23 d’abr. 2008

Feliç Sant Jordi

Avui és un dia bonic. Sant Jordi és el dia de la rosa, el llibre i els enamorats a Catalunya. És maco veure com els carrers s'omplen de paradetesamb roses i llibres, el bon temps acompanya i ve de gust passejar amb la parella.



Jo encara no he regalat la rosa a la meva estimada, i no crec que rebi llibre, encara pendents d'acabar els dos anteriors... farem cultura d'una altra manera. Aquesta nit al teatre, a veure Germanes, aprofitant els descomptes de la Setmana Sant Jordi a Telentrada.

22 d’abr. 2008

El Liceu dels Antònia Font

Ja fa unes setmanes, la gent de ritmes.cat em van sorprendre amb un correu electrònic en el qual deien que havia guanyat una entrada per anar a veure als Antònia Font al Liceu. Em va fer molta il·lusió al principi, però després, al veure que es tractava d'una entrada individual em va saber greu no poder anar-hi amb la Di, i finalment hi vaig anar sol. Sol al Liceu!

El disc que presenten en l'actual gira és Coser y Cantar, un doble CD que no és un recopilatori, però sí que agafa els seus grans èxits i els versiona acompanyats d'una orquestra, donant un resultat espectacular (sempre m'han agradat les barreges de música pop, o rock o el que sigui amb tocs orquestrals).

Públic Liceu 2

Diumenge 30 a la tarda, hi havia cua per entrar al Liceu de Barcelona. Jo mai hi havia anat, i no sabia si s'hi havia d'anar mudat o què, però pensant en el tipus de públic que pot ajuntar Antònia Font, vaig anar amb roba normal, i bambes. Mentre esperava per entrar vaig quedar-me tranquil veient que la gent anava vestida d'allò més normal, i llavors va arribar la sorpresa: "3er pis" em va dir un dels acomodadors. Sí que té pisos! Vaig pensar, i allà on em vaig quedar jo encara hi havia escales que anaven més amunt. Al sortir al 'balcó' vaig flipar. Sabia que el Liceu era un lloc especial, però és d'aquelles coses que fins que no hi ets no te n'acabes de fer una idea (així que per molt que us descrigui, crec que hi heu d'anar alguna vegada a la vida, i si ja hi heu anat, enhorabona!).

Antònia Font 1

Mentre esperava a l'inici del concert observava la grandària del teatre, i buscava elements d'escenografia, pensant que un grup tan indie o pop (jaj les etiquetes són la peste!) es curraria una bona il·luminació. Per sorpresa meva, el concert no entrava pels ulls, però no calia perquè la música sonava molt i molt bé (però una mica més de tema visual, crec que no haués molestat a ningú i haugés donat una mica de vidilla a l'espectacle).

Públic Liceu 3

Els Antònia Font van començar a tocar acompanyats de l'Orquestra ("nosequè") Cuatro Quesos, i si no recordo malament, van seguir bastant fidelment l'ordre de les cançons de l'àlbum. A destacar especialment els temes que van animar al públic a aplaudir i aixecar-se de les butques (quines butaques les del Liceu, amb recolzapeus i tot!): Alegria, Alpinistes Samurais, i l'esperat Wa Yeah! El més interessant van ser els bisos (que no crec que estiguéssin gaire previstos) on van repetir temes i van regalar al públic un espectacular Astronauta Rimador que va deixar-nos estabornits a tots.

Antònia Font 3
No porten tants watts com els U2, ni falta que els fa!

A destacar com guanyen en directe tots els temes però sobretot Batiscafo Katiuskas, Bamboo o Vos estim a tots igual. Molt agraïts i semblant que no s'hoacabàven de creure, els grup i l'orquestra es va acomiadar amb un públic que corejava/taral·lejava les notes de Wa Yeah! I l'acústica del Liceu seguia sent espectacular, pell de gallina.

Antònia Font 4






21 d’abr. 2008

Una mica de caramel dur

Per fi, com en anteriors discos, una setmana abans de la seva publicació, ja s'ha filtrat el nou àlbum de la gran M. Com ja és habitual, els engranatges d'internet i algun executiu de la Warner una mica malparit han permès que el gran públic gaudeixi de l'esperat nou disc d'estudi de la diva de Detroit.

