21 d’abr. 2010

El viatget a Jeju -Part I -


El mes passat vaig tenir l'oportunitat de visitar l'illa de Jeju. Jeju (o Jejudo) és una illa volcànica que queda al sud de la península corena. És una de les destinacions turístiques més populars a Corea, sobretot a l'estiu. De fet, Jejudo és el lloc per excel·lència pels viatges de noces. Un dels símbols més representatius de Jejudo és el volcà al mont Hallasan. Però la tradició deiu que a Jejudo abunden 3 coses: les pedres (pedres volcàniques), el vent, i les dones. No sé si és del tot cert, però el que és segur és que hi podem trobar altres coses ben interessants: L'illa està repleta de 'harubang': estàtues de pedra que representen avis que protegeixen els llocs, els podrem trobar a les cases, a la muntanya, a les carreteres... A Jejudo, també s'hi pot trobar molt bons productes marins, tota mena de cloïses i mariscs a bon preu. La fruita estrella de Jeju són les mandarines, del tamany d'una taronja o inclús més gran, i tan dolces com una mandarina. Un altre dels productes estrelles és la carn de senglar, a Jejudo podem gaudir d'una bona barbacoa de Sam Gyeob Sal a un preu molt més barat del que podem trobar a la resta de Corea. I per descomptat, al ser una illa, les platges són un gran atractiu.

Costa de Jeju
La costa de Jeju ja mostra quina mena de platges hi ha.


Welcome to Jeju
Això és el primer que es veu al sortir de l'aeroport. La muntanya al fons és el Hallasan.

Mandarines de Jeju
A l'aeroport també venen les famoses mandarines de Jeju.

Des que sóc a Corea, volia anar a Jeju,, però entre unes coses i altres mai trobava el moment. El cas és que gràcies a la universitat i a una competició ciclista, vaig poder gaudir juntament amb altres companys d'universitat, d'un viatget amb tot pagat a Jeju. La condició era participar en la marató ciclista, la qual es cel·lebrava per primera vegada, i l'organització necessitava omplir amb una mica de cares estrangeres, ja que aquesta primera edició de la competició seria coberta per diversos mitjans.

More Cherry Blossom
Tot i que no estàvem en plena primavera, a Jeju ja havien florit els arbres de flor de cirerer.

Harubang
Els famosos avis de pedra: Els 'harubang'

Vam sortir un divendres de l'aeroport de Gimpo. És divertit viatjar unes 15 persones, i més quan ho fan amb totes les despeses cobertes. El vol fins a l'aeroport de Jeju triga tan sols 40 minuts. De fet, es triga més a desplaçar-se de casa a l'aroport i de l'aeroport a l'hotel. L'hotel era un cinc estrelles, i tot i que l'habitació era bona i amb bones vistes, faltaven alguns serveis, bé, no és que faltéssin, però s'havia de pagar suplement a part (i no parlo del minibar, em refereixo a sabonets, pasta de dents i altres estris més necessaris). Per sort anàvem provistos de tot.

Gimpo Tower
Va ser la primera vegada que agafava un vol a Gimpo.

Jeju Grand Hotel
L'hotel no estava gens malament, i ben situat.

Al vespre vam conèixer als organitzadors, vam sopar, i ens van explicar una mica el pla de l'endemà. Hauriem de recórrer fins al primer control, uns 50 km. (el recorregut sencer eren 200 km!). Però si es cansàvem i voliem plegar, l'autobús ens recolliria allà on ens quedéssim i ens portaria fins a l'arribada.

First dinner
El sopar del primer dia, no era exquisit, però els àpats de després sí que ho serien!

Dissabte matí: moment de preparar-se. Tot i que feia sol, de bon matí feia força fred, i per no carregar la motxilla amb gaires coses vam haver escalfar una mica per no tenir fred. El punt de sortida era un estadi, allà ens vam trobar amb la resta de competidors i ens van donar les bicicletes que haviem d'utilitzar. No m'esperava gran qualitat, però les bicis no estàven gens malament, excepte el seient, que al cap d'unes hores provocava un mal de cul d'aquells dels importants!

Pano stadium
L'estadi des d'on sortiem. Al fons el Hallasan.

Uns minuts d'espera abans de la sortida, i una sessió d'escalfament d'allò més divertida. Els participants (la majoria gent gran) escalfant al ritme de la música, sota les ordres d'una monitora molt motivada. Tret de sortida, als estrangers ens havien situat els últims, així les càmeres de televisió i fotògrafs ens tenien ben localitzats...

Yeah, it's not my bike!
Quina poca professionalitat!

El recorregut no era difícil, al contrari, recórrer part de l'illa sobre la bicicleta és una bona manera de descobrir-la. La part dura arribara a l'acabar aquells primers 50 kilòmetres, ja que el cul va quedar bastant afectat per la birria de seient. De totes maneres després del cansament, vam endrapar amb molta gana el dinar que ens esperava als tots participants.

Lunchbox
Tot i que a la foto no fa massa bona pinta, agafar això amb gana és una delícia!

El dinar dels campions
Els nostres culs encara patien després d'haver baixat de les bicicletes.

L'organització ens va informar del recorregut de l'endemà (que seria força més dur) i vam aprofitar la tarda per moure'ns una mica per l'illa. Ja que ens quedava a prop i ens feia bon temps ens vam acostar a veure el Seongsan, un volcà tocant al mar.

14 d’abr. 2010

14-A Black Day


El 14 d'Abril a Corea és conegut com el Black Day. Un mes exacte després del White Day, i dos mesos després de St. Valentí, el Black Day està dedicat a aquelles persones que no han donat ni rebut res en les passades dates, és a dir, els solters i no promesos.

