entren a formar part d'un grup o club. Tot i que de preparació en té poca. La majoria de clubs universitaris (ja siguin de clubs dedicats a esports, estudis d'idiomes, arts, religió o algun altre interès o afició) fan MT's a principis de semestre. Ja pot ser per donar la benvinguda i 'preparar' als nous mebres, o per estrènyer vincles i poder gaudir d'un temps junts per conèixer-se més els uns amb els altres (més aviat aquesta segona).

Els MT's solen durar un dia. De fet, sovint no arriben a 24 hores. Però sí acostumen a ser passant la nit fora. Entre els membres del club o organització, es lloga una casa, fora de la ciutat, el que nosaltres en diriem un bungalow, però són cases preparades expressament per a fer-hi MT's. Són complexos anomenats MT Camps. A la vora de Seül n'hi ha molts, és fàcil arribar-hi, ja que estan situats prop d'estacions de tret, i es triga al voltant d'una hora per arribar-hi (depenent des de quin punt de Seül sortim, és clar). Els exteriors d'aquestes cases ofereixen menjadors a l'aire lliure amb grealles i barbacoes per cuinar. També hi ha petits camps de futbol, cistelles de bàsquet, xarxes per jugar a tennis i bàdminton...no són camps gaire cuidats, però suficieent per donar-hi uns quants cops de pilota i córrer amb la gent. Algunes zones també hi tenen un riu o llac a la vora, per quan fa bon temps banyar-s'hi.

Aquests MT Camps ofereixen diversos tipus d'allotjament segons la quantitat de gent i segons què volen fer. Les cases acostumen a ser una sala ben gran, on també hi ha cuina, i on tothom hi acaba dormint, al terra. Podem trobar cases amb alguna habitació o sala separada per nois i noies, però no acostuma a ser així. També sol haver-hi un o dos banys, amb lavabo, dutxa, etc. La quantitat de gent que pot estar a la casa pot variar, podem trobar des de cases per unes 7 o 8 persones, fins a grans sales amb capacitat per a més de 30 persones: tot un espectacle veure tanta gent tirada pel terra dormint sense cap mena d'ordre ni organització. A les cases gairebé no hi ha mobles, ni cadires, ni taules ni sofàs...només televisió i a vegades aparell de karaoke.

El ritual de l'MT consisteix en carregar-se de menjar i beguda (cansalada de porc normalment, kimchi, arròs, bosses de patates fregides i altres snacks, paquets de ramyeon(fideus) cervesa i soju). Segons la quantitat de gent que va al MT, es poden dividir en grups que van preparant i el menjar la casa a mesura que van arribant. El trajecte sol ser en tren o autobús o autocar. Un cop arribat al lloc, si queda lluny de l'estació, ens ve a buscar l'encarregat amb una forgoneta que ens deixa a la casa en qüestió. Comença la gresca: per tradició, els homes couen la carn a les barbacoes exteriors, i les dones preparen l'arròs i el kimchi les taules. Es pot menjar asseguts o drets a mesura que es va fent la carn. Carn prèviament talladeta a trossets, que es barregen amb l'arròs i el kimchi. Per anar entrant en calor, es van bebent 'shots' (xupitos) de soju.

Un cop acabat el sopar, toca l'hora dels jocs. Dins la sala gran de la casa, es divideixen en equips o grups, i es juguen uan sèrie de jocs. Són molt variats, poden anar des de fer baure a altres persones, fins a combats (sense violència) entre membres dels equips. L'objectiu és anar bebent, deixar-se anar i perdre la vergonya. Mentre es juga, es van menjant els snacks repartits per les bosses oberts al terra, i bebent soju i cervesa generalment. A mesura que passen les hores, hi ha qui surt fora a jugar a algun esport, n'hi ha d'altres que segueixen amb jocs més picants, i d'altres que cauen adormits. Segons la gana, abans d'anar a dormir podem preparar una cassola amb ramyeon, de la qual s'hi menja directament els més afamats, o en petits gots els més educats).

L'endemà al matí (un panorama curiós el veure una sala plena de gent pel terra dormint sense cap mena d'ordre), si no s'ha mejjat ramyeon la nit abans és el moment de menjar-ne per esmorzar. A continuació es recull i es neteja entre tots, i tornem cap a casa, passant abans per algun lloc a dinar, i si s'estila, continuar el dia empalmant anant a algun altre lloc.