Jo el vaig baixar ahir a la nit d'aquí. L'arxiu en zip no conté tots els temes del disc, en deuen faltar uns 4 si no recordo malament: Dance 2night, Devil wouldn't recognize you, Spanish Lesson i Voices. No us queixeu que amb la gran She's Not Me la cosa queda molt compensada. De moment baixeu-lo, i jo faré una petita revisió tema per tema... De moment la primera impressió és positiva totalment, i no és tant timbaland com pensava, més aviat és so Neptunes (Pharrel Williams).

Ara que ja tinc el disc...només falta esperar la gira!!

17 d’abr. 2008

Googolopoly, el joc de Monopoly de Google (i més)


Des de Bitelia llegeixo que ha aparegut una versió de Monopoly dedicat al món de les empreses d'internet: el Googolopoly. En aquesta versió els carrers esdevenen empreses, les cases programadors i els hotels servidors. Els calers s'anomenen Google Shares.

Podeu baixar-vos el pdf (que inclou el tauler, les tarjes, els diners...tot) des d'aquí.

És ideal per conèixer una mica més el món de les empreses d'internet. Tot i que trobo que al tauler podrien haver utilitzat els logotips de cada empresa, i no lletres normals.

9 d’abr. 2008

Arriben a Espanya els ultraportàtils low cost




El proper 15 d'abril el fabricant Airis posarà a la venda la sèrie de portàtils Kira. El precedent d'aquesta moda en portàtils és el model EEE Pc d'Asus: Un model que ronda els 900 grams de pes, té una pantalla de 7 polzades i una memòria més pròpia de telèfon mòbil o reproductor mp3 que no pas d'ordinador.

Aquesta nova sèrie anomenada Kira comptarà amb ordinadors amb processador VIA, 512 MB de ram, tarja de xarxa, wifi, webcam i la memòria interna variarà depenent del model, podent escollir entre memòiria flash nand de 2 o 4 GB o bé disc dur d'1,8 polzades i 40 GB. L'avantatge d'aquests ultraportàtils és el preu, que no arriba als 300 euros. L'estalvi en la despesa en la maquinària ve donada per la situació actual, en la qual es tendeix a cada vegada utilitzar més els serveis a internet com processadors de textos online, etc. En un món on a la xarxa podem trobar-hi tota mena de software, cada vegada es necessita menys capacitat d'emmagatzemantge en disc.

Un altre dels avantatges és que l'usuari pot escollir el sistema operatiu entre una distribució de Linux (Mandriva) amb totes les eines habituals preinstalades i el ja conegut de Microsoft, Windows XP. Asus ha sabut aprofitar que al mercat espanyol encara no hi ha cap model en circulació i els experts auguren un bon futur per a aquesta nova línia de productes de l'empresa.

El primer model en aparèixer serà el Kira 100 de color negre, amb un preu ridícul si es contracta juntament amb el Duo a 3 Mb de Telefónica: 99 euros. La resta de models i colors arribaran al maig. Airis ja està treballant amb nous models amb 3G inclòs, pantalles més grans i processadors Intel.

Flickr ja té video!

Sí amics, finalment el popular servei d'allotjament i galeria de fotos online ha ampliat horitzons d'imatges estàtiques ha passat a permetre allotjar i visualitzar imatges en moviment, o sigui, videos.

Ja feia temps que corria el rumor, i ara, anunciat al propi blog de Flickr, ja és una realitat (de moment només poden pujar video els usuaris amb compte pro, els que tene compte gratuït només poden veure videos, no pujar-ne). No es tracta d'allotjar videos de llarga durada com podrien fer Google Video o Vimeo. La duració està limitada a 90 segons i el tamany a 150 mb. Sí, sembla ben poc, però l'excusa o el motiu que exposen a Flickr és simple: La idea és comptar amb fotos extenses, si la gent puja a Flickr petites imatges de la seva vida, ara podrà pujar-hi petits fragments. Més info aquí.