Per contrastar-ho, se li diu Black Day, i en comptes de fer-se regals, és típic anar a menjar jajangmyon. Uns fideus amb una salsa negra (de fet és marró) feta a base de pasta de soja negra. Curiós, no? El jajangmyeon ve del a Xina, i en un dia com avui, m'he trobat alguna cua a restaurants xinesos on preparen Jajanmyeon. No sé si és perquè els solters segueixen aquesta curiosa tradició, o si és perquè el jajangmyon és un plan realment deliciós.



April 14th is known in Korea as the Black Day. One month just after the White Day, and two months right after St. Valentine's Day, the Black Day ies for those who didn't get or recieve anything on that past dates, it means the singles.


To make the difference, it's called Black Day, and instead of giving any presents, people eat jajangmyeon. A kind of noodles with a black sauce (actually dark brown) made of black soybean paste. Funny, isn't it? jajangmyeon comes from China, and in a day like this, I found some lanes waiting outside some chinese restaurants where they prepare jajangmyeon. I don't know if it's because single people follow this funny tradition, or if it's because jajangmyeon it's really delicious.

7 d’abr. 2010

El més nou de The Chemical Brothers - New The Chemical Brothers' track

Fa pocs dies que ja corre per internet el més nou dels Chemical Brothers: Escape Velocity. El tema forma part del seu nou àlbum d'estudi que portarà per nom Further i es publicarà el proper 7 de juny. Ja era hora! Sembla que ha passat molt de temps des del We Are The Night! La setmana passada, el DJ de la BBC Pete Tong (qui, sino ell?) va estrenar la cançó oferint només 6 dels 12 minuts dels quals dura. Aquí teniu Escape Velocity, amb una llarga intro i un llarg ending, però una tralla forta ideal per no para de moure's.  Els Chemical Brothers actuaràn al Sónar a Barcelona el proper 19 de juny.


Since a few days, last brand new Chemical Brothers track is around internet: Escape Velocity. The song is part of their next studio album called Further and will be published next June 7th. Last week, DJ Pete Tong (who else if not him?) premiered the track on his BBC radio program. Here comes Escape Velocity, with a long intro, long ending, but huge banging rythm for non-stop moving. The Chemical Brothers will be performing next Sonar festival in Barcelona next June 19th. Superstar DJ's, here we go!

4 d’abr. 2010

Pillow Fight Day a Seoul

Ahir 3 d'abril era el dia mundial de la guerra de coixins. També conegut com el Pillow Fight Day. Fa uns mesos vaig veure pel Facebook que alguns amics s'havien unit a la iniciativa a Barcelona. I amb ganes de viure i veure una experència igual, vaig visitar la web oficial per veure si hi havia alguna guerra de coixins a Seül. Com que no n'ho havia, vaig crear un esdeveniment al Facebook que al principi no tenia gaire gent apiuntada, però just le dia abans la xifra arribava a més de 700 assistents, i molts comentaris d'expectació i ganes de fer l'esperada guerra de coixins.
Finalment, ahir a la plaça de l'Ajuntament, o City Hall, es van reunir uns pocs centenars de persones. De ben segur menys de 700, i hi havia més gent mirant que participant. La majoria estrangers, coreans ben pocs. Suposo que aquesta mena de coses, per diferència cultural, les troben ridícules o massa estúpides. El cas és que allà em vaig trobar jo, repartint llenya amb el meu coixí, i rebent també. Ficar-se enmig de la baralla era una pujada d'adrenalina i riure continu. També cansat, de manera que m'anava tornant amb amics deixant-nos el coixí i re-entrant quan ja havíem descansat.
Deixo algunes fotos i vídeos de l'esdeveniment. Podeu trobar més fotos i vídeos al meu Flickr i al meu Youtube.

Yesterday, April 3rd was the World Pillow Fight Day. A few months ago, i saw this event on Facebook happening on my hometown, Barcelona. And I wanted to see it and live it here in Seoul. I checked if in the official website had any place or time for the event here, but there wasn't any. So, I created the event, and showed it on Facebook. At the begginning, not many people joined, but later, the day before, more than 700 people were attending. So, yesterday, at City Hall there were some hundreds of people. Not 700, but enough to have fun. Well, there was more people watching and taking pictures, than actually fighting. Most of them were foreigners. I guess this kind of things, because of cultural difference are too ridiculous or stupid. Well, there was me, beating up and being beated up with pillows. Running between all that people and pillows was so funny, I couldn't stop laughing. It was also tiring, so I shifted with some of my friends borrowing the pillow and re-entering when we rested enough.
Here you have some photos and videos. More pictures and videos on my Flickr and my Youtube.

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

Seoul Pillow Fight Day - 서울 베개 싸움 2010

2 d’abr. 2010

Dadaepo Sunset Fountain of Dreams

La Dadaepo Sunset Fountain of Dreams és la font musical de colors més gran del món (segons el Llibre dels Record Guiness Mundials). Té uns 2.500 metres quadrats de superfície i arriba a llençar aigua a una alçada de 55 metres. Va reobrir el passat 27 de març a la platja de Dadaepo, dins l'àrea metropolitana de Busan. Té molt bona pinta, espero poder anar-la a veure en viu ben aviat!


The Dadaepo Sunset Fountain of Dream is the world's biggest floor music fountain, acording to the Guiness Book of World Records). It's 2.500 square-meter, and shoot water up to 55 meters high from the ground. It was reopened last March 27th in Dadaepo Beach, in Busan Metropolitan City. It looks really good, I hope to go to see it soon!


font: korea.net