El Koreaceratops

Koreaceratops és el nom del dinosaure (o millor dit, de les restes de dinosaure) que es va trobar a Hwaseong (화성) en la construcció de la presa de Tando (notícia). Els paleontòlegs diuen que es tracta d'una espècie semi-aquàtica que vivia fa uns 100 milions d'anys. El seu nom vol dir Cara amb banya de Corea...

Tot i que el nom em sembla una mica tret de la màniga (coneixeu més dinosaures que continguin el nom del país o lloc on es van trobar? faria riure, no? Hispanosaurus, Franceratops, Mongoloraptor...), és una bona notícia per Corea tenir el seu propi animal prehistòric.

Aquí va el dibuix de la bèstia en qüestió...

Sunbabara

Sunbabara Cafe Bar Gallery és un local que vaig descobrir al cap d'un mes d'arribar a Seül. Un bon amic de classe durant l'ISS em va convidar a una festa on un amic seu feia de DJ.

El local queda ben a prop de la uni (HUFS) i l'atmosfera és realment agradable. Durant la setmana l'ambient sol ser bastant tranquil, es poden degustar cafès, tès, còctels, cerveses, i menjar amanides, entrepans i alguns deliciosos plats de bistecs, hamburgueses i pollastre.

Les tarimes on podem estar descalços són el meu racó preferit. Sobretot quan a l'hivern fa fred i el terra està calent i ple de coixins.

Sunbabara és un lloc ideal per anar a fer unes cerveses o vins amb els amics, i si la cosa s'anima, com passa algun cap de setmana, s'apaguen els llums normals, s'encenen llums d'ambient de colors, i puja el volum de la música.

En alguna d'aquestes ocasions em vaig oferir a fer de DJ, ja que l'estil de música del local coincideix bastant amb els meus gustos de música electrònica.

Així doncs, el bon amic Juyung em va demanar posar música algun dia, i especialment per la festa de Hallloween que va ser un èxit. I també per la gran festa de Nadal l'any passat.

Coneixent més al personal que treballava al local, i altres DJ's, em vaig familiaritzar molt fins que el Sunbabara es va convertir en el local de referència a l'hora de sortir pels voltants de la uni.

Durant els darrers mesos hi hagut bastants canvis de personal. Quan el motivat Bohoon n'era l'encarregat, s'hi van arribar a a fer obres de teatre, i petits concerts. Tot dins les possibilitats que ofereix el local. A mitjans d'abril el local va canviar de mans i s'hi van fer unes petites reformes.

Últimament la freqüencia de festes ha baixat, i l'ambient és més relaxat. Però si amb els amics volem muntar alguna festa, només cal demanar-ho i els actuals encarregats accepten encantats, ja que normalment acabem omplint el local.

Al Sunbabara he tingut l'oportunitat de conèixer gent ben interessant. Molts coreans bastant diferents de la gent que estic acostumat a veure i conèixer a la universitat. Gent amb inquietuds, talents artístics i interessants visions de la vida.

No deixeu de fer una ullada a les galeries de fotos! Aquí, o aquí, i també aquí.

10 característiques interessants dels telèfons mòbils coreans - 10 interesting features about korean cellphones

1 - Penjolls. La majoria de coreans tenen alguna mena de clauer o penjoll. Ja sigui un ninotet de peluix decoratiu, o un penjoll-dispositiu de T-Money (per pagar el transport públic i en algunes botigues), o un clauer usb, o una petita esponja per netejar la pantalla del telèfon. Alguns també hi porten penjant el convertidor del carregador, o el llapis-stylus aquells telèfons amb pantalla tàctil, o l'antena extraible per veure la TV.

1 - Pendants. Most of coreans have some pendant on their cellphone, like a keyring or some accessorie. It can be a little (or big) teddybear, or a T-Money (for paying on public transport and in some convenience stores) accessorie, or a usb-drive, o a litle sponge to clean the cellphone screen. Some of them also have the charger adapter, or the styles for the touchscreen, o the antenna for watching TV.