Jo de moment estic intentant pujar un petit video del concert d'Antònia Font al Liceu (del qual tinc pendent pujar-ne unes quantes fotos i videos, i per descomptat parlar-ne en aquest blog) però sembla que no hi ha manera (deu ser la poca senyal de la WiFi que agafo del veí...)

4 d’abr. 2008

Estrena videoclip 4 Minutes!

Fa unes hores que ja corre el videoclip del nou single de Madonna: 4 minutes. Un duet amb Justin Timberlake i la col·laboració (i producció) de Timbaland. El tema, que ja sona a les ràdios del nostre país i ja arribat al número 1 de llistes (entre elles el single més venut a iTunes Store d'Espanya -parlant de la iTS: el disc ja va en 6è lloc en els discos més venuts, i això que encara no ha sortit a la venda, només és una comanda anticipada-).

No us explicaré el videoclip, és millor que el veieu, i després comentem (afanyeu-vos a veure'l perquè la Warner estan fent treure tots els videos que es van penjant a YouTube):



-M'agrada que Madonna no surti al principi, sempre va de reina, però està bé que cedeixi protagonisme als col·laboradors del disc (en això el Timbaland hi està més que acostumat...)
-M'agrada l'efecte aquest de l'ona polièdrica que es va mengant l'escenari.
-M'agrada la complicitat que sembla que hi ha entre M i Justin.
-La introducció, amb Timbo i ensenyant als protagonistes de la cançó mola.
-El look de M la fa semblar jove, sobretot quan es posen a saltar pels cotxes.
-Interessant el lluïment de tots sobre la cinta transportadora del súper al més pur estil Nobody Knows Me del Re-Invention Tour.
-És una llàstima que no s'hagin aprofitat més els 2 ballarins japonesos, són uns cracks!
-Per fi Madonna fa un vídeo més currat, els últims vídeos (sobretot els del Confessions) no tenien gaire suc.
-El video acaba molt de sobte, tindrà una continuació.

Els directors del videoclip Jonas & François són també els responsables del D.A.N.C.E. de Justice. Si ja tenien certa popularitat, treballar amb Madonna crec ja els acabarà d'obrir totes les portes.

El vídeo s'estrena teòricament avui (dia 4) a les 4:44 (no sé d'on, suposo de d'EUA) a tick-tock.tv

Us agrada el video? Opineu el contrari que jo? Heu vist detalls que val la pena comentar? Què en penseu del 4 Minutes? Espero els vostres comentaris!

Pastora - Circuitos de Lujo


Feia molts dies que volia parlar del nou disc de Pastora. Però entre que tinc poc temps, paro poc per casa i gairebé no puc disposar d'internet...la cosa ha trigat.

Després dels 2 primers discos amb Dolo Beltrán, esperava amb moltes ganes nou material dels Pastora. La seva música a cavall entre el pop i l'electrònica, i les seves lletres tan fresques, amb temes del dia a dia fan que mai m'hagi interessat tant per un grup nacional.

Després d'haver escoltat el single de Grandes Despedidas i vist el vídeo (res de l'altre món) era hora d'escoltar el disc sencer. Circuitos de Lujo l'he escoltat unes quantes vegades, i crec que s'ha guanyat el primer lloc dels discos de Pastora. Sense deixar de banda del tot els sons electrònics (que hi són presents en bona part i molt ben trobats) i donant un so més pop a la seva música, Pastora s'en va una mica d'aquelles lletres tant directes, ara juga amb algunes metàfores i amaga missatges en les seves aparentment estrofes buides.

1. Paseo Encendido: Una bona primera pista, ideal per escalfar motors. Deixa veure una mica per on va el disc, però guardant el millor per més endavant.

2. Grandes Despedidas: Acostumo a criticar bastant els primers singles. En aquest cas no és perquè no trobi que reculli força l'essència del disc, sino perquè trobo que és massa semblant a música d'altres grups, com buscant un lloc als 40principales. En fi, no és un mal tema, bona lletra i bona música.

3. 1000 kilómetros: Un tema que d'entrada sembla avorrit, lent, però que millora a mesura que va entrant el ritme i sobretot quan arriba la tornada. A mi, que m'agraden més aviat les cançons mogudes de Pastora, trobo que queda prou bé, sobretot amb el final que sense fer un silenci enllaça amb la següent pista.

