24 d’oct. 2010

Viatget a Kyushu, Japó -part II-

Aquest text és la continuació de la primera part.

Un cop convençuts, en Dan va ser el nostre guia i ens va portar per la zona de Heiwadōri, que tot i que Kitakyushu és una ciutat petita, la vida nocturna no està gens malament. El monorail ja era tancat, i érem 5, així que vam haver de fer-nos els desesperats amb una amable senyora taxista que ens va deixar pujar al taxi tot somrient i advertint-nos que baixéssim els caps si vèiem algun cotxe de policia. Un cop arribats a la zona vam anar a un bar-restaurant típic japonès. Allà vam provar alguns diferents tipus de sake, alguns afruitats, altres no gaire bons, i unes quantes fletxes de pintos de carn i verdures deliciosos. Més tard s'ens va unir la Yuko, que havia plegat de treballar, així que ja hi érem tots. La segona ronda va tenir lloc al bar on treballava en Ryota, allà vaig descobrir el concepte de nomihodai, que literalment es podria traduir com 'tot-el-que-puguis-beure' és a dir, un buffet lliure de beguda. Valia 1000 yens (uns 8 euros) i durant una hora pots demanar qualsevol cosa del menú. Genial, no? Doncs vam poder tastar una varietat de còctels i delícies japoneses que no m'hauria imaginat mai! Passada l'hora, era moment de sortir a fora a veure què ens havia preparat la nit. En Dan tenia unes quantes idees, entre elles visitar un bar d'un amic seu on deia que ens ho passariem tan bé. El cas és que no tenia clar exactament on estava situat, i donant voltes i voltes pels carrers i galeries de Heiwadori i Tanga, no vam trobar el bar però si ens ho vam passar bé coneixent gent pel carrer i admirant una i altra vegada els edificis que ens envoltàven. Sent ja bastant tard, vam deciri fer retirada i dormir per estar frescos l'endemà per seguir amb les visites.

Kokura Station

Centre comercial a Kokura



Diumenge al matí vam decidir visitar de dia la ciutat de Kitakyushu, els seu castell i una mica la zona d'oci. Des de l'estació de Kokura, el Kokura Castle queda a uns 15 minuts caminant, i mentre ens hi acostàvem vam començar a veure gent disfressada de personatges de manga. Sí senyors, vam tenir la sort de que aquell dia se celebrava algun esdeveniment de Cosplay. No era ben bé una competició, però all llarg del dia ens vam anar trobant amb gent, majoritàriament noies, caracteritzades com personatges de manga, anime i videojocs. Però disfresses molt currades! Maquillatge, perruques, cabells tenyits, lens de contacte de colors, accessoris i armes, i aquelles que feien de noi, una mena de roba que comprimia els pits per semblar més home. Pels voltants del castell es fèien sèries de fotos, en diferents posicions, i altres personatges. A destacar un grup on posaven en posicions una mica sexuals, suposo que imaginant-se aquells personatges dins del manga en aquella situació. Curiós i a la vegada espectacular. La zona del castell de Kokura és un ambient perfecte per aquelles fotos, els jardins i edificis tradicionals del voltant li dónen una atmosfera molt autèntica.

Cosplay at Kokura 8

Red dress cosplay girl 1

Greenhair 3

Cosplay & Jordi

Kokura Castle

Zen garden

Cua fina

Jardí japonès del Kokura Castle



Un cop vist el castell i les seves interessants relíquies vam anar a veure unes quantes frikades i veure consumisme en una mena de centre comercial. Allà vaig veure botigues amb productes molt divertits, curiosos i interessants. Llàstima dels preus, perquè realment hi tenien roba i complements al·lucinants que m'hagués agradat endur-me, però no es pot tenir tot!

Kokura



Caigut el vespre, vaig poder saciar la meva fam de nostàlgia a un Yoshinoya, degustant un arròs amb carn per només 280 yens. El cansament de tant caminar i veure coses va fer que ens plantejéssim tornar aviat cap a casa, a veure si aquells s'animaven a sortir o fer alguna cosa. Però abans va tocar parar a uns grans magatzems a fer una última ullada i comprar algunes coses de menjar per l'endemà. Veient tranquilament els articles i menjars, fent fotos i sense estar gaire al cas, de sobte ens vam adonar que la rut i jo érem els ñunics clients. La resta de dependents ens estava mirant, sense atrevir-se a dir-nos que ja tancàven! Així que vam preguntar si realment estàven tancat, i efectivament, ens deurien estar maleïnt una mica per retardar la seva hora de plegar. Haver-ho dit, senyors! Així que un cop fora de l'efifici, vam fer cap al monorail i cap a casa la Yuko. De fet vam acabar anant a dormir tard gràcies o per culpa de la 'wasabi party' que no és més que aplicar el càstig del wasabi amb qualsevol joc. O sigui que jugàvem a cartes, diversos jocs, i el que perdia, rebia el càstig del wasabi que consisteix en ser untat de wasabi a les galtes durant uns segons, cosa que de seguida escou i picar la òstia. Dolorós, però divertit pels que miren, un concepte molt japonès. I després vam degustar alguna Asahi Super Dry conversant de la vida i aprenent de les inquilines japoneses i de l'okupa britànic.

Kokura at night

Yoshinoya!



L'endemà al matí era moment de comiats. Costa dir adéu, tot i que només s'hagi conviscut per un parell de dies, i més quan la gent són tan maca i interessant com la Yuko, l'Aya i en Dan. Al cas és que la Yuko es va currar un mapa i indicacions de com arribar ràpid i segurs al port de Hakata i poder tenir una mica de temps per voltar una mica per Tenjin mentre esperaríem el bus i fer-nos l'última cosa típicament japonesa, un una foto de purikura. Després d'allò tocava dir adéu a terres japoneses i embarcar altra cop al ferri que ens portaria cap a Busan...


Dinner

Last mornint at Moritsune

Purikura de Tenji (Fukuoka)
purikura!

continuarà...