2 - Hi ha cobertura normal de xarxa pràcticament a tot arreu. I cobertura 3G o equivalent també a gairebé tot arreu. Però molts dels mòbils coreans no tenen wifi, els fabricants i operadors ho mantenen així ja que d'aquesta manera obtenen més benefici que oferint wifi gratuït. Tot i així, els preus per connexió de dades són realment barats comparats amb Espanya.

2 - There is normal cellphone network almost everywhere. And 3G  network also almost everywhere. But many of korean cellphones don't have wifi. Companies and carriers preffer to keep it like this so they can get more benefit than ofering free wifi. Anyway, prices for data connection are really cheap compared to Spain.

3 - La majoria de mòbils inclouen un diccionari anglès-coreà coreà-anglès força complet. I fins i tot alguns tenen petites guies de viatge amb expressions útils en anglès i coreà.

3 - Most of cellphones have some english-korean korea-english dictionary. Some of them even have little travel guides with useful expression and sentences in both languages.

4 - Mapa del metro: És d'agraïr que en una ciutat tan gran com Seül, on la xarxa de metro és per perdre's'hi (de fet no, però tot està ben indicat), els mòbils inclouen no només un plànol, sinó una mena de guia que ens calcula rutes, transbords, durada de trajectes...

4 - Subway map. Is great that in a huge city like Seoul, where the subway network can be confusing (not really, everything is quite well indicated), cellphones have not only a subway map, but also a ruite guide to calculate our trips, transfers, travel time...

5 - Sons i llumetes per tot: Els mòbils coreans tenen per defecte efectes de so per a qualsevol acció. No només el so de trucada, arribada de missatges, i de prémer els botons. Obrir i tancar els telèfons estil clamshell o cloïssa, o els slide també tenen el seu so que podem escollir. Per descomptat, els podem personalitzar o desactivar cadascun d'ells per separat. Alguns models, sobretot els dirigits al jovent, tenen cobertes amb llums que canvien de forma i de color contínuament. És un dels punts forts quan els anuncien per la tele.

5 - Sounds and light for anything. Korean cellphones have many sounds for any kind of action. Not only the ringtone, message recieving i key pressing. Opening and closing the clamshell and the slide cellphones have also their sound that we can choose among many. Of course, we can customize all of them one by one or make them silent. Some devices, specially those ones tergeted to young people are full of lights, changing colours and shapes all the time. It's one of the strongest points when they are advertised on tv.

6 - La gent canvia d'aparell i de número a la vegada. Quan es canvia d'aparell sovint surt més barat canviar de número, és per això que hi ha una rotació de números bastant important. Quan ens fem un número nou, podem escollir les quatre últimes xifres. L'inconvenient és podem rebre missatges o trucades d'algu que volia contactar amb l'anterior usuari d'aquell número.

6 - People change cellphone and number at the same time. When it's time to change the cellphone, sometimes it's cheaper to get a new number. that's why there's some kind of big shifting numbers. When we make a new number, we can choose last four digits. The problem is that we still can keep recieving message from somebody trying to contact the last owner of this number.

7 - SPAM o correu brossa. No tinc comprovat si és perquè l'anterior usuari del meu número havia donat el número a tort i a dret, però és bastant normal rebre missatges i trucades oferint productes, descomptes o anunciant esdeveniments.

7 - SPAM. I'm not sure if it's because the last owner of the number gave it to many people and companies, but it's quite normal to recieve calls and message offering products, discounts or advertising events.

8 - Diferents sistemes d'escriptura. Com passa també a Europa amb diferents marques (sovint només amb els símbols de puntuació). La manera d'escriure varia segons el model o la marca. Cada marca de telèfons té el seu propi sistema d'escriptura de l'alfabet coreà. Fins i tot els coreans, acostumats al seu propi mòbil, triguen o tenen alguns problemes abans no s'acostumen a un altre sistema.

8 - Different writting system. As it happens in Europe with different manufacturers (usually only with punctuation marks) . The writting systems it's different in every company. Each brand has their own writting system of the korean alphabet. Even koreans, quite used to their cellphone have some difficulties or trouble when they are using somebody else's phone.

9 - Carregador universal: Tot i que les ranures de connexions per al carregador al corrent elèctric de cada telèfon són diferents, tots els mòbils venen acompanyats d'un petit adaptador que la converteix en la ranura universal. De manera que portant l'adaptador com a penjoll, com fa tothom, no ens hem de preocupar de carregador. Tots ens serveixen, i a tot arreu en tenen disponibles per carregar el mòbil.