4. Domingo de resaca: Tornem als Pastora d'abans, música tranquila però amb cert ritme optimista, i lletra d'aquella que és fàcil identificar-se. És un gran tema, i encara no hem arribat als millors del disc.

5. Cósmica: L'entrada electrònica fosca i la melodia del piano van fer que em fixés amb aquest tema des de la primera vegada que els vaig escoltar. Parlant d'una persona amb certa particularitat (com la
Mirona del 1er disc) el ritme ballable no para en cap moment un cop arrenca. Un tema que m'agrada molt, possiblement acabi sent single gràcies a la lletra fàcil de recordar i el ritme ballable.

6. Cuanta Vida: Gran tema, que Pastora van llençar com a single molt abans de publicar el disc. Així que no es considera el primer single de Circuitos de Lujo. Vaig trobar molt encertada la idea de llençar singles (tan bons com aquest) tenint en compte l'actual panorama de la indústria discogràfica. És més fàcil que la gent es compri un sol tema en botigues online que un disc sencer. La inclusió de Cuanta Vida al disc estava cantada, un gran tema com aquest no podia deixar de formar-ne part. Tant la part instrumental com la vocal demostren ja un gran domini i molta cura en la producció. Genial l'
ending, entre gemecs de la Dolo i la desaparició gradual dels instruments.

7. Me tienes contenta: Un tema tranquil per descansar reposar després de l'anterior. Agradable, amb cert ritme i una lletra que es queixa d'allò típic dels homes de que "no ho tenim clar".

8. Bolera falaz: Amb més ritme que l'anterior, però sense arribar a ser ballable la Dolo
raja bastant. És la continuació ideal per la pista anterior. No sabia que era una versió (bastant fidel) de Bolero Falaz dels Aterciopelados.

9. Cosas malas: Una introducció de teclats deixa entrar un ritme i veu molt marcats. Lletra agradable però li falta alguna cosa. Encara no hem arribat a la millor part del disc.

10. Cuerpo transparente: Un d'aquells temes que des del principi ja promet. Deixa entreveure que el contingut és gran. La lletra em recorda el tema de
Y que pasa si soy del montón de l'anterior disc. Amb una gran producció les estrofes porten a grans subidóns i el fan un tema d'aquells que venen de gust posar a tot volum i cantar.

11. Parece que viene: Un tema que comença molt suau. La dolça veu ens fa visualitzar imatges fins que arriba la part orquestral, que de una forma gairebé èpica ens inunda amb una profunda lletra. Destacable el no magistral però sí molt emocionant solo de guitarra que augmenta encara més la intensitat de la cançó.

12. Decibelios: El que sembla pel títol i la lletra un tema discotequer i mogut resulta ser un desig a càmara lenta d'una festa on es troben els dos cossos enmig de la multitud. Genial la part orquestral on entra una veu masculina que es barreja fa acabar un dels millors temes del disc.

13. Circuitos de Lujo: Aquest tema em fa pensar en el videoclip de All is full of Love de Björk, (de fet segur que és un homenatge) i no més per la lletra, la música lenta i la melodia són ideals pel tema de robots (o màquina en aquest cas). Estaria bé que fos single amb vídeo currat a l'estil Bjork. Un altre dels millors temes del disc, i no m'hagués importat una mica d'abús de vocoder

14. Extrarradio: Per tancar el disc em sembla un tema fluixet, però té una molt bona lletra.



En general em sembla un molt bon disc, es deixa el millor del primer que eren aquelles lletres més atrevides, però millora en la producció musical (tot i que també abandoni l'atreviment per un tecno com al tema Runner) i sobretot en la veu de la Dolo.

Espero una bona posta en escena pel proper concert el dia 16 al Palau de la Música Catalana i confio que s'atreveixin amb un bon directe de temes com Transparente, Decibelios, Parece que viene, Cosmica i per descomptat Circuitos de Lujo (de la qual ja m'he imaginat una ideal posta en escena i il·luminació a base de leds i làser...).