9 - Universal charger: Even the connection for the power adapter are different in every cellphone, all the devices come with a small adapter that converts the connection into the universal plug. So, if we carry this little adapter as accessory, as everybody does, we don't need to worry about power charger. All of them can be used, and they have them everywhere.

10 - Màrqueting: El mercat dels telèfons mòbils és altament competitiu. Podem veure centenars de botigues de cada una de les companyies. I com que cada companyia està associada o pertany a un chaebol, i aquests també tenen segells discogràfics, cada marca o model té el seu propi grup, cantant, cançó o campanya per promocionar-lo. És tanta la promoció que en fan, que les cançons, expressament escrites per la campanya, acaben sent ben populars i èxits de vendes.

10 - Marketing: Cellphones market is highly competitive. We can see hundreds of cellhpone shops of all their companies and carriers. And as every company are linked to a chaebol, and that ones also have some music record company, each brand, or model have their own singer, band, song or campaign to promote it. The promotion is that huge, that the songs, specially written for the campaign, become popular and best-sellers.

Damyang Bamboo Festival

Del dia 1 al 5 de maig es va cel·lebrar a la ciutat de Damyang, dins la província de Jeollanam-do el Bamboo Festival. Damyang és popular pel seu gran bosc de bambú i maduixes, i tota mena de productes derivats.

El dia que començava el festival vaig anar-hi amb alguns companys de la universitat. Va valdre la pena fer el llarg trajecte en autobús des de Seül fins a Damyang. Pel camí, degut al bon temps que ja començava a fer, ens vam trobar centenar de cotxes i autocars amb grups que anaven d'excursió.Vaig quedar impressionat amb les grans àrees de servei que tenen les autopistes coreanes. Immensos complexos amb els serveis bàsics més algunes botigues i cadenes de combinis, cafeteries i menjar ràpid, o cuina coreana.

Damyang no és gaire gran, té uns 50.000 habitants i el poble queda envoltat de boscos i atravessat per un preciós riu. Un d'aquests boscos és el gran bosc de bambú, una de les parts més importants del festival, i per aquest motiu, més concorregut en aquelles dates.

Després d'admirar el bosc i els seus voltants, vam poder apreciar altres activitats del festival. Paradetes amb menjar i remeis casolans fets a base de bambú i altres herbes. Objectes d'artesania i moltes paradetes on es podia veure com feien a mà cistells, quadres i altres objectes decoratius. Un altre dels plats forts era el cercavila pel carrer. Centenars de persones seguien el ritme de les carrosses i la música, l'últim cotxe del cercavila era una paradeta de menjar. Vam tenir la sort que unes senyores ens van oferir pajeon i makkoli i ens vam asseure una estona a compartir-lo amb alguna gent que esperava que el cercavila continués.

El bon temps i l'ambient festiu em va deixar un bon record d'aquests petit viatge. Sens dubte, Damyang és un lloc interessant per visitar, i tinc curiositat per veure quin ambient s'hi respira fora de les dates del festival, i fer un passeig nocturn pel bosc de bambú.

----

From May 1st to 5th Damyang city, in Jeollanam-do province, holded the Bamboo Festival. Damyang it's popular thanks to bamboo and strawberries, and many products coming from both.


The date the festival begun, I went with some friends from my university. The long trip from Seoul to Damyang worthed it. On our way, thanks to good weather, we could find many cars and buses on trips. I could appreciate the huge service areas in korean highways. Big malls with basic services, but also with some shops and franchise of combinis, coffeeshops and fast-food, or korean food.

Damyang is not very big, it has around 50.000 population, and the village is surrounded by forests and crossed by a nice river. One of these forests is the Bamboo Forest, one of the most important parts of the festival, and for this reason, one of the most frequented places during that days.


After enjoying the forest and its surroundings, we could appreciate other activities from the festival. Small stands with food and other homie remedies made of bambú and other herbs. Handcrafted objects made right there in front of us, and many other stuff. Another hotspot was the street parade. Hundreds of people followed the parade and the rythm of its music. The last of the cars was a food car. We were so lucky because an old lady gave us some pajeon and makkoli, and we sat down for a while sharing it with some people while waiting for the parade to continue.


The good weather and the festival atmosphere made me keep good memories of this trip. Without a doubt, Damyang is an interestic place to visit, and I wonder what kind of atmosphere can be felt in no festival dates, and have a nightwalk along the bamboo forest.

Més fotos aquí. More pictures here.

El viatget a Jeju -Part II -

Aquest article es la continuacio d'aquest.

El mont Seongsan és un volcà tocant al mar. Té una alçada d'uns 182 metres, i el cràter fa uns 600 de diàmetre i 90 d'altura. No és que sigui gran cosa, però pujar fins al mirador ofereix bones vistes de l'illa de Jeju i es pot apreciar tota la costa del voltant.

Les belles vistes des del Seongsan

De pujada cap al volcà, no recordo ben bé com però una mare i una filla s'em van dirigir per dir-me alguna cosa. La mare gairebé no parlava anglès, la filla sí. Però vaig voler practicar una mica de Coreà. Pensant-se que era americà, canadenc o australià, es va sorpredre al dir-li que venia d'Espanya. Ella havia estat a Espanya i li va agradar molt (bé, amb tots els coreans amb qui he parlat i que han estat a Espanya, els ha encantat). La conversa no es va allargar gaire, vam arribar al mirador i ens vam separar. Després de fer algunes fotos per aquelles alçades, tocava baixar i tornar cap a l'hotel. De camí de baixada em vaig tornar a trobar la noia i la mare, i xerrant xerrant, em va dir que estudiava música i es dedicava a cantar. De fet, quan em va dir el seu nom artístic, Navi (que vol dir papallona en coreà) em va resultar familiar. Òbviament estava de vacances i no anava maquillada, però vaig aprofitar per fer-nos algunes fotos junts. Resulta que la noia canta prou bé, però el seu estil no és del tot comercial i per això (encara) no té gaire d'èxit comercial.  Com que viu relativament a prop de la meva universitat, vam intercanviar emails i que ja ens veuriem un altre dia, mai se sap!

Amb la cantant Navi (que en aquell moment encara no sabia que ho era)
Aquí un parell de videos on es veu què tal canta. Actuació a TV. A casa versionant.

Després de la tarda d'excursió vam tornar a l'hotel, descansar una estona i a sopar. Un sopar bastant millor que el del primer dia. Multitud de bons plats d'acompanyament, i com a plats protagonistes carn de vedella amb una salsa delicions i un peix ben gros molt bo també. Després d'una estona de relax, vam aprofitar que se cel·lebrava un festival de Flor de Cirerer (una mena de benvinguda a la primavera) i vam endinsar-nos una mica en l'ambient fesitu: paradetes de menjar, fira, escenari amb música... Després d'un ressopó i alguns makkolis tocava anar a dormir aviat, que l'endemà la bicicletada seria encara més dura, i teniem els culs bastant adolorits.

Els estrangers preparats

L'arribada de la ruta del segon dia

Harubangs per tot arreu!

Així l'endemà vam sortir des del mateix punt, però el recorregut era bastant més dur. En comptes de carreteres planes, aquesta vegada eren desnivells bastant pronunciats. Tant podíem trobar-nos amb una intensa pujada que ens feia suar la cervesa de la nit abans, com amb una ampla carretera sense cotxes que baixàvem a tota velocitat gaudint de la brisa de la costa de Jeju. Com que la majoria dels nostres cossos no estàven acostumats a aquest exercici, i taníem altres coses a veure, alguns de nosaltres vam abandonar als primers 15 kilòmetres. L'autocar ens va recollir i ens va portar a fer algunes visites per l'illa. Després d'una mena de parc de Guillver (amb miniatures de monuments d'arreu del món) vam visitar el parc i les cascades de Cheonjeyeon. Un espectacular paissatge on tres cascades consecutives desemboquen al mar.

Les 'miniatures' del parc

Al vespre tocava sopar important. Juntament amb els membres de l'organització vam anar a sopar Sam Gyeob Sal, barbacoa de porc. Però senglar! O porc negre com l'anomenen a Jeju. Un molt bon sopar, convidats i acompanyats pels organitzadors, i bindant amb soju, com bons coreans.